La carrera a la Casa Blanca
El gènere pesa més que la raça en la pugna entre demòcrates i republicans
El dret a l’avortament suma suports per a Harris entre les electores nord-americanes
Trump mobilitza més els homes al centrar la seva campanya, amb una retòrica masclista, en el desencant i l’economia
L’expresident fa èmfasi en una hipermasculinitat tòxica mancada d’un missatge de fons
"Les prioritats de les dones i dels homes són clarament diferents en aquestes eleccions. De manera aclaparadora, les dones volen el dret a triar el que passa amb els seus cossos. I volen igualtat de gènere", explica a EL PERIÓDICO Brandale Mills Cox, professora de Comunicació Política de la Howard University a Washington. Per això, mentre elles han trobat una aliada en la demòcrata Kamala Harris, per a ells, el republicà Donald Trump defensa les seves principals preocupacions. "La plataforma de Trump ha tornat l’esperança a alguns nois", afegeix, abans de puntualitzar una deriva reaccionària que ha detectat en la societat nord-americana: "Una esperança que passa perquè els homes siguin els proveïdors de les necessitats bàsiques de les dones".
Quan per primera vegada una dona afroamericana podria ser la pròxima presidenta dels EUA, és el gènere i no la raça el que més divideix la societat americana. El 55% de les dones recolza Harris davant el 43% que dona suport a Trump, segons una enquesta recent de la cadena CBS i YouGov, un percentatge simètric a la inversa entre els homes. Aquesta tendència ha anat en augment en les eleccions més recents, on primer Hillary Clinton i després Joe Biden ja es van emportar el vot femení. I és que el masclisme va entrar en la política americana molt abans que la vicepresidenta es convertís en la candidata demòcrata. La campanya de Trump per a les eleccions del 2016 ja va incloure insults a Hillary Clinton, així com declaracions sobre com agafava pels genitals les models que li agradaven. "El masclisme i el sexisme han sigut omnipresents en la retòrica de Trump", assenyala Cox, que investiga i ensenya a la universitat on va estudiar Harris.
El biaix de gènere respon en gran part als esforços de campanya dirigits als votants més afins perquè surtin a votar ja que, en una elecció tan ajustada, es tracta més de mobilitzar la base que de convèncer els pocs indecisos. "Trump ha sigut molt estratègic a explotar alguns dels valors fonamentals de la seva base masculina i construir aquest fals sentit de camaraderia i germandat", observa Mills Cox.
Els homes joves nord-americans reporten índexs de soledat més alts que generacions anteriors, i tenen taxes de suïcidi més elevades, segons va exposar la directora d’enquestes de l’Institut de Política de la Harvard Kennedy School, Della Volpe, a The New York Times. També tenen menys probabilitats d’anar a la universitat i la majoria dels homes joves enquestats per aquest centre diuen témer pel futur del seu país i són escèptics amb les institucions que el governen.
I Trump els ha parlat. En part, convertint l’economia en la seva pedra angular: l’augment del cost de vida, sobretot vivenda, gasolina i menjar, impedeix a aquests homes ser els proveïdors d’una família nuclear clàssica, amb múltiples fills i una dona que fa de mestressa de casa. Però Trump va més enllà, i fa èmfasi en una hipermasculinitat tòxica mancada d’un missatge de fons. Per exemple, la seva obsessió amb la mida del penis ha tornat a ser una de les línies il·lustres de les últimes setmanes.
Per això Trump es va prestar a una entrevista de tres hores amb l’influent podcàster Joe Rogan, que té 14 milions de seguidors a Spotify i 17 milions a YouTube, la majoria homes joves blancs desencisats de la política. Rogan va instar l’expresident a defensar la seva tesi del fals robatori electoral del 2020, endinsant-se en la desconfiança en les institucions que guanya suports entre aquest nínxol de votants: "¿Com creu que li van robar? Tothom sempre el talla [quan intenta explicar-ho]". Després de l’emissió d’aquest programa, Rogan va convidar Harris, però quan el seu equip va dir que podia oferir una hora com a màxim, el podcàster s’hi va negar.
Pugna en els estats clau
La derogació del dret a l’avortament per part dels jutges del Tribunal Suprem que Trump va nomenar ha sigut el principal motor per a Harris. Per al 27% de les dones, l’avortament és el principal motiu per decidir el seu vot, comparat amb només el 8% dels homes, segons una enquesta recent de The Wall Street Journal en els set estats frontissa, els que són clau per guanyar l’elecció.
Per la seva banda, Harris ha rendibilitzat la seva entrevista amb Charlamagne Tha God, un podcàster afroamericà molt influent entre els homes d’aquesta comunitat que Harris està mirant de retenir. Però Charlamagne no li va donar peixet: la va pressionar per com els demòcrates han donat per descomptat el vot negre i la va pressionar també perquè li digués feixista a Trump, una cosa que ella va acabar fent.
L’aspirant a vicepresident de Harris, Tim Walz, també ha suposat un contrapès per apel·lar al votant masculí, presentant-se com l’entrenador de futbol americà en el qual es pot confiar, el veí gentil.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Indústria de l’automòbil Seat avisa de "risc per a l’ocupació" per la crisi del cotxe elèctric
- Resposta al Ministeri de Treball La CEOE oficialitzarà dimarts el seu ‘no’ a l’última oferta sobre la jornada laboral
- Assemblea del WSBI Fainé renova el mandat de tres anys a la presidència mundial de les caixes
- Resultats bancaris fins al setembre El BBVA diu que insistirà en l’opa encara que la CNMC allargui l’anàlisi
- El Sabadell demana un examen pausat de l’oferta del banc basc