Juan Proaño: "Ara tant Trump com Harris volen tancar la frontera"
És el director de l’organització més gran i més antiga de drets civils dels llatins als EUA, la Lliga de Ciutadans Llatinoamericans Units (LULAC, per les sigles en anglès), que per primera vegada ha decidit recolzar un candidat a la Casa Blanca. Malgrat el seu tall conservador, es decanta per Harris.
La campanya està molt enfocada en la immigració. ¿Els EUA estan en un moment crític per l’arribada de migrants?
La campanya s’està centrant en els migrants perquè Donald Trump els està instrumentalitzant. El sistema migratori dels EUA té 40 anys i és obsolet, i ni l’Administració de Biden, ni la de Trump, Obama o Bush ho van solucionar. La diferència entre Trump i Biden és que Trump va exigir a Mèxic que es quedés amb els immigrants que arriben de tota la resta de Llatinoamèrica, mentre que Biden va respectar el dret a demanar asil. A més, Biden no ha aconseguit reformar el sistema, però va aconseguir que el Congrés arribés a un esborrany de consens per a una nova llei migratòria, més restrictiva que l’actual. Però Trump va demanar als republicans que no l’aprovessin perquè perquè van primar els seus interessos partidistes.
¿I quin creu que és aquest punt de consens entre republicans i demòcrates?
Tant republicans com demòcrates s’estan acostant molt al discurs de Trump que el 2016 no era acceptable, com ara que els migrants són traficants, assassins i violadors, que als EUA hi arriba el pitjor de cada país... Ara els dos partits reconeixen que cal canviar les normes migratòries i tant Donald Trump com Kamala Harris volen tancar la frontera, frenar en sec el flux d’immigració. El que es debat és què fem amb els migrants que ja són aquí [als EUA]. Trump els vol deportar tots.
Són més de 12 milions de migrants. ¿Creu que té capacitat per deportar-los?
Sorgeixen moltes preguntes: com els trobarà, quants en deportarà, on els enviarà. Molts llatins en situació irregular tenen una feina, paguen impostos, s’han comprat una casa, estan casats sovint amb persones nord-americanes, tenen fills que han nascut aquí i, per tant, són ciutadans americans. La nostra preocupació més gran en aquestes eleccions és, si Trump arriba a la Casa Blanca, quines polítiques i quines forces de l’ordre posarà per a això. ¿Entrarà amb l’Exèrcit i separarà i deportarà aquestes famílies?
¿Vostè creu que ho faria?
Si creus que complirà la seva promesa electoral d’abaixar els impostos, també has de creure que farà una deportació massiva de migrants. El que la gent no sap és que entre aquests 12 milions de "persones no autoritzades" també s’hi inclouen demandants d’asil, com els que van arribar fugint de la guerra d’Ucraïna o l’Afganistan. I Trump està argumentant que aquests també poden ser deportats. El perill és que hi hagi molta violència després de l’elecció. Ja va passar a El Paso, Texas, el 2019, quan hi va haver un tiroteig massiu contra llatins específicament que va deixar 23 morts, un crim d’odi que l’atacant va justificar com a tal a les xarxes socials.
¿Considera que el vot llatí pot marcar la diferència?
Sí, i per això l’intenten desmobilitzar. L’argument que els demòcrates han registrat votants que no són ciutadans americans ha sigut una excusa per a la repressió i intimidació de nord-americans que sí que tenen dret a votar, particularment llatins i afroamericans. Per exemple, van entrar a casa d’una voluntària de la LULAC a Carolina del Nord per veure què feia i li van registrar les llistes de votants. És una purga de votants indesitjats. La mentida és l’excusa per reprimir el vot. La gent té molta por d’anar a votar, perquè temen que fitxin i enviïn a la presó els seus familiars indocumentats, cosa que no passaria. Costarà molt més si Trump és president, però nosaltres continuem lluitant pels drets dels llatins de tota manera.
- Indústria de l’automòbil Seat avisa de "risc per a l’ocupació" per la crisi del cotxe elèctric
- Resposta al Ministeri de Treball La CEOE oficialitzarà dimarts el seu ‘no’ a l’última oferta sobre la jornada laboral
- Assemblea del WSBI Fainé renova el mandat de tres anys a la presidència mundial de les caixes
- Resultats bancaris fins al setembre El BBVA diu que insistirà en l’opa encara que la CNMC allargui l’anàlisi
- El Sabadell demana un examen pausat de l’oferta del banc basc