El Líban compleix dos anys en uns llimbs polítics rematats per l’ofensiva israeliana

En un dels últims discursos de l’expresident libanès Michel Aoun, el mandatari va celebrar la demarcació de les fronteres marítimes entre el Líban i l’estat veí enemic, Israel. Ni Aoun s’hauria imaginat que aquelles mateixes aigües que van protegir estarien ara ben infestades de vaixells de guerra israelians. Avui aquests barcos disparen artilleria contra el sud del Líban, mentre els avions bombardegen el país i els soldats ocupen terreny libanès sense que ningú els pugui aturar. Dos anys sense president ni Govern han deixat l’Estat libanès perdut en combat.

Pobre, erosionat i antiquat. I, des de fa dues tardors, sense ningú al capdavant de la nau. "L’Estat libanès està en molt mal estat", lamenta Michael Young, editor sènior en el Centre Malcolm H. Kerr Carnegie per al Pròxim Orient a Beirut. "Hi ha pocs diners, l’Estat està en fallida, així que les institucions estatals han anat decaient i desintegrant-se, tot provocant l’erosió de la capacitat de l’Estat i de les seves administracions", explica a aquest diari. El 31 d’octubre del 2022 va expirar el mandat d’Aoun. Des d’aleshores, els partits polítics han sigut incapaços de posar-se d’acord per elegir un cap d’Estat. Segons el sistema sectari que regeix el Líban, ha de ser un cristià maronita. Abans d’Aoun, el lloc va estar vacant dos anys i mig.

Població en soledat

Quan va esclatar la guerra al Líban el 23 de setembre, la població civil es va adonar que estava sumida en un conflicte en completa soledat. No hi havia institucions que els poguessin ajudar. "Sense un president no hi ha una figura central en l’Estat que pugui establir quina és la posició oficial del Líban perquè, per fer-ho, és necessària la firma d’un president", apunta Young. Al país dels cedres també li fa falta un Govern. Des de les eleccions parlamentàries de maig del 2022, els partits polítics tampoc han sigut capaços de formar un nou Gabinet.

"El Govern està en funcions d’interí; fins ara, això no li ha impedit operar, però no d’una manera gaire eficaç, ja que no pot adoptar noves mesures, almenys des del punt de vista constitucional", reconeix Young. Des de l’inici de l’escalada, que ja ha matat més de 2.000 persones, el Gabinet interí ha activat un pla d’emergència nacional per a una resposta humanitària conjunta amb organitzacions de l’ONU i els seus socis.

Notícies relacionades

Corea del Nord aconsegueix el vol més llarg d’un míssil intercontinental

Juan Proaño: "Ara tant Trump com Harris volen tancar la frontera"

El fràgil i impotent Estat libanès podria també caure víctima d’aquesta guerra. A mesura que es perpetuï el conflicte, menys influència podrà tenir la ja trontollosa Administració. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha intentat incendiar les tensions sectàries al Líban adreçant-se a una població civil ja enfadada amb el Hezbol·là que els ha portat a la guerra. Els seus aliats també fan la seva part. "Els nord-americans consideren que l’única institució que funciona actualment al Líban és el Parlament, que està sota el control del seu president, Nabih Berri, aliat de Hezbol·là", apunta Young. "Els agradaria eliminar el monopoli que té Berri sobre el sistema estatal, ja que el Parlament és el principal responsable de la presa de decisions al Líban", afegeix.

Malgrat els cops que ha rebut Hezbol·là, el partit manté el seu poder polític a través del bloqueig. Molts dels seus opositors, i també l’Administració de Joe Biden, consideren que ara seria un bon moment, aprofitant el seu debilitament, per escollir, per fi, un cap d’Estat.