Bulgària, crisi sense fi

Bulgària, el país més pobre de la Unió Europea (UE), es troba enfonsat des de fa anys en una profunda crisi política. El resultat de les eleccions legislatives del 27 d’octubre, les setenes en el termini de tan sols tres anys, no sembla que facilitin un govern estable, atesa la fragmentació del Parlament resultant. Les denúncies de compres massives de vots i el bon resultat de la ultradreta i del nou partit de l’oligarca Delyan Peevski (sancionat pels EUA per corrupció) enfosqueixen encara més les perspectives. El descrèdit dels polítics, les institucions i els partits és tan alt que el 61% dels ciutadans ni es va molestar a anar a votar.

La coalició conservadora GERB-SDS, liderada per l’ex primer ministre Boyko Borissov, del Partit Popular Europeu (PPE), va tornar a guanyar els comicis amb el 26,39% dels vots, però només compta amb 69 escons dels 240 que formen el Parlament. Borissov, exmembre de l’Oficina de Seguretat Nacional de l’antic règim comunista amb el grau de comandant, va dirigir el Govern búlgar la major part del temps des de l’ingrés de Bulgària a la UE (2007) fins a l’abril del 2021, quan va perdre la majoria parlamentària per la insostenible acumulació d’escàndols de corrupció.

La segona força més votada va ser la coalició reformista Continuem el Canvi -Bulgària Democràtica (PP-DB), creada el 2023 per acabar amb la corrupció de Borissov, que va obtenir el 14,2% dels vots i 37 escons. L’ultradretà Renaixement va ser la tercera força amb el 13,5% dels vots i 35 escons i el partit de l’oligarca Peevski (DPS-NN) va ser la quarta amb l’11,5% dels vots i 30 escons. Peevski ha sigut acusat de la compra massiva de vots en zones pobres. Altres partits ultres, Existeix tal Poble (ITN) i Moral, Unitat, Honor (MECh), van aconseguir 18 i 12 escons respectivament, mentre que la coalició d’esquerres (BSP-OL) va obtenir 20 escons i el partit de la minoria turca (APS) va quedar reduït a 19 escons arran de l’escissió de Peevski.

Borissov, malgrat els incomptables escàndols que han acompanyat els seus successius governs, ha comptat sempre amb la protecció dels populars europeus, gràcies a les seves promeses de garantir l’estabilitat del país, a les seves declaracions proeuropeistes i al seu fidel alineament amb les consignes del PPE en el Consell de la UE i el Parlament Europeu. Des de la seva època com a secretari general del Ministeri de l’Interior amb el rang de general (2001-2005), conserva estrets llaços en l’aparell policial i judicial, les duanes, la seguretat nacional i els serveis d’intel·ligència.

Borissov ha sigut acusat d’emparar la corrupció, de relacions amb el crim organitzat, d’enriquiment il·lícit, de convertir Bulgària en un Estat mafiós i d’intimidar la premsa crítica. El primer dels seus detractors destacats va ser l’exambaixador nord-americà John Beyrle. En un informe intern filtrat posteriorment per WikiLeaks, Beyrle va indicar la implicació de Borissov en activitats criminals, els seus vincles amb els dirigents del crim organitzat i les seves pròpies operacions de blanqueig de diner. També han denunciat la gestió i les activitats de Borissov, entre d’altres, Transparency International, Reporters sense Fronteres, Freedom House i Organized Crime and Corruption Reporting Project (OCCRP). Borissov va arribar a ser detingut el març del 2022 per corrupció i extorsió, arran d’una investigació de la Fiscalia de la UE per l’espoliació d’ajudes europees. El líder del PPE, Manfred Weber, va sortir en la seva defensa i l’aparell judicial búlgar es va mobilitzar per protegir-lo, concloent que la detenció havia sigut il·legal i aparcant la investigació.

Governs precaris

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

La impossibilitat de formar un govern després de les eleccions de l’abril del 2021, va portar a la convocatòria de nous comicis el juliol del 2021 i el nomenament d’un govern interí per part del president Rumen Radev. El novembre del 2021 van tornar a celebrar-se unes altres eleccions de les quals va sorgir un precari govern reformista liderat per Kiril Petkov, que va ser enderrocat el juny del 2022 per un estret marge amb una moció de censura promoguda pel partit de Borissov.

Les eleccions de l’octubre del 2022 no van possibilitar la formació d’un govern i es van celebrar uns altres comicis l’abril del 2023, dels quals va sorgir un govern rotatori entre els reformistes i el partit de Borissov, encapçalat pel reformista Nikolai Denkov, que va acabar col·lapsant i va conduir a unes noves eleccions el juny i l’octubre del 2024.