Donald Trump, a les portes del poder absolut als Estats Units

Els crítics ho diuen a tall d’advertència; els seus votants i seguidors, com un elogi. "Quan Donald Trump parla, va de debò". Als Estats Units polaritzats que arriben en un estat d’alta tensió i extrema incertesa a les eleccions presidencials d’aquest dimarts, alarma i admiració assoleixen un paradoxal consens al parlar de l’expresident i candidat republicà. Ningú pot avançar si Trump aconseguirà enfront de Kamala Harris el que abans només va assolir Grover Cleveland el 1892: tornar al Despatx Oval després d’haver-ne sortit derrotat. Però sí que hi ha consciència, i voluntat per la seva banda, que, si conquereix aquesta segona presidència, serà molt diferent de la primera.

Trump ja no és l’outsider que el 2016 va irrompre i transformar la política dels EUA i també la global, tot i que avui, com llavors, continua hissant la bandera del populisme nacionalista dels "Estats Units primer", ara avalat per figures de les elits com Elon Musk i el seu candidat a vicepresident, J. D. Vance.

Continua traçant el retrat apocalíptic d’un país en suposat declivi, però avui ho fa amb un discurs encara més endurit i instal·lat en l’insult, la xenofòbia i les teories de la conspiració, que apunta a la immigració i als demòcrates com a arrel de tots els mals en una nació que ell, en la seva promesa i eslògan del seu moviment de base, diu poder "tornar a fer gran". I es recolza i explota l’estatus icònic, gairebé d’idolatria i veneració, que gaudeix entre les bases, i encara més després d’haver patit durant la present campanya dos intents d’assassinat.

Trump ja no és tampoc el líder que havia de navegar entre els corrents d’una formació a l’aparell del qual havia superat per sorpresa: avui domina el Partit Republicà, els seus òrgans i la seva agenda. I no és, tampoc, el neòfit que va haver-se d’envoltar a la Casa Blanca i a la seva Administració dels que van acabar actuant com a barrera de seguretat, igual que els tribunals i els sistemes d’equilibris i control en el legislatiu, quan els seus instints i objectius el van portar a desafiar normes democràtiques i fins i tot la Constitució i els seus límits.

Aquells van ser alts càrrecs que ara no dubten a definir de "feixista fins a la medul·la" un polític que va ser sotmès a dos judicis polítics, el primer expresident imputat penalment i ja convicte a Nova York pel cas dels pagaments a Stormy Daniels, el mandatari que es va negar (i es continua negant) a acceptar la derrota del 2020 i les agitacions de fantasmes de frau del qual van desembocar en l’assalt al Capitoli. Però en un potencial segon mandat no s’espera que ningú similar formi part del seu govern.

"Ara conec el joc una mica millor", deia Trump fa unes setmanes en una intervenció al Club Econòmic de Detroit, en un format diferent al d’aquests mítings cada vegada més excessius que van trobar la seva màxima expressió en les sis hores d’insults, racisme i xenofòbia que es van viure el 27 d’octubre passat al Madison Square Garden, un esdeveniment que ell mateix va definir després com un "festival d’amor" (simliar a com va descriure l’assalt al Capitoli).

Agenda

Aquest coneixement, Trump el posaria al servei d’una agenda que ja ha traçat en públic i en què destaca la repressió de la immigració amb la suspensió de la concessió de refugi, un altre veto musulmà i, sobretot, una deportació massiva. Es tractaria d’una operació sense precedents per a la qual Trump planteja la construcció de centres de detenció i l’ús de forces militars, que també es planteja utilitzar a Mèxic per lluitar contra els traficants, a la frontera o en ciutats governades pels demòcrates.

A la seva agenda també hi entren mesures econòmiques que inclouen prolongar i ampliar retallades fiscals que expiren l’any que ve, més impuls a la desregulació i una potencial imposició d’un aranzel bàsic universal a les importacions, elevat per a la Xina. Aquesta combinació de plans fa témer que creixi la inflació i s’obri una guerra comercial.

Si la seva victòria arriba acompanyada de la dels republicans al Congrés, on tenen opcions de recuperar el Senat i de mantenir la Cambra de Representants, almenys fins a les legislatives del 2026 podria tenir carta blanca per a moltes mesures: per a nomenaments de jutges i per implementar una agenda conservadora que no només s’ha dibuixat en el polèmic Project 2025.

America First, un grup creat el 2020, ha aconseguit introduir-se a tota la maquinària política de Trump, incloent-hi el seu equip de transició. I en els seus plans per a la presidència s’inclouen mesures com aturar el finançament Planned Parenthood i obligar a fer ecografies abans d’un avortament, incrementar la producció de petroli i retirar-se de l’Acord de París, imposar que els permisos d’armes s’hagin de respectar a tots els estats, fixar requeriments de treball per rebre l’assistència mèdica pública per als pobres o establir per llei que només existeixen dos gèneres.

Fins i tot sense tenir el control de les Cambres, o encara que les majories fossin massa ajustades per garantir que els pocs moderats que encara estan una miqueta allunyats del trumpisme no el podrien frenar, Trump tindria a l’abast una transformació més profunda i radical del país i de la presidència. I aquest potencial està reforçat per la supermajoria conservadora que ell va ajudar a instal·lar al Tribunal Suprem i que ja ha fet una ampliació sense precedents del poder presidencial estenent el concepte de la immunitat.

Autoritat

El seu objectiu, que segueix la seva ambició de poder, però també la teoria de l’executiu unitari per la qual han sospirat molts conservadors, és incrementar l’autoritat de la presidència. Ho faria posant sota el seu control agències que fins ara han sigut independents o reinstaurant una pràctica que adorava Richard Nixon, la confiscació de fons, donant-se la potestat de frenar l’entrega de finançament aprovat pel Congrés quan ho consideri.

Són dues metes més, no obstant, les que assenyalen més un camí cap al que els crítics vaticinen com una "presidència imperial" o, directament, autoritària. Trump i els seus aliats ho tenen tot preparat per emprendre un pla que ja va intentar sense èxit al final del seu primer mandat a la Casa Blanca: eliminar les proteccions que tenen milers de funcionaris per poder acomiadar-los i col·locar aliats lleials. Ha dit que exoneraria els condemnats per l’assalt al Capitoli. I una altra de les prioritats és acabar amb la independència del Departament de Justícia, que podria utilitzar des de per a causes personals fins per perseguir adversaris o tothom que consideri part de l’"enemic interior", que retrata com la màxima amenaça per al país.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així està Kíev ara: ‘webcams’ en directe

Perquè tot això cristal·litzi, una deriva que sens dubte toparia amb resistència i amb reptes legals dins del país, a Trump li queda sol un pas: imposar-se a les urnes a Kamala Harris aquest dimarts 5 de novembre.

Si no ho aconsegueix, les seves pròpies paraules i accions fan témer que el líder dels republicans tampoc acceptarà una derrota en aquesta ocasió. "Crec que anem davant per molt. Si podem mantenir el frau sota control, perquè hi ha molts tramposos, tindrem una victòria descomunal", deia aquesta mateixa setmana. Era una de les últimes mostres de la seva sembra de dubtes sobre la integritat del sistema electoral, que, sumada a una estratègia de demandes als tribunals, abona el terreny per tornar a desafiar el dictat dels ciutadans si no el porten al poder.