Els aranzels de Trump fan témer una guerra comercial

El pèndol va començar a canviar després que Donald Trump imposés diverses rondes d’aranzels sectorials durant la seva presidència, que van obrir guerres comercials amb Europa i la Xina. I es va consolidar amb Joe Biden, que va mantenir moltes de les mesures proteccionistes de Trump i en va afegir d’altres als semiconductors o vehicles elèctrics procedents del gegant asiàtic. Aquell aperitiu podria arribar pròximament a extrems mai vistos des d’inicis del segle XX. Particularment si guanya el republicà. "Per a mi, la paraula més maca del diccionari és aranzel. És la meva paraula preferida, va dir en un míting a Chicago.

El novaiorquès pretén fer dels aranzels el pilar de la seva política econòmica per impulsar la indústria nacional, promoure la repatriació d’empreses i protegir l’ocupació als EUA. Els seus plans inclouen un "impost automàtic" –entre el 10 i 20%– a tots els productes importats, també des de països aliats. En el cas de la Xina pujaria al 60%. I en productes com els cotxes de qualsevol procedència arribaria al 100%.

Guerra comercial

Uns plans que tenen preocupats els economistes i que estan obligant molts països a preparar plans de contingència davant la potencial guerra comercial que s’acosta. "Les economies mundials estan tan entrellaçades que desacoblar-les seria increïblement disruptiu per als EUA", ha dit l’economista Douglas Irwin, autor d’una obra de referència sobre història de la política comercial del seu país. "Tindria conseqüències molt difícil de predir", assenyala.

Notícies relacionades

Hamàs completa l’alliberament dels ostatges israelians vius de la primera fase de la treva

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els aranzels són un impost a les importacions que s’acaba traslladant als consumidors i les empreses, que paguen més per les seves matèries primeres o subministraments. I afecten els exportadors, ja que s’espera que la resta del món imposi contramesures per penalitzar els productes nord-americans. Podrien ajudar al fet que part de la cadena de subministrament torni als EUA, però els economistes creuen que els perjudicis superen els beneficis. "Podríem veure una caiguda dramàtica en les exportacions dels EUA", ha dit a ABC News l’economista de l’American University Kara Reynolds.

Alguns ja han anticipat una recessió als EUA si Trump posa en pràctica els seus plans si guanya les eleccions. Segons l’Institut Peterson, els costos per a la família mitjana nord-americana augmentaran en 2.600 dòlars anuals. Des de la campanya del republicà s’acusa de catastrofisme "les elits de Wall Street". El món no es va acabar quan Trump va recórrer als aranzels en la seva primera presidència, però es van acabar acarnissant amb alguns sectors. Segons la Tax Foundation, van costar als EUA 166.000 llocs de treball. Segons el US-China Business Council, 250.000.