Kamala Harris busca atraure els conservadors moderats indecisos

Que Kamala Harris serà la següent presidenta dels Estats Units va ser la predicció de l’analista polític convertit en guru que més ha encertat els resultats electorals en pràcticament tots els comicis des del 1984. Va ser dels pocs que va predir la victòria de Donald Trump el 2016 i també va anunciar que no renovaria el 2020. El seu secret és un sistema de predicció electoral que avalua un compendi de criteris de política domèstica –com l’economia– o internacionals –com les guerres obertes actualment–. "Les enquestes són fotos fixes, no prediccions. No influeixen en la meva predicció, que es basa en els fonaments de com funcionen realment les eleccions presidencials", explica Allan Lichtman a EL PERIÓDICO.

Aquest historiador, doctor per Harvard, s’ha convertit en una celebritat a les televisions nord-americanes. Mentrestant, les enquestes donen un empat tècnic entre Kamala Harris i Donald Trump: el marge d’error de les enquestes supera la distància entre els dos candidats, per la qual cosa el resultat no és predictible.

La vicepresidenta va posar energia en la campanya demòcrata després de la retirada de Joe Biden. No era la primera dona candidata d’un dels partits majoritaris, però, sí, la primera dona de color i la que sembla que podria aconseguir el treball inacabat de qui va estar tan a prop abans d’ella, Hillary Clinton.

"No és difícil imaginar-la a la Casa Blanca perquè ja hi és", assenyala a aquest diari Kate Kelly, directora de la Iniciativa per a la Dona de l’American Progress, centre de recerca fundat per John Podesta, cap de campanya de Hillary Clinton. Si Obama va ser el candidat de Facebook i Trump el de Twitter, Kamala Harris ha sigut la de TikTok, on va recuperar una eufòria entre les bases que no es veia des del Yes, we can de Barack Obama el 2008. No obstant, alguns analistes assenyalen que la bombolla Harris perd força.

Gaza i inflació

"Tot i que al principi s’esperava que Kamala representés un canvi positiu respecte a Biden, aquesta esperança es va esvair ràpidament", diu a EL PERIÓDICO Tariq Kenney-Shawa, investigador de relacions EUA-Pròxim Orient, que creu que el suport continuat dels EUA a Israel en la guerra de Gaza passarà factura als demòcrates. Americans d’origen palestí, àrab o musulmà van mostrar el seu enuig en les primàries demòcrates votant uncommitted (no compromès) en lloc de votar Biden, que era l’únic candidat. I, tot i que Harris ha emfatitzat repetidament que ella "no és Biden", tant pel que fa a Gaza com en l’economia, sembla que s’imposarà la continuïtat.

La comunitat àrab i musulmana nord-americana sent que Harris li ha donat l’esquena, segons Kenney-Shawa, que assegura que la vicepresidenta no ha rebut gaires líders comunitaris que han trucat a la seva porta. "Alguns argumenten que Harris està cometent un error a l’ignorar-los, però d’altres diuen que ho està fent deliberadament per arribar als conservadors moderats", assenyala. "S’aplica un doble estàndard: els àrabs americans són alhora insignificants, però seran el boc expiatori si Harris perd", afegeix. Però no són només els directament implicats, segons l’expert: "Està en joc una àmplia franja de votants progressistes", adverteix.

Però, per a tots, els que són més marcadament d’esquerres i els conservadors moderats indecisos, un altre gran escull que els pot allunyar de Harris serà la preocupació per l’economia i l’augment del cost de vida, sobretot l’habitatge i béns bàsics com el menjar i el transport. "Molts nord-americans prendran la decisió final sobre a qui votar basant-se en el que els costi la gasolina que posin de camí al lloc de votació", augura Kenney-Shawa.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

"No veig una desacceleració en el suport a Harris, el que passa és que es tracta d’una carrera molt disputada", diu a EL PERIÓDICO Nina Jankowicz, exdirectora de l’Oficina de Desinformació dels EUA, que va existir breument sota el mandat de Joe Biden. Fa mesos que aquesta investigadora, fundadora del centre de vigilància de desinformació American Sunlight Project, segueix amb atenció les narratives que s’estenen en línia al voltant d’aquesta elecció, especialment els discursos d’odi i la desinformació.

Amb tot, "la retòrica misògina i racista contra Harris ha galvanitzat el suport de les dones, que no volen ser tractades com ciutadanes de segona classe al seu propi país", assenyala, un grup de votants que serà clau en aquesta elecció marcada per la bretxa de gènere per sobre de la raça, la renda o el nivell educatiu, factors que han sigut tradicionalment claus en les eleccions presidencials. Però el que més preocupa Jankowicz és que un resultat molt ajustat provoqui més aldarulls violents, "sobretot tenint en compte el nivell de retòrica violenta que hem vist a internet durant la campanya", afegeix.