L’economia dels nord-americans marca la lluita entre Harris i Trump

La desconnexió entre les dades macroeconòmiques i el que senten els nord-americans és severa i el descontentament bull en els sondejos i quan es parla amb qualsevol votant, demòcrata o republicà. Més del 60% de la població creu que l’economia "no va bé" o directament "va malament", segons una enquesta recent de The Wall Street Journal. Avui es diria que el missatge no és el clàssic "és l’economia, estúpid" que va encunyar l’estrateg demòcrata James Carville, sinó "el cost de la vida".

És una cosa que sap Trump. El republicà obre últimament els seus mítings amb l’interrogant que va fer etern Ronald Reagan en un debat amb Jimmy Carter el 1980: "¿Estan millor que ara fa quatre anys?". La resposta dels seus és sempre un emfàtic "¡no!". I és el mateix que diuen més de la meitat dels nord-americans.

En un país on s’esvaeix la classe mitjana, els refugis per a persones sense llar cada vegada acullen més gent que té feina o, sent més realistes, infrafeines. Els bancs d’aliments no donen l’abast. El problema per comprar habitatge o accedir-hi es cronifica. I tot colpeja especialment les persones amb ingressos més baixos i les minories.

Tot i que la inflació que va arribar a superar el 9,1% hagi baixat i algunes pujades de sous hagin sigut nominalment més altes, no hi ha hagut deflació i els alts preus, que han pujat un 22% en quatre anys, han quedat com a herència. El que queda a les butxaques dels nord-americans després de pagar els seus impostos, a més, ha caigut. Avui el comú és escoltar ciutadans lamentant-se que "la compra que abans feien amb 60 dòlars ara costa més de 100", o queixant-se de com de car que està tot: la llum i el gas, l’assegurança mèdica, els lloguers…

Passar-ho malament

Sabrina, una dona negra que cria sola dos fills a l’estat frontissa de Michigan, és una d’aquestes nord-americanes en estat de lament. Treballa 40 hores a la setmana a Cleveland Cliffs, una empresa d’acer a Dearborn, una feina que li dona un salari "decent" i prestacions. Tot i així, explica, "no arriba", i per completar els seus ingressos condueix un Uber. "Ho passo malament i n’hi ha que estan molt pitjor, molta gent ho està passant molt malament", exposa.

Va comprar casa seva el 2022 i confiava que arribés l’ajuda de 10.000 dòlars que va prometre Biden, però "mai va passar". No creu poder beneficiar-se de les promeses de Harris de donar 25.000 dòlars per adquirir la primera residència, un eix central en el programa econòmic de la demòcrata.

La Sabrina no oculta la seva "frustració". Tot i així votarà Harris, a qui veu "com el menor de dos mals". Però explica que és una cosa que no faran gaires dels seus col·legues de la fàbrica i el sindicat, "sobretot blancs", que votaran per Trump. "Asseguren que guanyaven més quan Trump era president. És el que els agrada creure".

Quan Obama fa mítings demanant el vot per a Harris recorda que si Trump va poder presumir de la bona economia en el seu mandat, abans de la pandèmia, va ser perquè "la va heretar". El mateix li passarà al pròxim ocupant de la Casa Blanca, apunta The Wall Street Journal, que afirma que el creixement, i la seva qualitat, permetran a qui comenci mandat fer-ho "amb vent a les veles".

Notícies relacionades

Populars i socialistes aixequen els seus vetos i avalen la CE de Von der Leyen

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

No és aquest el missatge de Trump. Divendres es recolzava en les últimes pobres dades sobre creació d’ocupació (només 12.000 llocs de treball) sense tenir en compte l’impacte de dos huracans i una vaga a Boeing. I convenç molta gent amb la seva promesa que ampliarà les retallades d’impostos que ja va aprovar el 2017.

Molts economistes adverteixen que el pla econòmic del republicà, que inclou retallada de regulacions, aranzels i una deportació massiva d’immigrants, no només farà un cop al creixement de la productivitat (que ha pujat entre un 2% i un 2,5% en part gràcies a la feina d’immigrants sense papers), sinó que també tornarà a elevar la inflació.