De l’èpica a la broma

Ningú sap res. Les enquestes als Estats Units donen un empat tècnic com no se’n recorda cap altre. Tant en nombre total de vots com en els set estats frontissa. Aquest empat posa els demòcrates en pitjor posició de partida, perquè històricament per guanyar solen necessitar un avantatge d’almenys dos punts. Coses de la demoscòpia i del vot ocult a Donald Trump. En aquest escenari, el nerviosisme domina una campanya que va començar molt a dalt i que ha acabat molt a baix. En un fangar en el qual cada insult es respon amb un altre més greu.

"Ho vulguin o no"

Kamala Harris ha anomenat "feixista" Donald Trump. Trump va dir que l’exprimera dama Michelle Obama era una dona "fastigosa", perquè ella abans havia parlat del "deteriorament mental" d’ell. Dijous passat, el candidat republicà va prometre protegir les dones, "ho vulguin o no", de la violència dels immigrants i dels míssils estrangers. Ho va dir malgrat que el seu equip de campanya el va advertir, admetia, contra aquestes mostres de paternalisme. Intenta guanyar-se el vot femení, que escora cap als demòcrates, entre altres motius perquè el Tribunal Suprem conservador que Trump va configurar durant el seu mandat ha suprimit el dret a l’avortament. Han sigut, en conclusió, setmanes sense grans titulars i molta baralla en el fang.

La precampanya va ser una altra cosa: pura èpica. El 13 de juliol, un home va intentar assassinar Trump a Pensilvània. Se’n va salvar pels pèls. Va ressorgir amb el puny en alt, imatge que val una campanya sencera. Per a molts dels seus votants és ja invencible, l’elegit per Déu. L’èpica també va acompanyar els primers compassos de Harris com a candidata. Venia a reiniciar la partida que anaven perdent els demòcrates. Joe Biden havia tingut un debat desastrós, el pitjor que se li recorda.

I, de nou, més èpica: el demòcrata va renunciar al treball més desitjat del món i anteposar el futur del partit i el del país sobre el seu propi. Els diners van començar a fluir de nou. Es va desencadenar l’eufòria demòcrata.

Pel camí d’aquesta campanya s’han oblidat els temes que es creien importants abans que comencés. S’ha oblidat que Trump és un delinqüent convicte. Als seus no els importa gens; de fet, els activa. Trump pot ser president. Segons els pronosticadors més avesats dels Estats Units, és l’opció més probable.

Llavors començarà la revenja, o almenys això és el que tem la meitat del país. Ja ha dit Trump que pretén venjar-se dels seus enemics. Per començar, pensa acomiadar "en dos segons" el fiscal especial Jack Smith, que va portar dos casos federals contra l’expresident. Trump aquesta vegada arribaria a la Casa Blanca envoltat d’un autèntic exèrcit de funcionaris i polítics trumpistes. No tindria les condicions de l’establishment washingtonià del seu primer mandat..

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Kamala Harris, per la seva banda, és una autèntica incògnita com a cap de l’Executiu. D’ella se sap molt poc, més enllà dels mantres que repeteix en mítings on tot és mesurat i programat. Gairebé no ha donat entrevistes. Com a vicepresidenta no ha tingut un paper gaire destacat, i en l’àmbit en què l’ha tingut (la immigració) té mals resultats. L’Administració Biden ha tingut grans èxits, sobretot recuperar l’economia, malmesa després de la pandèmia de la covid, i aconseguir milions de llocs de treball.

El món espera aguantant la respiració. Gazatians, libanesos, ucraïnesos, taiwanesos... Tots pendents del que decideixin votar uns quants milers de nord-americans als estats clau. Allà s’aconseguiran els 93 dels 538 vots electorals que encara no estan repartits. Carolina del Nord serà dels primers estats a oferir resultats la nit electoral de dimarts i definirà el to del que està per venir: uns dies d’infart després d’unes setmanes insulses de campanya.