El món se la juga en plena era del desordre

El món no vota a les eleccions dels Estats Units, però el seu desenllaç determinarà el rumb del planeta. No només per les postures dispars de Donald Trump i Kamala Harris, sinó per la ràpida transformació de l’ordre internacional de les últimes dècades. Tant la democràcia com la globalització estan en retrocés, assetjades per les desigualtats. El nacionalisme guanya terreny i el món es torna a armar. Proliferen els conflictes sense que les institucions multilaterals els puguin aturar. I la tradicional hegemonia dels EUA dona pas a una multipolaritat marcada per la rivalitat entre potències, la formació de blocs i el protagonisme creixent de les potències mitjanes. L’autoritat que Washington projectava s’evapora.

No és estrany, per tant, que l’ansietat travessi el món. Depenent de qui guanyi, la balança es podria inclinar en una direcció o una altra, amb conseqüències també per al clima o la regulació de la intel·ligència artificial. I és que, si bé Harris i Trump comparteixen en política exterior més posicions de les que es podria esperar, el seu punt de partida és molt diferent. Amb el seu credo nacionalista d’Amèrica, primer, el republicà encapçala l’aïllacionisme, prefereix l’unilateralisme a la cooperació i concep les relacions internacionals com un intercanvi transaccional. Tot això barrejat amb una indissimulada admiració per cabdills i autòcrates, cosa que suposarà un reconeixement per al nacionalpopulisme europeu o els etnonacionalismes si conquereix la Casa Blanca.

L’enemic intern

Aquestes pulsions van quedar de manifest durant la seva primera presidència, amb la retirada unilateral de l’acord del clima de París i l’acord nuclear amb l’Iran, així com la sortida de l’Organització Mundial de la Salut. Però Trump també va complir la seva promesa de no començar noves guerres, una fita poc habitual per a un president dels EUA. "Els seus èxits en política exterior no van ser producte de la seva genialitat, sinó dels esforços del seu equip per frenar les seves idees esbojarrades i redirigir-les cap a una direcció millor", opina Peter Fever, exassessor del Consell de Seguretat Nacional i professor a Stanford, aprofundint en el que van dir aquells que van ocupar alts càrrecs en la seva Administració, com John Bolton i H. R. McMaster. "Va acabar sent un agent del caos, tot i que ell mateix va sabotejar algunes de les seves polítiques". Aquesta vegada, Trump no vol interferències i, segons The Washington Post, el seu entorn planeja purgar el Departament d’Estat del que el novaiorquès anomena "l’enemic intern".

D’altra banda, la vicepresidenta Harris pretén donar continuïtat a les polítiques de Joe Biden, centrades a reparar les aliances malmeses per Trump i defensar les institucions multilaterals que projecten el poder estatunidenc. "S’espera un Biden 2.0 –diu Feaver–. Però, probablement, no serà tan tossuda ni desplegarà la ingènua fe que Biden tenia en els seus encants diplomàtics".

Harris no pertany a la generació de la Guerra Freda ni va créixer a l’Amèrica industrial, sinó a la perifèria de Silicon Valley, cosa que suggereix una mirada fresca en alguns assumptes, malgrat no haver articulat mai una perspectiva pròpia del món. "M’asseguraré que Amèrica i no la Xina guanyi la competència pel segle XXI i que reforcem, en lloc d’abdicar, el nostre lideratge global", va assenyalar la demòcrata.

El malson d’Europa

A Europa preocupa la tornada de Trump. Tant pels aranzels a les importacions europees com per la seva proximitat a Vladímir Putin, la seva renúncia a armar Ucraïna o les seves amenaces per retirar els EUA de l’OTAN, cosa que gairebé va fer el 2018, segons Bolton, qui va ser el seu assessor de Seguretat Nacional. "És difícil trobar una manera per suavitzar-lo: Trump és el malson d’Europa", va dir Rose Gottemoeller, que va ser número dos de l’OTAN.

El Pròxim Orient no espera grans canvis amb cap dels dos. Harris ha mostrat una mica més d’empatia que Biden cap al patiment palestí, però ha deixat clar que no imposarà un embargament d’armes a Israel si no accepta un alto el foc. La seva Administració no va revertir cap de les decisions més polèmiques de Trump a la regió. També allà el republicà promet màgia. "És hora de recuperar la pau i deixar de matar la gent", ha declarat. En privat, no obstant, hauria dit a Netanyahu: "Fes el que hagis de fer".

Pel que fa a la Xina, considerada per tots dos com el "principal competidor estratègic dels EUA", els dos aposten per la duresa i per mantenir el clima de guerra freda que impera en les relacions.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes als Estats Units: Biden, Trump i les primàries republicanes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El que està clar és que el pròxim president heretarà un món convuls i caòtic, amb el lideratge moral d’Occident severament tocat, normes denigrades i nombrosos actors disposats a aprofitar el desordre per avançar els seus crus interessos nacionals. Massa països se senten existencialment amenaçats i milions de persones han perdut la fe en el sistema, cosa que sempre és una invitació al desastre.

Si Washington no recupera la claredat moral i mira de reformar el seu propi sistema internacional per reflectir d’una manera més equitativa la nova realitat, la tendència està cridada a aguditzar-se. "Crec que els EUA són febles", ha dit a la BBC el periodista israelià Yossi Melman, especialitzat en seguretat i assumptes internacionals. "Amèrica està perdent la seva influència".