Negres, llatins i dones blanques seran clau per guanyar les eleccions

Les eleccions presidencials dels Estats Units seran una moneda a l’aire. Per arribar a la Casa Blanca, Kamala Harris i Donald Trump no necessiten guanyar el vot popular, sinó els vots del col·legi electoral que aconsegueixen els estats. El rumb polític del país es decidirà en set d’aquests (Arizona, Geòrgia, Michigan, Nevada, Carolina del Nord, Pensilvània i Wisconsin), que concentren 93 dels 270 vots necessaris per guanyar. ¿S’inclinaran a favor dels demòcrates o dels republicans? A dos dies per als comicis, les enquestes més recents assenyalen que el trumpisme s’imposaria en quatre dels estats, tot i que el marge és minúscul. Tot pot passar.

La imprevisibilitat dels estats frontissa ha fet que els dos partits accelerin els esforços per seduir els votants que es podrien decantar la balança, grups clau com els negres o els llatins, minories amb cada vegada major protagonisme electoral, però també les dones blanques. Aquests perfils es classifiquen per ètnia, gènere, edat, educació o geografia i el seu pes varia en cada estat.

Històricament, els afroamericans han donat suport de forma aclaparadora als demòcrates. Barack Obama va capturar un 95% i un 97% del vot negre; Hillary Clinton, un 93% i Joe Biden, un 90%. Tot i que aquesta minoria racial continua sent majoritàriament blava (el color dels demòcrates, davant el vermell republicà), la tendència s’esquerda. Kamala Harris aconseguiria un 78%, segons un sondeig del New York Times, un descens que es deuria a les promeses incomplertes del partit. Altres enquestes, però, assenyalen que la candidata podria obtenir millors resultats que els que va aconseguir Biden.

Bretxa de gènere

En els últims mesos, Trump hauria guanyat força entre els homes negres, un fenomen que podria explicar-se amb la bretxa de gènere que també es dona en altres perfils demogràfics com els llatins, però que és nou en aquesta comunitat. El vot negre pot ser determinant a Geòrgia, on un de cada tres electors són afroamericans. No obstant això, i tot i que creixen, a escala nacional només representen un 14% del cens, segons càlculs del Pew Research Center.

Els llatins també tindran més pes electoral que mai, ja que representen un 14,7% dels ciutadans amb dret a vot. Des de la dècada de 1970, aquesta comunitat ha votat majoritàriament als demòcrates, però no de forma tan accentuada com els negres. El 2020, Biden va capturar un 54% del vot de l’electorat hispà, però Trump va aconseguir guanyar un 38%, el millor resultat per a un candidat republicà des del 2004.

Ara, l’avantatge progressista podria retallar-se encara més. El New York Times projecta que Harris es quedaria amb un 56% dels vots, mentre que Reuters el rebaixa a un 51%. Les enquestes indiquen que la retòrica antiimmigració de Trump no li ha restat força entre els llatins, cada vegada més dretanitzats. Aquesta tendència s’accentua especialment entre els homes, segment en el qual Harris guanyaria per tan sols dos punts. El seu rol serà crucial en els estats pèndol d’Arizona i Nevada. Les enquestes pronostiquen que el primer es tenyirà de vermell; el segon, sorpresa.

La hipotètica millora de Trump entre negres i llatins podria veure’s contrarestada per l’augment del suport a Harris entre les dones blanques, històricament republicanes. L’últim sondeig de Reuters assenyala que el conservador passaria d’haver tingut 12 punts més de suport que Biden entre aquestes votants a tan sols tres més que l’actual vicepresidenta. Aquesta empenta femenina no s’entén sense el gir esquerrà de les més joves. Així, la demòcrata treu 25 punts a Trump entre les que tenen 18-29 anys i 34 punts entre les de 18-39, segons dades de l’Harvard Institute of Politics.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

La millora de Harris en aquest segment es deu als atacs de l’expresident contra l’avortament i els drets reproductius, a més de les polèmiques per abús sexual i la seva condemna per subornar una actriu porno. Gairebé un 50% de les dones creuen que Harris millorarà la seva vida i que Trump l’empitjorarà, segons indica Pew Research Center.

Els votants blancs sense estudis són la columna vertebral de Trump. El 2016 i el 2020, el magnat va superar els rivals per 33 i 31 punts. Però ara el marge cauria a 27. En unes eleccions tan disputades aquesta diferència pot ser determinant, sobretot en els estats del cinturó d’òxid: Michigan, Wisconsin i Pensilvània. Els demòcrates concentren més vot femení en els set estats frontissa i, segons Brookings, guanyarien en cinc d’aquests si es repeteix la participació del 2020, quan les dones van votar més que els homes. n