Pensilvània, la mare de totes les batalles, pot inclinar la balança

Epicentre del cinturó de l’òxid (estats afectats per la desindustrialització) i pilar del mur blau (pel seu tradicional suport als demòcrates, amb l’excepció del vot per Donald Trump el 2016), Pensilvània ha sigut un dels principals camps de batalla de la contesa electoral entre Kamala Harris i Donald Trump. És el territori més clau entre els anomenats estats frontissa, el que podria inclinar la balança, ja que compta amb el major nombre de vots electorals (19). Els candidats arriben a la recta final en empat tècnic.

A la segona porta d’entrada a l’Harvey Wilner’s Village Tavern, un bar amagat junt amb una estació de bombers, un cartell insta a treure’s els cinturons d’eines i objectes afilats de les butxaques abans d’asseure’s als tamborets. No sorprèn la petició al local de West Mifflin, una localitat a escassos 20 quilòmetres al sud-est de Pittsburgh, plena de treballadors i on hi ha escasses opcions per prendre un glop després de la jornada laboral.

El gegant empetitit

Això és el cor d’aquest cinturó que un dia va ser d’acer i, després de la desindustrialització als anys 80, va passar a ser d’òxid, tot i que encara ressona el brunzit de la maquinària en una planta d’US Steel, el gegant empetitit, que va passar de ser la primera acerera del món al lloc 27 i que ara es planteja passar a mans japoneses.

Mitja dotzena de parroquians es recolzen a la gran barra en forma d’U que és l’epicentre del bar. Aquí es pot començar a prendre el pols per poder entendre per què Pensilvània és la mare de totes les batalles, la que els estrategs dels dos partits veuen com la que pot decidir-ho tot.

Fa ja 10 anys, Stanley es va jubilar com a maquinista de l’acer. Va ser membre del sindicat i viu feliç amb les seves dues pensions, però és conscient que "les noves generacions no correran aquesta mateixa sort". És una cosa que sap Bob, en algun lloc indeterminat dels seus 50, també afiliat a un sindicat i que haurà de continuar treballant "fins als 67 per treure el màxim de la Seguretat Social". Ell té un pla de jubilació per la seva feina en un institut de Pittsburgh, una ciutat on "la seguretat s’ha degradat".

Stanley vota Harris; Bob, a Trump. Són part d’aquest equilibri que batega no només a Allegheny, on 25 municipis el 2020 es van decidir amb distàncies de cinc punts o menys, sinó en tot l’estat, que Biden va guanyar pel 3% i on les enquestes són ara més ajustades. I trencar-ho és la meta de Harris i Trump, amb la lluita per les grans ciutats, els suburbis, els municipis més petits i les zones rurals.

Si alguna cosa batega a Pensilvània, com també passa a Michigan i a Wisconsin, és una fractura d’aquest país polaritzat. Blancs de classe treballadora han trobat a Trump refugi al seu desencant i l’última ranera d’una nostàlgia desafiadora davant canvis demogràfics en un país que ja no és ni serà com va ser.

"Em pregunto què ha passat i no ho sé", diu un treballador de 59 anys de l’empresa Iron Works que demana que se l’identifiqui només com a John. I tampoc té resposta Brad Schneider, un dels 11.000 treballadors a qui dona ocupació directa o indirecta US Steel (lluny dels 340.000 que va arribar a sostenir en els seus temps de glòria).

Des de fa mesos Schneider està de baixa per dedicar-se a fer campanya a favor de Harris amb el seu sindicat. Va de porta en porta i també a les entrades de les fàbriques, per parlar amb els que entren i surten en el canvi de cada torn. Les converses no sempre són fàcils. Però almenys pot intentar fer un proselitisme que a casa ja ha abandonat.

El seu únic fill, de 35 anys, des dels 20 també treballador de l’acer i també membre del sindicat, fa temps que va posar els adhesius de Trump al seu cotxe, es va adherir al moviment MAGA (Make America Great Again). Schneider reconeix que, entre tots dos, "el diàleg és impossible". També, que aquesta incomunicació li "trenca el cor".

Microcosmos demogràfic

La bretxa que esquinça famílies i veïns sagna en aquest estat que és en bona mesura un microcosmos geogràfic i demogràfic de tot el país. Electoralment fa per a Harris més vital si cap mirar d’assegurar el seu avanç als suburbis, on el gènere i el nivell educatiu creen també falles, i intentar ampliar marges en els nuclis urbans i a les grans ciutats com Pittsburgh i, sobretot, Filadèlfia.

La candidata demòcrata també ha de lluitar contra l’imant que Trump està mostrant amb votants de minories. Allà és on Trump acudia aquesta setmana per mirar de frenar el cop que l’insult a Puerto Rico per un còmic en el seu míting del Madison Square Garden li havia donat a la seva campanya en aquesta recta final, una potencial crisi que una ficada de pota de Biden ha contribuït a esmorteir. I tots els esforços s’entenen: els porto-riquenys són la meitat dels més de 600.000 llatins que poden votar a Pensilvània, un total que representa el 6% de l’electorat i que, si es posa en perspectiva, és set vegades el marge de victòria amb què Biden es va emportar l’estat.

Notícies relacionades

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Els aliats faciliten a Ucraïna atacar Rússia amb els seus míssils més enllà de Kursk

L’empat tècnic dispara temors a Pensilvània. Trump ja ha assenyalat un suposat frau i ha intensificat la batalla judicial. I la por que no reconegui els resultats s’intensifica pel particular sistema de recompte en l’estat, que impedeix començar a preparar les paperetes rebudes per endavant fins dimarts al matí, i començar a comptar-les una vegada que hagin tancat les escoles.

Alguns aquí assumeixen que potser fins a l’11 de desembre (la data límit perquè tots els estats ratifiquin els seus electors) no sabran qui és el president.