El vot ocult serà decisiu davant l’extrema igualtat en les enquestes

Kamala Harris i Donald Trump protagonitzaran la matinada de dimarts a dimecres l’escrutini més llarg i disputat de la història dels Estats Units... a menys que les enquestes es tornin a equivocar. El 2016 i el 2020, els sondejos van infravalorar el suport al candidat republicà entre dos i tres punts percentuals en comparació amb els resultats finals. Fins i tot quan va perdre les eleccions ara fa quatre anys, va acabar obtenint més vots dels que li predeien. Però, vuit anys després, ¿existeix encara vot ocult a Trump? ¿Pot tenir-lo Harris? En la resposta a aquestes preguntes pot estar la clau del veredicte de les urnes.

Trump està per sobre en les enquestes del que ho estava la tardor del 2016 i el 2020. Hillary Clinton liderava els sondejos per més de quatre punts i va acabar perdent les eleccions. Quatre anys després, les projeccions sí que van encertar que el guanyador seria Joe Biden, però li donaven vuit punts de marge que es van acabar quedant en quatre.

A 48 hores de la cita amb les urnes, les enquestes estan tan igualades que no es pot donar res per fet. Harris té un avantatge molt estret sobre Trump en vot nacional, al voltant d’un punt i mig. Però l’expresident està lleugerament per davant de la vicepresidenta en quatre dels set estats frontissa, els que decidiran el guanyador del duel.

Com va comprovar Hillary Clinton, guanyar en vot popular no garanteix la presidència. El sistema electoral dels EUA és majoritari: cada estat adjudica un número diferent d’escons (vots electorals) que s’emporta íntegrament el candidat més votat, tot i que sigui per una sola papereta de diferència sobre el rival. Com que es reparteixen en total 538 escons, guanya el que n’aconsegueixi 270.

La clau de la Casa Blanca està, doncs, en els estats que canvien amb més facilitat de color polític d’uns comicis als altres. En aquesta ocasió són set: Arizona, Carolina del Nord, Geòrgia, Michigan, Nevada, Pennsilvània i Wisconsin. Segons l’agregador d’enquestes FiveThirtyEight, mentre Trump va per davant a Pennsilvània, Carolina del Nord, Geòrgia i Arizona, Harris només porta avantatge a Michigan i Wisconsin. A Nevada hi ha un empat en el 50% i les diferències en els altres sis estats oscil·len entre les dues dècimes a Pennsilvània (estat que es perfila com el més decisiu de tots) i els dos punts a Arizona.

Donant per bones les enquestes fora d’aquests set estats, Harris tindria assegurats 226 escons i Trump 219, segons les projeccions de webs com Cook Political Report i 270towin. Això deixaria la victòria en mans dels 93 vots electorals que sumen els estats frontissa, en la majoria dels quals el candidat republicà té un avantatge tan estret que la victòria pot caure de qualsevol dels costats.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

Els especialistes en demoscòpia de diversos mitjans nord-americans afirmen que l’electorat està tan polaritzat entre demòcrates i republicans que és molt difícil que es produeixin transvasaments de vot entre els dos blocs. Els pocs que n’hi ha a mesura que s’acosten les eleccions afavoreixen Trump, però són tan poques que no permeten vaticinar el desenllaç.

Amb el magnat en la seva versió més dura i l’efecte Harris diluït pel seu escorament a la dreta, el vot ocult pot jugar-hi un paper crucial. Les projeccions de The New York Times apunten que Harris guanya entre les dones, els joves i els blancs sense estudis, però Trump venç entre els homes i retalla distàncies entre els llatinoamericans, els negres i les rendes més baixes. Els votants que no s’identifiquen amb cap partit es divideixen al 50%. Tot està en l’aire.