La carrera a la Casa Blanca
La por de la violència en les eleccions fa pujar la tensió i l’ansietat als EUA
Una majoria de nord-americans consideren que avui hi pot haver aldarulls durant els comicis
Les autoritats reforcen les mesures de seguretat als centres de vot i recompte
Algunes escoles tindran vidres blindats, ràdios per demanar ajuda i fins i tot ‘botons de pànic’
Quan la Barbara va anar ara fa uns diumenges a fer la compra en un Costco pròxim a Scottsdale es va trobar que s’havia esgotat el paper higiènic i l’aigua. A aquesta votant del decisiu comtat de Maricopa, en el determinant Estat frontissa d’Arizona, se li va disparar la por a la violència en les eleccions que ja sentia, alimentada pel que hi va passar el 2020, quan seguidors de Donald Trump, que incloïen gent armada, van mirar d’aturar el recompte de vots parlant de teories d’un suposat "robatori" que sacsejava el llavors president, una crisi que mesos després va culminar en l’assalt al Capitoli.
"Hi ha gent preparant-se per a un esclat, per al pitjor", assenyalava la Barbara després de dipositar la seva papereta per endavant a l’ajuntament. I confessava que tenia un sentiment d’"angoixa".
No està sola. Segons un sondeig elaborat per Axios, el 62% dels nord-americans creuen que la violència és una mica o bastant possible avui, el dia de les eleccions presidencials als Estats Units que mesuren Trump amb la vicepresidenta Kamala Harris. En una altra enquesta de The Washington Post i la Universitat George Mason feta en sis dels set estats decisius, un 57% dels sondejats expressaven preocupació perquè pensen que hi haurà violència si Trump perd, incloent-hi un 22% de republicans.
Són pors que se sustenten en el que ha passat durant els últims quatre anys, quan les eleccions nord-americanes han passat a convertir-se en cites d’un voltatge molt alt.
La tensió ha arribat a extrems màxims en una campanya tenyida de violència política amb els dos intents d’assassinat de Trump, en què els dos partits parlen de les amenaces a la democràcia si guanya el rival i en què el líder republicà i els seus aliats ja despleguen una estratègia reforçada per impugnar els resultats si no els són favorables. A Arizona un home ja ha sigut imputat per haver disparat tres vegades contra una oficina demòcrata de Tempe. L’arrestat tenia a casa seva 120 armes, 250.000 rondes de munició i un llançador de granades, i les autoritats pensen que planejava "un esdeveniment amb múltiples víctimes".
Exercici de risc
El que durant molt temps va ser un moment de celebració cívica ara és un exercici de risc per a votants, treballadors electorals i alts càrrecs responsables de les eleccions en un país que té 10.000 jurisdiccions. De punta a punta del país s’ha produït un reforç de la seguretat per a tot el cicle electoral, especialment en els centres de votació i en els de recompte. El 92% dels càrrecs electorals que ja van ser consultats al maig pel Centre Brennan de Justícia confirmaven aquest reforç i un 70% consideraven que el perill a què han de fer front és més gran que no pas fa quatre anys.
La nova realitat es confirma en els preparatius, que han convertit molts centres de votació, i sobretot els centres de recompte, en fortaleses gairebé militaritzades. El Departament de Seguretat Interior ha fet més de 1.000 inspeccions en oficines electorals i centres de votació, més de 700 revisions de ciberseguretat i més de 400 entrenaments. En nombrosos centres s’han instal·lat vidres blindats, alguns es protegeixen amb concertina, s’han repartit ràdios perquè els treballadors electorals es puguin comunicar amb la policia i es distribueixen botons de pànic amb l’objectiu de poder alertar en cas d’emergència.
En llocs com Maricopa, on el secretari d’Estat explicava no fa gaire a un jutge que acostuma a portar una armilla antibales, el centre de recompte estarà protegit per policies a cavall i un equip antiterrorista, i si cal també s’hi desplegaran drons i franctiradors. En alguns centres de votació hi haurà detectors de metalls i barreres físiques. I el xèrif del comtat ha suspès les vacances de tot el personal i desplegarà com a mínim 200 agents. Abans del 2020 no se’n van mobilitzar ni una quarta part.
Notícies relacionadesDurant uns quants mesos arreu del país hi ha hagut entrenaments amb l’objectiu de preparar desescalades davant de potencials incidents, però també per si cal actuar en cas de tirotejos. I en alguns centres de recompte s’ha distribuït Narcan, l’antídot per a les sobredosis de fentanil, per la por que hi hagi sobres de vots que arribin amb aquest opioide tan potent, que pot ser letal només amb el contacte. Ja hi ha hagut enviaments de paquets sospitosos.
Per ara, els governadors de dos estats, Washington i el frontissa de Nevada, han activat la Guàrdia Nacional per respondre a episodis de violència. En el primer la setmana passada van explotar artefactes explosius en bústies de dipòsit de paperetes.
