Els EUA, un país en reconversió i més polaritzat després de les eleccions

Són paraules que podrien llegir-se amb el sa escepticisme amb què gairebé sempre s’ha d’analitzar el llenguatge electoral, mostres d’un últim intent dels dos candidats de continuar animant fins a l’últim moment votants perquè anessin a les urnes, tractant cadascun d’inclinar a favor seu una balança inusualment igualada, especialment en els set estats frontissa determinants. Però el cert és que sigui qui sigui el guanyador, una decisió que no es coneixia al tancament d’aquesta edició, els EUA emprenen el camí postelectoral en un moment de reconfiguració.

La divisió i la polarització marquen la nació com no es recorda en dècades, fet que obliga a buscar referents fins i tot en la Guerra Civil. Els continus assalts a la integritat del procés democràtic de Trump, que es va negar a acceptar la derrota del 2020, va alimentar els fantasmes del frau i va acabar amb l’assalt dels seus seguidors al Capitoli, i ha continuat qüestionant la justícia de les eleccions si no li són favorables, fan difícil trobar avui republicans que no assenyalin amb sospita el procés. I el potencial d’un segon mandat que li treu al poder absolut representaria una mutació profunda del sistema de poder al país.

La por de la violència política s’ha instal·lat entre uns i altres no només després de l’ocorregut fa quatre anys, sinó també després d’una campanya intensa i turbulenta en què s’han viscut dos intents d’assassinat de Trump. Ahir, en les primeres hores de votació, tot transcorria sense incidents seriosos, amb relativa normalitat, tot i que es van registrar algunes amenaces en centres electorals que les autoritats van descartar com a "no creïbles".

Aquest temor s’associa sobretot als seguidors de Trump, que ahir criticava que se li preguntés si els demanaria que no siguin violents si no queden satisfets amb el resultat electoral. "No he de demanar-los-ho, per descomptat que no hi haurà violència, no són gent violenta, són gent meravellosa", deia Trump, el candidat que ha promès perdons per als condemnats per l’assalt al Capitoli i ha parlat de l’ocorregut com "un dia d’amor".

Assegurava també ahir que, en cas de perdre, ell mateix reconeixeria els resultats si es tracta d’"una elecció justa", un escenari hipotètic amb què mantenia la porta oberta a assenyalar suposades irregularitats. I tot i que al matí deia que tot semblava haver anat bé, a dos quarts de cinc de la tarda penjava un missatge a Truth Social insinuant que hi havia "molta conversa" sobre "frau descomunal" a Filadèlfia, la gran urbs demòcrata a Pensilvània, l’estat frontissa clau que ha sigut zona zero de preparatius per a un repte davant una potencial derrota.

Les autoritats van desmentir immediatament les seves acusacions. Ho va fer la Policia i ho va fer Seth Bluestein, un dels tres responsables de les eleccions a la ciutat i membre republicà. "No hi ha absolutament res de cert. És un altre exemple de desinformació. La votació ha sigut segura", va escriure a X. També va recordar que està en contacte constant amb el Comitè Nacional Republicà i que va respondre a totes les informacions sobre irregularitats per assegurar que es pogués votar "de manera segura".

Poc després, a les sis de la tarda, Trump va llançar també una acusació d’irregularitats, sense donar cap prova ni més informació, que suposadament afectava Detroit. Com Filadèlfia, la gran ciutat de Michigan, un altre important estat frontissa, és un bastió demòcrata.

Notícies relacionades

Ansietat i por

Els extremistes estan preparats

Fita de gènere

Una victòria de Harris representaria per als EUA una fita de raça i gènere, amb la primera presidenta dona i filla d’immigrants de Jamaica i l’Índia. Rere aquest potencial triomf, no obstant, bategaria també la gran bretxa de gènere que s’ha obert en l’electorat, marcada en bona mesura per la lluita per mirar de contenir la regressió en drets reproductius als EUA. Una bretxa que va posar en marxa un Tribunal Suprem dominat des del mandat de Trump per una supermajoria conservadora i la credibilitat de la qual ha degenerat entre la ciutadania. També creix el descrèdit del Congrés, la composició del qual i el control es votava ahir: tota la Cambra de Representants i un terç del Senat.