Donald Trump, capítol II

Ahir, després de conèixer-se la victòria de Trump, els principals índexs borsaris de Wall Street van celebrar els resultats amb pujades d’entre el 2,5% i el 3%. L’euro es desplomava davant el dòlar en un 1,5%. En la primera presidència de Trump, del 20 de gener del 2017 al 20 de gener del 2021, l’índex borsari S&P 500 va guanyar un 67%.

El programa econòmic de Trump té dos eixos essencials. Sota el lema MAGA (Make America Great Again), considera que els EUA poden créixer molt més del que està fent ara i reduir al màxim l’atur. ¿Com? Unint dues mesures que, aparentment, poden tenir efectes contraris: baixada d’impostos a les empreses i als ciutadans nord-americans –un exemple: eliminar els impostos de les propines– i apostant pel proteccionisme, inclinat a augmentar tarifes i aranzels als productes procedents d’altres països. El seu objectiu: establir una tarifa universal als productes estrangers d’entre el 10% i el 20%. Com a paraigua, la promesa de reforma de l’Administració i reducció de la burocràcia, per al disseny de la qual vol basar-se en Elon Musk. L’home més ric del món és el primer interessat a frenar l’expansió mundial dels vehicles elèctrics fabricats a la Xina.

La política comercial afectaria els productes xinesos i de la Unió Europea i podria tenir efectes perniciosos sobre l’economia mundial, especialment en les exportacions des de la UE. Trump ha arribat a demanar tarifes de fins al 60% per a productes procedents de la Xina, primer soci comercial dels EUA. ¿Com afectarà aquest neoproteccionisme al negoci de les multinacionals nord-americanes esteses arreu del planeta, començant per la Xina? ¿I quin efecte tindrà en els preus dels productes als EUA, que podrien tornar a encarir-se?

Notícies relacionades

Els EUA i Espanya, ¿vides paral·leles?

Set estats recolzen l’avortament, única victòria dels demòcrates

A aquests interrogants s’uneix l’increment de la incertesa geopolítica que pot produir-se sota la renovada presidència de Trump, que recorda que ha sigut amb Joe Biden a la casa Blanca quan Vladímir Putin va envair Ucraïna i quan s’ha radicalitzat la guerra al Pròxim Orient. Trump, que durant la seva presidència va arribar a tenir una relació cordial amb l’autòcrata russa, es vanta que pot ajudar a buscar la pau entre Rússia i Ucraïna. ¿A costa de què? En l’immediat horitzó hi haurà el debat sobre el paper de l’OTAN com a garant de la seguretat europea i el paper dels EUA. Trump sempre ha defensat la necessitat que el seu país s’hi involucri menys i la necessitat que els europeus augmentin els seus pressupostos de defensa. Un Trump II pot suposar que la UE continuï incrementant els seus pressupostos militars, amb l’efecte que tindrà en el desenvolupament d’altres àrees.

És el segon president de la història dels EUA a ser reelegit president després d’haver abandonat el càrrec. El 1947, dos anys després de la mort de Franklin Delano Roosevelt, el Congrés nord-americà va aprovar una esmena constitucional per limitar el mandat a vuit anys. Per tirar endavant una esmena ha de comptar amb els vots a favor de dues terceres parts del Senat i de la Cambra, més la ratificació de tres quartes parts dels parlaments estatals. Amb tota seguretat, Trump no podrà introduir una esmena per garantir la renovació del seu càrrec. El seu poder no arribarà tan lluny i el seu llegat, sigui quin sigui, serà la seva herència quan acabi el seu mandat, amb 82 anys, el 20 de gener del 2029.