L’ombra de Biden i la defensa de l’statu quo enfonsen els demòcrates

Aquella resposta va acabar figurant en milions d’anuncis republicans com a testament de les seves intencions de donar continuïtat al llegat d’un president impopular, particularment qüestionat per la seva gestió econòmica. Els nord-americans volien canvi i en Harris només van trobar la defensa de l’statu quo. El mateix error que estan cometent els demòcrates des del final de l’era Obama, per més que els funcionés pels pèls fa quatre anys.

Falta d’identitat pròpia

Durant la campanya Harris mai va voler separar-se de l’home que la va consagrar a la vicepresidència després de passar sense pena ni glòria per les primàries demòcrates del 2020, de les quals es va retirar sense deixar empremta a les primeres de canvi. I pel camí tampoc va saber definir una identitat pròpia. Ni aclarir per què aquella candidata situada inicialment a l’esquerra del partit, amb la seva defensa d’una sanitat pública universal o una agressiva transformació verda de l’economia, advocava ara per la mà dura a la frontera o la protecció de la indústria fòssil del gas. "Els meus principis no han canviat", deia. Encotillada en els seus discursos i fugissera davant els mitjans, la seva estratègia va acabar passant per convertir aquestes eleccions en un referèndum sobre Trump, quan el carrer les havia convertit en un referèndum sobre Biden.

En les enquestes a peu d’urna, fins a dos terços de la població va definir l’estat de l’economia –la principal preocupació juntament amb la democràcia– com a dolenta o regular. I un 69% d’aquesta població descontenta amb les seves butxaques va acabar votant per Trump, segons un sondeig d’Edison Research. El desenllaç per als demòcrates no podria ser pitjor. El trumpisme acapararà tots els mecanismes del poder, si s’acaba confirmant la victòria republicana a la Cambra de Representants.

Des de la Casa Blanca al Congrés passant pel Tribunal Suprem, on impera una còmoda majoria conservadora, que es podrà perpetuar si els magistrats Samuel Alito i Clarence Thomas, els dos septuagenaris, es retiren durant el pròxim mandat de Trump per deixar pas a sang jove. Tot això envernissat amb la seva victòria en el vot popular, que no va aconseguir el 2016, cosa que reforçarà la legitimitat del seu mandat. L’Amèrica de Trump, titulava de manera taxativa ahir The New York Times.

Com han estat fent els demòcrates des de la irrupció del novaiorquès en l’arena política, Harris va preferir concentrar els seus esforços a atraure els republicans moderats desafectes amb el trumpisme que a mobilitzar les seves bases amb un pla per transformar el país.

Bases confoses

Un país on l’economia només funciona per als professionals amb bons llocs de treball i on les segones oportunitats són un privilegi generalment reservat a la gent amb recursos. Harris es va fer acompanyar de neocons com Liz Cheney o taurons del capitalisme de casino com Mark Cuban per confondre una mica més les seves bases, una part de les quals ja furioses pel seu suport incondicional a les atrocitats d’Israel a Gaza.

Aquesta boira identitària és la mateixa que afligeix el Partit Demòcrata des de fa temps. El "partit del poble" de Roosevelt, amb aquella vena populista que va consolidar l’època de prosperitat més gran viscuda mai pel país, ha acabat convertit en el partit de les elits costaneres i intel·lectuals. Una mena de guardià de les essències, quan han deixat de funcionar per a grans capes de la població.

"Per cada treballador demòcrata que perdem a l’oest de Pensilvània, guanyarem dos republicans moderats en els suburbis de Filadèlfia i podrem repetir-ho a Ohio, Illinois i Wisconsin", va dir el 2016 Chuck Schumer, un dels pròcers del partit a Washington. Mentre pesquessin en aquest calador i es mantingués el creixent pes demogràfic de les minories, tradicionalment demòcrates, no hi hauria res a témer.

Però aquesta lògica no ha funcionat. Primer van marxar al trumpisme els obrers blancs, i ara hi ha hagut importants moviments tectònics entre els llatins, tot i que el suport a Trump ha augmentat en gairebé tots els segments de l’electorat. No s’hauria de subestimar tampoc l’impacte que la condició de Harris com a dona negra i asiàtica ha pogut tenir, per més que ella no hagi volgut emfatitzar-ho. El racisme i la misogínia continuen molt vius al país, com Trump sempre ha demostrat en la seva retòrica incendiària.

Antisistema o defensa de l’ordre

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Però potser el problema més gran dels demòcrates rau a no haver comprès que la veritable divisió al país ja no és entre esquerra i dreta, sinó entre aquells que recolzen l’ordre establert i aquells que volen dinamitar-lo.

"Els demòcrates han d’entendre que per als nord-americans antisistema, la promesa tornada al civisme bipartidista no és altra cosa que una restauració de l’antic règim", escriu Jeet Heer a The Nation, una de les revistes de capçalera de l’Amèrica progressista. "Necessiten convertir-se en un partit que aspira a ser alguna cosa més que guardians d’un sistema trencat i abraçar polítiques radicals que canviïn l’statu quo". És una opinió, però no hi ha dubte que a Trump li ha funcionat.