El món en suspens

Tot i així, hi ha molts dubtes del que la nova Casa Blanca farà amb Ucraïna. Si ens atenim al que s’ha dit, l’abandonarà. El pla detallat pel vicepresident, J. D. Vance, s’assembla molt al telegrafiat per Moscou: Rússia s’ha de quedar amb els territoris ja conquerits, un cinquè del país, a canvi d’aturar l’ofensiva i crear una zona desmilitaritzada en la línia del front. Ucraïna hauria de renunciar a entrar a l’OTAN.

"Si Europa considera que Ucraïna és estratègica, hauria d’inundar Ucraïna amb els tancs Leopards i caces Typhoon", opina Roger Senserrich, politòleg resident als Estats Units i autor de ¿Por qué se rompieron los Estados Unidos? Populismo y polarización en la era Trump. "Amb Trump, l’OTAN deixa d’existir de facto".

Trump sempre critica la despesa que realitzen els EUA en la seva política exterior. Taiwan és un altre exemple. Trump ha expressat molt poc interès a protegir-la i ha plantejat que Taipei pagui per la seva defensa. Pequín ha somrigut. Tallar les ajudes perjudicaria altres aliances importants que els Estats Units tenen a la regió. És el moment de contenir el gegant asiàtic, no de treure-li problemes debilitant Taiwan.

"Aplica un nacionalisme populista jacksonià [propi de l’expresident Andrew Jackson]: defensa la política exterior amb posició enèrgica davant els seus adversaris, però basada en l’interès nacional", opina Juan Tovar, professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Burgos. "La política exterior dels EUA no diferirà gaire de l’actual. Potser ara té més experiència i ja no té la pressió de la reelecció".

A Israel, la victòria de Trump s’ha celebrat als carrers i als despatxos. "¡Enhorabona pel retorn més gran de la història!", ha tuitejat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Kamala Harris probablement l’hauria pressionat més perquè aturés la guerra de Gaza i el Líban. La demòcrata va prometre ajudar els palestins a aconseguir el seu dret d’autodeterminació. Trump mai dirà una cosa similar, i és poc probable que gasti esforç diplomàtic o capital polític mirant d’aconseguir un acord entre les parts. Probablement tampoc posi impediments en els plans israelians d’expulsió dels palestins del nord de la Franja o a l’ampliació a Cisjordània.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

¿I contra l’Iran? Trump ja va atacar el país dels aiatol·làs, i va dinamitar l’acord del país amb la comunitat internacional. Ell va ser qui va conjuminar també els Acords d’Abraham, la pau entre països àrabs i Israel sense haver resolt l’ocupació de Palestina. Hamàs va aconseguir fer descarrilar l’adhesió de l’Aràbia Saudita a aquests acords amb els seus atacs del 7 d’octubre. El republicà també va portar l’ambaixada nord-americana a Jerusalem, cosa que reconeixia la ciutat disputada com a capital de l’Estat jueu, anatema internacional. El dubte ara és saber si, com vol Tel Aviv, recolzarà un atac dur contra l’Iran. "No crec que sigui la seva intenció obrir un conflicte amb l’Iran", descarta Tovar.

Europa, mentrestant, ja es prepara per a una potencial guerra aranzelària. Apujar els aranzels al 10% o el 20%, segons ha advertit Trump, podria provocar una debacle econòmica. A Espanya pot imposar-li tarifes als productes agropecuaris o d’energies verdes. I préssionar perquè augmenti més ràpid la despesa en defensa.