El discurs contra la immigració impulsa el vot dels llatins per Trump

La seva feina organitzant aquest moviment social ha tingut recompensa en aquestes eleccions: el suport a Trump entre els llatins ha pujat 14 punts percentuals respecte al 2020, segons el sondeig a peu d’urna del centre Edison Research. En concret, Trump ha guanyat el 55% dels homes hispans, 19 punts més que fa quatre anys, i ha obtingut el vot del 38% de les dones hispanes, 8 punts més que el 2020, tot i que elles van continuar preferint la candidata demòcrata, Kamala Harris.

"Al principi, el Partit Republicà no ens va prendre seriosament. Tenia la idea preconcebuda que les minories voten esquerres", recorda. Eren les primàries republicanes del 2015 i es van organitzar per Facebook. "El primer grup que vaig crear es deia Latinas por Trump. El vaig ensenyar al Donald i li va encantar: hi havia noies guapes", diu Lombardi tot rient. Va crear diversos grups més, segons temes d’interès no polític: Moteros por Trump, Infermeras por Trump. Aviat va superar els 100.000 seguidors actius gairebé en tots ells, i diu que "els peixos grossos del partit" el van fer anar a Washington perquè els expliqués com ho feia. Quan Trump va guanyar l’elecció, es va convertir en el seu assessor.

El preu de la dotzena d’ous

El cas és que el vot pragmàtic sembla haver-se imposat, sigui pel sentiment antiimmigració o per la preocupació de l’economia. "El que mou l’home llatí és que ha vingut als EUA a treballar. Migrem a la recerca d’oportunitats; per això ens il·lusiona la promesa de Trump de millorar l’economia", explica a aquest diari Julio Robledo, emprenedor llatí que, tot i que no ha votat Trump, mira d’explicar-se per què altres com ell l’han elegit president. La dotzena d’ous va arribar a costar entre 6 i 8 dòlars als suburbis de Maryland on ell resideix, a la perifèria de la capital, Washington. "A la gent això li va quedar gravat. És el trauma de la inflació", assenyala. I tot i que els preus han tornat a baixar, aquest record ha quedat associat al president Biden, a qui culpen de l’encariment dels béns bàsics, sobretot dels aliments, la gasolina i la vivenda.

Robledo, de 45 anys, ja ha passat un terç de la vida als EUA. Va arribar sota una administració republicana, la de George Bush fill, i des d’aleshores ha observat un canvi en què votants i analistes coincideixen: "El Partit Demòcrata s’ha convertit en el partit de les elits", apunta. Queda enrere quan els republicans eren el partit de Wall Street, i els demòcrates, el de les fàbriques i el camp. Els rols s’han intercanviat: el progressisme va avançar entre aquells que tenien educació superior, que al seu torn accedeixen a feines més ben remunerades en ciutats grans. Com en un efecte rebot, els republicans es van dirigir al vast centre del país, més rural, més conservador, menys educat i de rendes més baixes. L’error va ser pensar que l’Amèrica trumpista era blanca. "Els llatins som, sobretot, classe treballadora", assenyala Robledo.

Notícies relacionades

Els nervis s’apoderen de l’SPD de Scholz mentre se’n debat el relleu

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Mascle alfa

La balança es va inclinar a favor de Trump en una elecció marcada per la bretxa de gènere. "Als homes llatins sembla que els encanta la idea que Trump sigui un home fort, que parli amb seguretat de si mateix i que no reculi mai davant de les polèmiques", diu a aquest diari Walter, un votant llatí de Califòrnia, territori demòcrata. Walter creu que la pujada d’aranzels, vaixell insígnia de Trump, només farà que s’apugin més els preus. Però més enllà de si Trump podrà abaixar el preu de la gasolina, Walter al·ludeix a un vot identitari, que no té a veure tant amb el fet que el candidat s’assembli a un (Trump és un home blanc ric) com amb el fet que es converteix en una cosa aspiracional, la promesa de pujar en l’escala social.