Lliçons per a la UE

Les preocupacions econòmiques quotidianes, el descrèdit de les institucions polítiques i el descontentament per la manera de governar són factors decisius en les eleccions. Però la Comissió Europea, els governs de la Unió Europea (UE) i els partits semblen entossudits a deixar desatès aquest malestar, malgrat que les successives eleccions reflecteixen un creixent vot de descontentament a favor de la ultradreta. Aquests mateixos factors han sigut clau en la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes i en la derrota de la candidata demòcrata i vicepresidenta dels Estats Units, Kamala Harris, segons els sondejos. El veterà senador Bernie Sanders ho resumeix així: els demòcrates "han abandonat la classe treballadora i els treballadors els han abandonat a ells". A la UE, els socialdemòcrates i l’esquerra també van deixar de prioritzar la lluita social i ara la ultradreta és el principal partit obrer i de les classes populars a França, Itàlia, Àustria, els Països Baixos, Polònia i Hongria.

Els governs de la UE i la Comissió Europea haurien d’atendre més el malestar social abans que la seva altivesa i desconnexió de les dificultats quotidianes dels ciutadans augmentin encara més la insatisfacció amb el funcionament del sistema polític i la predisposició dels votants a escoltar els cants de sirena de la ultradreta.

Les mateixes preocupacions

Les preocupacions prioritàries dels ciutadans són les mateixes als dos costats de l’Atlàntic, segons els estudis i sondejos. Malgrat la multitud de declaracions i de l’atenció mediàtica dedicada a la immigració, la principal preocupació dels nord-americans a l’hora de votar va ser la dificultat econòmica i el fort encariment dels costos bàsics (alimentació, energia, vivenda, assegurança mèdica), segons destaquen els reportatges sobre el terreny i l’estudi del centre nord-americà Pew Research publicat al setembre. La criminalitat i la immigració ocupen el cinquè lloc en la llista de prioritats, detalla Pew Research.

A la Unió Europea, la principal preocupació del votant també resideix en les dificultats econòmiques i la immigració queda relegada a un cinquè lloc, indica el sondeig del Parlament Europeu publicat a l’octubre. El 75% dels votants nord-americans reconeixen que els immigrants irregulars només ocupen llocs de treball que no vol ningú, segons un altre estudi de Pew Research. A la UE, els informes assenyalen que la immigració no perjudica l’ocupació ni els salaris dels nadius europeus.

Pujada de preus

Tot i que la inflació ha moderat el creixement a la UE i als Estats Units, la pujada acumulada de preus en productes bàsics quotidians en els últims anys és molt superior als augments salarials, de manera que la majoria de les llars experimenten una pèrdua significativa de poder adquisitiu. L’enorme desigualtat social fa que el fort creixement econòmic als EUA i a Espanya beneficiï sobretot les llars més acomodades, mentre que la debilitat econòmica que arrossega la majoria de la UE agreuja les penúries dels treballadors i la classe mitjana.

L’accés assequible a la vivenda és un altre problema que agermana nord-americans i europeus. El 69% dels ciutadans dels EUA es declaren "molt preocupats" pel seu elevat preu, va destacar Pew Reasearch a l’octubre, mentre que a la UE l’augment del lloguer i del preu dels pisos agreuja el malestar social.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Tant a la UE com als Estats Units s’acumula una marcada insatisfacció sobre com funciona el sistema polític. El 68% dels nord-americans es declaren insatisfets, el mateix percentatge que els espanyols i semblant al dels italians (67%) i francesos (65%), indica un altre estudi de Pew Research sobre la democràcia. Des del 2021, la confiança en el sistema polític ha caigut 11 punts percentuals a Alemanya i 8 punts als Països Baixos, precisa l’estudi.

L’annex de l’Eurobaròmetre de Primavera del 2024 de la Comissió Europea revela que el 73% dels ciutadans de la UE no confien en els partits polítics del seu país, i el màxim nivell de confiança es limita al 44% a Dinamarca. El 61% dels europeus declaren que tampoc confien en el seu govern, que només aprova a Dinamarca i Luxemburg. La majoria dels ciutadans d’Espanya, França, Itàlia i 13 estats més es queixen que a la UE la seva opinió no compta, afegeix l’Eurobaròmetre. En la mateixa línia, el 85% dels nord-americans creuen que els càrrecs electes no tenen en compte la seva opinió i el 80% expressen una profunda frustració per l’actuació del Govern federal, segons un estudi del 2023.