Els assaltants del Capitoli esperen que Trump els indulti

L’assalt al Capitoli, qualificat per l’FBI com "terrorisme domèstic" i pel president electe Donald Trump com "un dia d’amor", ha sigut una peça central de la campanya del republicà, que va prometre indults per als seus seguidors. Els assaltants, alguns dels quals compleixen pena de presó, van celebrar la seva victòria amb l’esperança que els posi en llibertat. De moment, només dos dies després de les eleccions, els advocats defensors dels que van participar en la presa del Capitoli han demanat per escrit als respectius tribunals que congelin els seus casos fins que prengui possessió la nova Administració, esperant que sigui més indulgent.

De moment, Trump, primer president declarat culpable per diversos delictes, ja ha aconseguit que es congeli el cas contra ell per promoure la insurrecció violenta per impedir que els legisladors ratifiquessin la victòria de Joe Biden. Sis persones van morir en l’assalt al Capitoli, 140 policies van resultar ferits i quatre oficials es van suïcidar després. Però el fiscal especial que lidera la investigació contra Trump, Jack Smith, va demanar ahir que es paralitzi el cas fins almenys el 2 de desembre. L’acusació utilitzarà aquest temps de descompte per decidir si continua amb les accions legals, ja que el republicà recuperarà la immunitat en el moment en què juri el càrrec al gener.

Trump ha repetit en campanya que emetrà indults "des del dia u de la seva presidència", tot i que no ha aclarit a qui dels 1.500 acusats beneficiarà. Uns 1.200 s’han declarat culpables o han sigut declarats culpables en judici, la majoria per delictes menors. Dels 1.000 condemnats, uns 615 han complert penes de presó, segons la fiscalia. 570 han sigut acusats d’agressió, resistència o d’obstaculitzar el treball a agents de l’ordre i, d’aquests, 160 han sigut acusats d’utilitzar una arma mortal o perillosa per de causar lesions.

Tampoc ha descartat ningú, ni tan sols els capitostos condemnats per conspiració i sedició com Enrique Tarrio, fundador de Llatinoamericans per Trump i dels Proud Boys, que ha sigut sentenciat a la condemna més alta, 22 anys de presó, que ja està complint. La campanya republicana ha dit que "avaluarà cas per cas" quan torni a la Casa Blanca. "Ara està molt clar que els nord-americans volen un final immediat de la utilització del nostre sistema de justícia com una arma política", va dir el portaveu de la campanya de Trump, Steven Cheung, en un comunicat després d’imposar-se a les urnes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Un dels primers a demanar un tractament especial va ser Christopher Carnell, de 21 anys, els advocats del qual van sol·licitar dimecres, dia en en què es va saber el resultat electoral, que es retardi la seva audiència. "El president electe Trump ha fet múltiples promeses de clemència als acusats del 6 de gener, particularment a aquells que van ser participants no-violents", van argumentar, entre els quals hi ha Carnell, i van afegir que "espera ser rellevat de l’enjudiciament penal que enfronta actualment quan la nova Administració assumeixi el càrrec".

No va ser l’únic. Jaimee Avery, que ja ha sigut condemnada, ahir tenia programada la lectura de la seva sentència. "En vista de la possibilitat real que el fiscal general entrant desestimi el cas de la senyora Avery", la missiva argumenta que "seria fonamentalment injust per a la senyora Avery seguir endavant amb la sentència en aquestes circumstàncies". El jutge de districte ja ha rebutjat la sol·licitud. Peticions similars s’han succeït des de dimecres.