Homes joves blancs, l’‘exèrcit’ republicà
El republicà ha aconseguit avançar 30 punts en una part de l’electorat que ha buscat en espais com pòdcasts i ‘streams’. El futur president ha tret partit a la denominada masculinitat hegemònica.
Entre les plaques tectòniques que s’han mogut en les eleccions presidencials dels Estats Units per produir la sísmica victòria de Donald Trump, n’hi ha una que ho ha fet amb molta força: la del vot dels homes joves. És un moviment que ja s’ha deixat sentir en altres països occidentals i que feia temps que s’intuïa als EUA: joves, sobretot blancs, que abracen l’ideari de la dreta o l’extrema dreta en un moment de desencant amb la situació econòmica, de pessimisme sobre les seves perspectives de futur, i també amb senyals de ressentiment davant avenços de moviments que lluiten per igualtat en qüestions de gènere o raça.
Es tracta d’un sotrac que altera el mapa electoral dels EUA, qui sap si amb efecte durador, i que Trump ha aconseguit amb un intens i estratègic festeig. En una campanya en què la testosterona estava pels núvols i en la qual s’han obert les comportes a declaracions d’oberta misogínia i racisme, disparats amb Kamala Harris en la candidatura demòcrata, el republicà ha passat hores en pòdcasts amb streamers, estrelles de YouTube, influencers, i en altres espais tant de la masclesfera com físics, dominats per la hipermasculinitat.
La força dels números
Era una aposta amb riscos, perquè el votant jove tradicionalment és poc propens a anar a les urnes i perquè per generacions ha sigut part de la base demòcrata, però a Trump li ha donat fruits. Tot i que els números encara no són definitius i la participació general dels votants amb edats entre 18 i 29 anys pot haver caigut fins a un 10% respecte al 2020 (del 52% al 42%), als estats frontissa clau ha estat a prop de marques històriques.
Trump ha millorat en tots els seus registres amb els joves, segons les dades preliminars de la Universitat de Tufts. Entre els homes, el seu suport ha pujat del 41% de fa quatre anys al 56% actual. Fins i tot entre les dones, quan eren les primeres presidencials després de la derogació del dret constitucional a l’avortament i els drets reproductius havien de ser un element de mobilització demòcrata, ha passat del 33% al 40%. Però el seu gran èxit està entre els joves blancs, entre els quals ha aconseguit obrir un avantatge de gairebé 30 punts per sobre de Harris (63-35).
Trump ho ha aconseguit pel que diversos experts assenyalen com un factor doble: que el Partit Demòcrata no hagi tingut un missatge clar per als joves davant les preocupacions econòmiques, que han sigut prioritàries a les urnes per a la generació Z, i per l’estratègia d’anar a espais allunyats dels mitjans tradicionals, on hi ha molts homes joves.
El president electe ha dit que va ser Barron, el seu fill de 18 anys i amic de l’influencer Bo Loudon, qui li va donar indicacions per reunir-se amb figures com The Nelk Boys, Adin Ross, Theo Von, Bussin’ With the boys, Andrew Schulz i Shawn Ryan. Va ser vital també la seva aliança amb Elon Musk, propietari de la xarxa social X, una plataforma que ha reobert figures que van ser expulsades prèviament per incendiàries postures racistes, sexistes o xenòfobes i on ara prolifera contingut d’extrema dreta i, en particular, trànsfob. I un altre cim va ser la seva visita al pòdcast de Joe Rogan, que arriba a desenes de milions de persones (el 56% dels seus oients tenen entre 18 i 34 anys i el 82% són homes).
Molts d’aquests espais promouen idees regressives sobre la masculinitat i el gènere, les mateixes idees que dominen el discurs republicà i que tenen com a exponent màxim qui serà el nou vicepresident del país, J. D. Vance, que ha denunciat que "els traços tradicionals masculins estan sent suprimits des de la infància fins a la joventut" i que ha parlat de manera despectiva de "dones sense fills amb gats".
¿Error demòcrata?
Notícies relacionadesHi ha veus centristes que creuen que els demòcrates han comès un error al no abordar directament problemes que afecten els homes joves. Experts com Richard Reeves, fundador de l’American Institute for Boys and Men, assenyalen sovint dades que parlen d’una "epidèmia de soledat" (el percentatge de persones que diuen que no tenen cap amic íntim s’ha quintuplicat entre 1990 i 2021, tant per a nois com per a noies). També se sol apuntar a l’increment de les taxes de suïcidi i a com ells van quedant endarrerits en el món de l’educació i de les titulacions superiors.
Altres experts no neguen que existeixin aquests problemes entre els homes joves, però asseguren també que les normes patriarcals i el model de masculinitat hegemònica de Trump o la masclesfera contribueixen a posar els joves en pitjor situació psicològica i social, una condició que, a més, alimenta el ressentiment, la misogínia i el xovinisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
