Liberland, en terra de ningú
Gornja Siga, una maresma de la vora occidental del Danubi, va ser batejada el 2015 com a República Lliure de Liberland. Actualment té 1.059 ciutadans, tot i que només Somalilàndia l’ha reconegut.
Aquest article va d’un tros de terra extraviat d’Europa amb una sobirania que cap país reclama. Està situat a la frontera entre Croàcia i Sèrbia. Té una superfície de prop de 7.000 quilòmetres quadrats, l’equivalent a Gibraltar. Se’l coneix amb el nom de Gornja Siga i és terra nullius, terra de ningú en llatí. Al món només hi ha tres territoris sota aquesta denominació. Els altres dos són Bir Tawil, un desert situat entre Egipte i el Sudan sobre el qual vam escriure en l’article anterior, i Marie Byrd, una part de l’Antàrtida.
Gornja Siga és una maresma ubicada a la vora occidental del Danubi, a la part croata. Allà no viu ningú, tan sols mosquits i famílies de senglars que pul·lulen entre matolls, àlbers i bedolls. Un enclavament inhòspit on tampoc hi ha aigua potable ni electricitat.
Però aquesta no és la raó per la qual ni Sèrbia ni Croàcia el volen. La frontera entre els dos països la marca el Danubi, el curs del qual ha variat amb el temps per diversos motius. La guerra a l’ex Iugoslàvia va reactivar les reivindicacions territorials, que encara persisteixen. La complexitat del cas fa que si un dels països accepta com a seu Gornja Siga, perd el dret a reclamar els territoris que sí que es disputen.
Un buit geogràfic que ha aprofitat Vit Jedlicka, un ciutadà de la República Txeca, que fa gairebé una dècada que treballa per convertir aquest territori orfe d’estat en un nou país europeu. Aquest acabalat empresari de les criptomonedes va viatjar a Gornja Siga el 15 d’abril del 2015, coincidint amb l’aniversari del naixement de Thomas Jefferson, un dels pares de la independència dels EUA. Va clavar en terreny semisòlid una bandera de collita pròpia i es va autoproclamar president de la que va batejar com a República Lliure de Liberland. "Acte de frivolitat", va qualificar la insòlita iniciativa el llavors Govern serbi. "Un acudit", va dir, per la seva banda, el croat.
El que semblava una ocurrència sense cap continuïtat segueix com un projecte molt viu. "Sempre he pensat que és més fàcil crear un nou país que canviar-ne un que ja existeix", va dir l’empresari, que va ser diputat al seu país per un partit euroescèptic de dretes. Jedlicka aspira a convertir la seva república en el "refugi llibertari" d’Europa.
Govern propi
Actualment, Liberland té un Govern propi format per un vicepresident i quatre ministres. Té representants en 74 països, entre ells Espanya. "Una de les nostres missions és preparar-nos per iniciar una acció diplomàtica amb els mateixos recursos que qualsevol altre país quan el territori sigui reconegut", explica l’andorrà David Castillo, l’ambaixador de Jedlicka a Espanya i a Andorra.
Sota l’eslògan Viu i deixa viure, el territori té himne nacional, bandera i fins i tot segells propis. I una criptomoneda, el mèrits. Qualsevol persona pot optar a formar part d’aquest país imaginari, tot i que cal complir certs requisits, un dels quals és pagar 10.000 dòlars. Fins al moment hi ha 1.059 liberlanders –75 són espanyols i andorrans– i prop de 760.000 aspirants a ser-ho. "Quasi 9.000 espanyols i andorrans s’han interessat aquest any per Liberland, i tenim sis sol·licituds de ciutadania en tràmit", afirma Castillo.
Tot i que no és fàcil obtenir la ciutadania i el passaport liberlandès, hi ha una manera de fer-ho sense revisió prèvia d’expedient. Cal trepitjar la maresma i plantar-hi la bandera, una tasca que comporta riscos. La policia fronterera croata patrulla amb llanxes per la zona i té l’ordre de detenir qui gosi fer-ho.
El Govern de Zagreb intenta, així, evitar que s’estableixi població de forma permanent, que és un dels requisits establerts per la llei internacional per crear un nou Estat, com ho és també comptar amb el reconeixement dels països veïns. Només Somalilàndia, un territori que es va autoproclamar independent de Somàlia el 1991, ha reconegut Liberland com un Estat independent.
Notícies relacionadesAdmirador de l’actual president llibertari de l’Argentina Javier Milei, l’autoproclamat president de Liberland és un neoliberal que aposta pel lliure mercat, la propietat privada i un Estat no intervencionista. Proposa que el pagament d’impostos sigui voluntari, una manera de captar inversions.
Castillo, que dirigeix una consultoria internacional i és escriptor, espera "posar el peu" per primer vegada a Liberland "ben aviat", malgrat les patrulles croates. "Liberland és un clar exemple de com dos països prefereixen no tenir res més que terra abans que deixar que un petit país pugui créixer pròsperament", i afegeix: "Des del principi tenia clar que Liberland faria història". Els seguidors de Jedlicka esperen veure un dia com Liberland es converteix en un microestat europeu, com Andorra i Liechtestein. No sembla que hagi de ser gens fàcil.
