Trump necessita un bilió de dòlars per al seu pla massiu de deportacions

No és la primera vegada que s’intenta una cosa semblant. Durant la Gran Depressió, més de dos milions de mexicans i qualsevol que ho semblés van ser deportats per força després de ser arrestats als seus llocs de treball, parcs i centres comunitaris. Una onada que es va repetir en els anys 50 amb Eisenhower a la Casa Blanca, quan 1,3 milions de persones van ser traslladades en autobusos, vaixells i avions a l’altre costat de la frontera durant l’operació Wetback. El pla de Trump, no obstant, supera per molt les ambicions dels seus predecessors. Si bé hi ha pocs detalls, el republicà vol recórrer a la Guàrdia Nacional per ajudar en la tasca i començar per l’expulsió de "bergants i traficants de droga sospitosos o coneguts".

Un milió cada any

Entremig es construirien nous centres de detenció per allotjar entre 50.000 i 70.000 persones, segons Stephen Miller, un dels assessors del magnat. I tot amb l’objectiu inicial de deportar un milió de persones a l’any, una xifra mai assolida en les últimes dècades. De fet, durant la primera presidència de Trump el pic de deportacions no va superar les 350.000 en un mateix any, per sota de les 430.000 que van sortir amb Obama, segons dades del Departament de Seguretat Interna (DHS). Per això el país es dirigeix a territori desconegut, amb una futura Administració sobrada de zel xenòfob, però escassa de personal i capacitat logística per portar a terme els seus plans, segons els experts.

L’agència que està encarregada d’aquest tipus de treball és l’ICE, el Servei d’Immigració i Control de Duanes, té 21.000 empleats, i gairebé la meitat estan ocupats en la investigació del crim transnacional. Per això, segons un informe de l’American Immigration Council (AIC), hauria de contractar almenys 30.000 agents per poder deportar un milió de persones a l’any, fet que convertiria l’ICE en l’agència més gran del Govern.

Una cosa semblant al que passa amb la seva capacitat per detenir els migrants fins que siguin traslladats als seus països d’origen, acció que requereix un acord previ amb el país receptor. La seva capacitat per allotjar actualment 37.000 detinguts s’hauria de multiplicar per 24, segons l’AIC. Però hi ha un altre problema. La llei garanteix als migrants irregulars una vista amb el jutge abans de ser deportats. Però aquests jutjats estan col·lapsats.

Obstacles legals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Per denegar-los aquestes garanties processals i accelerar la sortida, Trump pretén invocar la Llei d’enemics estrangers, una llei del 1798 que permet al president detenir i deportar ciutadans de països en guerra amb els EUA.

De manera que a Trump l’esperen una multitud de pedres al camí, a les quals cal sumar els costos prohibitius d’una operació amb aquestes característiques. D’acord amb els càlculs de l’American Immigration Council, l’arrest, la detenció, la tramitació legal i la deportació dels milions d’indocumentats costarien al Govern federal uns 315.000 milions de dòlars. Una xifra que augmentaria fins als 960.000 milions si es fa de manera gradual durant un període de 10 anys. A aquesta factura onerosa hi caldria afegir també la caiguda en la recaptació fiscal, perquè aquests milions d’emigrants paguen impostos. El 2022, aquestes llars van pagar 47.000 milions de dòlars en impostos federals i gairebé 30.000 en tributs estatals. I no acaba aquí la cosa: la deportació massiva podria provocar un autèntic xoc en el mercat laboral.