Èxode silenciósa França

Cada vegada més joves francesos miren més enllà del país a l’hora de buscar millors oportunitats laborals. El seu estat ha deixat de ser una opció potencial per a molts d’ells, però en especial per a aquells procedents de famílies migrants que, a les dificultats econòmiques que travessa la zona, s’afegeix la creixent discriminació. És per això que molts decideixen fer el viatge a la inversa i mudar-se als països d’origen dels seus pares o avis.

Una migració legal i discreta, ja batejada com a "èxode silenciós" que creix any rere any. Kenza, una jove francomarroquina de 25 anys, consultora d’impacte social, s’ha plantejat la idea d’abandonar París tot i que reconeix que té un "perfil privilegiat respecte a altres migrants" pels seus estudis i l’estatus de la seva família. No obstant, sent que les oportunitats a França per a joves com ella es redueixen. "Tinc amigues franceses que per utilitzar el vel no aconsegueixen trobar feina, i pensen a anar-se’n a un altre lloc per tenir una vida millor, on seran més acceptades i menys marginades. Existeix una normalització del racisme, en general, i això té un impacte en la vida de les persones racialitzades", explica Kenza a EL PERIÓDICO.

Amb l’arribada de la ultradreta al poder, els discursos antiimmigració no han deixat de créixer en els últims anys. Un lepenisme cada vegada més normalitzat i consolidat, no només a l’Assemblea Nacional, sinó també als seus carrers. Curiosament, en un país que sempre va ser multicultural per la seva història colonial. "La idea de sentir-se part d’una comunitat, de sentir-se plenament part d’un país, és una cosa que potser no s’aconsegueix a França a causa d’aquests atacs constants", insisteix.

No formar part del país

Aquest sentiment de no arribar a ser part de França és el que empeny molts d’aquests joves a aquest "èxode silenciós". Un fenomen plasmat al llibre La France, tu l’aimes mais tu la quittes (França, tu l’estimes però tu la deixes). Durant més de 10 anys, els acadèmics Olivier Esteves, Alice Picard i Julien Talpin van entrevistar 1.070 persones i van obtenir clars resultats: els francesos de fe musulmana, practicants o no, amb estudis superiors lluiten per trobar el seu lloc a França, especialment, després de l’augment de la islamofòbia en els últims anys.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Irlanda aposta per un Govern de continuïtat davant el Sinn Féin

"El sentiment de pertinença d’aquestes persones a la nació francesa s’ha vist una mica erosionat pels records de la discriminació soferta durant la seva infància. No obstant, el sentiment de pertinença a França continua sent bastant fort, especialment quan abandonen el país. Aquesta és la paradoxa: hi ha molt dolor", explica l’autor Olivier Esteves a la cadena televisiva France24.

Obstacles en la vida laboral, discursos racistes i la necessitat de saber sobre els seus orígens empenyen tota una generació de joves a l’èxode: "Sovint se’ns recorda d’on venim. No obstant, moltes vegades no coneixem realment aquestes arrels, i llavors sorgeix la necessitat d’apropiar-se d’aquesta part d’un mateix, de respondre a aquestes trucades sobre el nostre país d’origen i reconèixer que, en realitat, no el coneixem gaire. Això desperta el desig de marxar", explica Kenza. Segons un estudi de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics, els empleats d’origen migrant a França guanyen un 20% menys, malgrat tenir un nivell de qualificació similar.