L’Iran menysprea Trump però es prepara per a més bel·ligerància

L’Iran insisteix: després de la victòria de Donald Trump en les eleccions nord-americanes de dimarts passat, tant la portaveu del Govern iranià com el president persa, Masoud Pezeshkian, han repetit la mateixa frase. Que a Teheran no li importa qui mani a Washington. Que per a l’Iran tot continua igual, no hi haurà cap efecte i res canvia: que "no hi ha gaire diferència" entre Trump, Kamala Harris i Joe Biden.

"Ens és absolutament igual qui hagi guanyat les eleccions nord-americanes, perquè el nostre país i sistema depenen únicament de la seva fortalesa interior, i de la força de la nostra gran i honorable nació", va assenyalar aquest dijous Pezeshkian.

Però no tot és tan fàcil. La tornada del multimilionari a la Casa Blanca, segons els experts, sí que afectarà, i molt, la República Islàmica i el conflicte que protagonitza Teheran contra Israel a tot el Pròxim Orient. "Crec que l’Administració de Trump serà molt més bel·ligerant amb l’Iran, sobretot, per tres raons", explica l’analista Farzan Sabet, membre del centre per a la Governança Global, amb seu a Ginebra, Suïssa.

"La primera és que l’equip de política exterior i seguretat nacional nord-americà estarà probablement format per gent de l’ala dura com l’anterior secretari d’Estat, Mike Pompeo. Segon, perquè la situació de seguretat al Pròxim Orient no deixa de deteriorar-se, i els EUA i l’Iran són més a prop que mai d’un conflicte armat directe. I tercer, per totes les informacions existents que l’Iran ha intentat assassinar Trump, ha piratejat gent pròxima a ell i ha intentat perjudicar la seva campanya. Tot això, per descomptat, fa que Trump vegi amb molts pitjors ulls el lideratge a Teheran", afirma Sabet.

Així, l’equip de campanya de Trump va anunciar, a finals de setembre, que el multimilionari va rebre un informe d’intel·ligència en el qual s’assegurava que el republicà era l’objectiu d’un pla d’assassinat per part de l’Iran. A l’octubre, per això, el seu equip va demanar als serveis secrets nord-americans un desplegament de seguretat "sense precedents" per a un candidat. L’atacant que va disparar contra Trump el juliol d’aquest any a Pensilvània, no obstant, no tenia cap vincle conegut amb Teheran.

L’Iran ha tingut per objectiu el nou president nord-americà des del seu primer mandat a la Casa Blanca: va ser Trump qui va decidir trencar, el 2018, l’acord nuclear iranià, i va imposar dures sancions contra l’economia persa. En l’actualitat, l’economia iraniana viu gairebé desconnectada per complet del món: tan sols sobreviu gràcies a les exportacions de cru que realitza la República Islàmica a la Xina. Aquest és, de fet, un dels aspectes que la nova Administració de Trump pot atacar i intentar sancionar en els pròxims mesos.

Però, sobretot, l’Iran ha buscat atacar Trump per ser el responsable de l’atac aeri que va assassinar a Bagdad el líder de les forces d’intel·ligència iranianes a l’estranger, Qasem Soleimani, el gener del 2020. Llavors, la República Islàmica va prometre una vendetta personal contra Trump que encara no ha arribat.

"Durant el primer mandat de Trump molts líders mundials es van adonar que la millor manera de tractar i negociar amb el president electe dels EUA és interpel·lar-lo directament. És una cosa que ja està passant després de la seva victòria. Però l’Iran és completament incapaç de fer-ho", explica Sabet.

L’especialista considera difícil imaginar el líder suprem, l’aiatol·là Ali Khamenei, o Pezeshkian anant a la mansió de Trump a felicitar-lo per la seva gran victòria electoral, o dient-li com de bonic que seria tenir un Hotel Trump a Teheran. "Aquesta incapacitat d’apel·lar directament a Trump bloqueja la millor manera de fer diplomàcia amb el nou president nord-americà. Molt probablement, [en cas que Teheran vulgui buscar el diàleg amb Washington], els funcionaris iranians xocaran amb una administració combativa contra ells, que bloquejarà sistemàticament tot intent d’acostament", afegeix.

Un Israel empoderat

Notícies relacionades

El poder ultra es reforça a la UE

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Si algú, a la regió, va celebrar sense embuts la victòria electoral de Trump, aquest va ser sens dubte el Govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. El seu gabinet veu la futura administració republicana molt més pròxima i permissiva que la de l’actual president nord-americà, Joe Biden.

I segons els experts l’Estat hebreu molt probablement gaudirà a partir d’ara de molta més llibertat en la seva guerra d’atacs i respostes contra la República Islàmica i els aliats de Teheran, l’eix de la resistència. "A partir d’ara, Israel tindrà màniga ampla per realitzar els seus atacs i campanyes militars contra l’Iran al seu propi ritme i tempo", assegura Sabet. "Washington posarà menys traves a Tel-Aviv", conclou.