Zelenski busca garanties de seguretat després de la victòria de Trump
L’eventual acord de cessament de les hostilitats que intenti negociar el futur president dels EUA probablement establirà una línia de separació fortificada en la línia de front
Volodímir Zelenski, president d’Ucraïna, va tractar amb profusió el president electe dels EUA, Donald Trump, durant el seu primer mandat i sembla haver pres la mesura del seu caràcter. El 6 de novembre, quan la tornada del magnat novaiorquès a la Casa Blanca ja era un fet, es va aprestar a enviar-li un missatge ple de lloances. "Felicitats a Trump per la seva impressionant victòria!", va ser l’encapçalament d’un llarg missatge escrit pel líder ucraïnès a les xarxes socials, abans de recordar la "gran reunió del setembre", l’última trobada que els dos mandataris van mantenir a Nova York, en què es va parlar de la necessitat d’arribar a la "pau mitjançant la fortalesa", una expressió pronunciada pel mandatari nord-americà més venerat dels últims temps durant la Guerra Freda del segle XX amb referència a l’URSS.
La intenció de Zelenski, segons els observadors, era clara: congraciar-se amb el mandatari nord-americà des d’hores primerenques, sabent que a partir del gener, quan juri el càrrec, la sort del seu país i, per tant, el tipus d’acord al qual pugui arribar dependrà enormement de la seva bona voluntat. I tot i que la imprevisibilitat del magnat novaiorquès impedeix conjuminar de moment els punts d’un possible acord de cessament de les hostilitats, algunes realitats semblen ja identificar-se.
Vicepresident
J. D. Vance, que serà molt probablement el més prorús de tots els vicepresidents que hagin tingut els EUA, va declarar el setembre passat que els russos mantindran els territoris ocupats, separats de la resta d’Ucraïna per una zona desmilitaritzada similar a la que hi ha a Corea i establerta al llarg de la línia del front en el moment de l’armistici. Això explicaria, a més, l’afany actual de l’Exèrcit rus d’avançar i ocupar territori malgrat l’elevadíssim nombre de baixes que, segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW) i altres fonts, està patint. El costat ucraïnès, segons el vicepresident electe nord-americà, estaria fortament fortificat per "impedir una altra invasió russa".
Victoria Nuland, alta funcionària nord-americana vinculada al Departament d’Estat durant l’Administració de Joe Biden, va veure moltes inconsistències en aquesta proposició, en particular qui vigilaria la zona desmilitaritzada, atesa les escasses ganes de potències estrangeres per desplegar tropes sobre el terreny. Segons la seva valoració, això permetria a Putin "guanyar temps" i recuperar-se per iniciar un nou assalt, tenint en compte que el lideratge i els propagandistes del règim han proclamat que l’Estat ucraïnès manca si més no del dret a existir.
Garanties de seguretat
Tenint en compte l’escassa credibilitat de Putin i, en particular, de la seva voluntat de respectar els pactes, la qüestió de les garanties de seguretat que rebi l’Estat ucraïnès mutilat territorialment són vitals per poder ser viable i mantenir, després d’un eventual alto el foc, les seves relacions econòmiques, polítiques i comercials amb Occident, igual com passa amb Corea del Sud. L’ingrés a l’OTAN sembla totalment descartat, a jutjar per les declaracions del mateix Vance, que va defensar per a Ucraïna un estatus de "neutralitat", sense "ingressar ni a l’OTAN, ni a altres institucions de seguretat aliades". Les garanties de seguretat podrien venir d’Europa, els líders de la qual, després de la victòria de Trump, parlen ja d’implementar l’"autonomia estratègica" respecte als EUA per evitar que, cada quatre anys, el continent hagi d’estar amb l’ànima en suspens davant l’incert resultat de les presidencials nord-americanes. Un dels elements que podrien dissuadir el Kremlin de concentrar tropes juntament amb una eventual línia de demarcació o de fustigar la població civil amb bombardejos és el desplegament d’armes de llarg abast i la seva autorització perquè siguin fetes servir en territori rus.
Míssils
L’Administració de Joe Biden s’ha oposat a l’ús dels míssils balístics MGM-140 ATACMS, amb abast de 300 quilòmetres, en territori de la Federació Russa, mentre que el canceller d’Alemanya Olaf Scholz s’ha negat a enviar a Ucraïna míssils Taurus KEPD 350. Aquesta negativa, no obstant, podria arribar a modificar-se en el cas que accedís al poder un Govern presidit per la Unió Cristianodemòcrata (CDU). El seu líder, Friedrich Merz, ha criticat reiteradament l’actitud respecte a això d’Olaf Scholz.
En un escenari on no hi hauria vencedors ni vençuts, no hi hauria lloc per a reparacions econòmiques o judicis per crims de guerra malgrat les elevades destrosses al país eslau i els casos que acumulen els fiscals. Sobre la taula, això sí, existeix la proposta que els fons russos congelats a l’inici de la invasió, uns 300.000 milions de dòlars, la majoria dels quals es troben al Regne Unit o a la UE, siguin dedicats a recolzar Ucraïna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
