La 29a Cimera Iberoamericana arriba marcada per les absències

La Cimera Iberoamericana celebra avui i demà a Cuenca (Equador) la 29a edició sota el lema Innovació, inclusió i sostenibilitat. La trobada, a 360 quilòmetres de Quito, es desenvolupa sense les expectatives del passat. La participació de caps d’Estat està molt acotada i un senyal per a nombrosos observadors que aquest fòrum sorgit el 1991 ha perdut una mica d’impuls i protagonisme.

Crisi al país amfitrió.

El Govern equatorià rep els seus convidats enmig d’una doble crisi: política i energètica. En aquests moments, hi ha de fet dues vicepresidentes. Verónica Abad, la companya de fórmula del president Daniel Noboa en els comicis del 2023, ha sigut apartada del seu càrrec per una decisió del Ministeri de Treball avalada per l’Executiu. L’exsecretària de Planificació, Sariha Moya, ha sigut mentrestant nomenada "vicepresidenta encarregada". Abad va dir que ha sigut separada de les seves funcions amb "arguments propis d’una dictadura" que en els fets constitueixen el preparatiu d’un "evident cop d’Estat". Mai un país amfitrió d’aquesta cita iberoamericana va estar immers en una situació d’aquesta naturalesa. Noboa va protagonitzar l’abril passat un enfrontament amb Mèxic a l’ordenar l’entrada violenta de la policia a la seva ambaixada per capturar l’exvicepresident, Jorge Glas, que es trobava allà en qualitat d’exiliat. Mèxic va trencar relacions amb l’Equador i la successora del president Andrés Manuel López Obrador, Claudia Sheinbaum, ha decidit no aterrar a Quito.

Una cimera semibuida.

A més de Sheinbaum no hi seran el brasiler Luiz Inácio Lula da Silva ni el xilè Gabriel Boric. El colombià Gustavo Petro no viatja a l’Equador a causa de l’estat de desastre per les pluges. Nicolás Maduro es queda a Veneçuela, entre altres raons a causa que tret de Nicaragua, Cuba i Bolívia, no ha sigut reconegut pels altres països com a guanyador de les eleccions. Ni tan sols Nayib Bukele, un mandatari amb qui Noboa té nivells de sintonia en qüestions de seguretat, faria acte de presència a Cuenca. La impopular mandatària peruana, Dina Boluarte, s’absté al seu torn de trepitjar terra equatorià. Espanya, que serà seu de l’edició 2026, està representada pel rei Felip VI i el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares.

Desacords.

Les absències no fan més que reflectir, en la majoria dels casos, un grau d’asprors regionals sense precedents. El conflicte intern veneçolà després dels controvertits comicis del 28 de juliol que van consagrar la reelecció de Maduro ha provocat friccions inèdites amb el Brasil, Colòmbia i Espanya. "Hem d’anar molt amb compte quan lidiem amb altres països i altres presidents. Jo crec que Maduro és un problema de Veneçuela, no és un problema del Brasil", va dir Lula hores enrere. "No puc continuar preocupant-me. Un dia barallar-me amb Nicaragua, un altre amb Veneçuela, un altre barallar-me amb no sé qui". Els desacords estan a l’ordre del dia i s’afegeixen a la disputa diplomàtica que protagonitzen Mèxic i l’Equador, així com el baix nivell de les relacions entre l’Argentina i el Brasil, històrics socis comercials i estratègics. L’argentí Javier Milei ha preferit viatjar dijous a una altra cimera, als EUA, de la internacional conservadora (CPAC), i amb l’expectativa de trobar-se amb Trump. Les seves friccions amb Sánchez després de l’andanada de diatribes del president argentí el maig passat a Madrid van portar a retirar l’ambaixadora a Buenos Aires, María Jesús Alonso. Espanya ha nomenat el seu reemplaçament a la capital argentina, Joaquín María de Arístegui.

Canvi als EUA.

La victòria electoral de Trump i l’inici d’una era marcada pel proteccionisme comercial, una agressiva política migratòria i una temuda radicalització ideològica, troba la regió llatinoamericana sense un full de ruta compartit. És objecte d’especulació si el magnat reeditarà la seva política contra Veneçuela. De moment, la cancelleria argentina estrenarà a l’Equador el seu nou "alineament" absolut amb el republicà abans de la seva presa de possessió, el 20 de gener. Milei vol ser l’interlocutor preferit del futur ocupant de la Casa Blanca amb gestos d’extremisme que provoquen esquerdes entre els seus veïns. L’Argentina va ser l’únic país de les Nacions Unides que va votar en contra d’una resolució de l’Assemblea General sobre els drets dels pobles indígenes. La iniciativa havia sigut promoguda per Bolívia, Dominica, l’Equador, Mèxic, el Paraguai i Veneçuela, per tal de reforçar el compromís internacional de protegir i promoure els drets de les comunitats originàries en àrees com l’accés a la justícia, la protecció del medi ambient i la preservació de les seves cultures i llengües.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

Horitzó econòmic.

En la cimera, s’espera que la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) presenti els indicadors socials i econòmics de la regió el present any. Segons l’informe de l’any passat, 181 milions de persones a l’Amèrica Llatina, el 29% de la població total, està en situació de pobresa per ingressos, i més de 38 milions es mantenen en situació de pobresa multidimensional. L’octubre passat, la CEPAL va consignar un augment de les exportacions llatinoamericanes del 4%. El PIB de l’Amèrica Llatina i el Carib (ALC) havia crescut el 2,1% el 2023. Les previsions del 2024 mostren rendiments dissímils. El Brasil i Mèxic projecten taxes de creixement modestes, del voltant de l’1,7% i el 2,8%, respectivament. Amb aquestes taxes de creixement, la possibilitat de resoldre les assignatures pendents es dificulta i és la font del malestar amb les institucions. L’informe 2023 del Llatinobaròmetre dona compte que la satisfacció amb la democràcia a l’Amèrica Llatina va arribar a un mínim històric d’un 24%.