Bakú arrenca amb un pacte simbòlic entre els EUA i la Xina

Els dos països, entre els més contaminants del món, van anunciar ahir a la cimera del clima la firma d’un acord bilateral per reduir les seves emissions de metà i «altres gasos amb efecte hivernacle», excepte el diòxid de carboni

Bakú arrenca amb un pacte simbòlic entre els EUA i la Xina
4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

L’engranatge de la cimera del clima de Bakú ja s’ha posat en marxa oficialment. I no només perquè ahir desenes de líders d’arreu del món, incloent-hi el president Pedro Sánchez, van comparèixer davant l’assemblea de les Nacions Unides per explicar a la resta del món com la crisi climàtica està afectant els seus respectius països. La maquinària diplomàtica d’aquesta trobada va arrencar amb un batibull d’acords descafeïnats sobre qüestions tècniques i un pacte simbòlic entre els EUA i la Xina sobre emissions. La presidència de la cimera àzeri, liderada pel diplomàtic Mukhtar Babayev, va presumir, orgullosa, d’aquests èxits tot i que, segons van denunciar observadors i activistes, l’arrencada d’aquesta cimera no és un bon presagi sobre el que ha d’arribar.

Dilluns, durant la primera reunió tècnica dels negociadors, la presidència de la cimera va tancar molt de pressa, gairebé amb nocturnitat i traïdoria, un dels molts serrells pendents sobre la regulació dels mercats de carboni. El representant de Tuvalu va impugnar la decisió i va mostrar el seu malestar davant la falta de consultes prèvies amb els altres actors implicats en les negociacions. En aquesta mateixa línia, entitats com Carbon Market Watch també van criticar la dinàmica amb què es va firmar aquest acord i, al seu torn, van argumentar que "estableix un mal precedent en matèria de transparència i governança" per a aquesta cimera.

Ahir, en un dels molts esdeveniments paral·lels celebrats a Bakú, la presidència àzeri va oficialitzar la posada en marxa del fons de pèrdues i danys per a les grans víctimes de la crisi climàtica al sud global. La iniciativa, acordada per primera vegada en la cimera de Sharm al-Sheikh i estructurada a Dubai, presumeix ara de ser operativa amb un total de 720 milions de dòlars i la perspectiva de començar a repartir aquests fons a partir del 2025. Segons va argumentar el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, els fons recaptats fins ara continuen sent insuficients per fer front a les catàstrofes naturals al món. "Set-cents milions de dòlars és el salari anual dels 10 futbolistes més ben pagats del món. Ni tan sols representa una quarta part dels danys causats per l’huracà Yagi al Vietnam. Si posarem en marxa aquesta iniciativa, ens ho hem de prendre seriosament", va declarar Guterres.

La lletra petita

La sorpresa del dia va arribar de la mà dels EUA i la Xina, dos dels països més contaminants del món, que ahir, contra tot pronòstic, van anunciar la firma d’un acord bilateral per reduir les seves emissions de metà i "altres gasos amb efecte hivernacle" excepte el diòxid de carboni, el gas que més està accelerant l’augment global de les temperatures i l’avenç dels extrems climàtics. El pacte anunciat ahir, del qual encara no ha transcendit la lletra petita, recorda altres anuncis portats a terme pels dos països en les passades cimeres i que, en el seu moment, van aconseguir grans aplaudiments en la comunitat internacional. Però en aquest cas, tot i que encara és aviat per avaluar-ne l’impacte, són moltes les veus que argumenten que es tracta d’un cop simbòlic dels negociadors nord-americans del Govern de Biden en vista que en tan sols uns mesos Trump prendrà els comandaments de la Casa Blanca i, previsiblement, podria fer marxa enrere en tots aquests acords.

Durant la segona jornada de la cimera del clima de Bakú, desenes de líders mundials van comparèixer per parlar de l’empremta de la crisi climàtica als seus territoris i, sobretot, de quins són els seus plans o peticions per minimitzar l’impacte d’aquests fenòmens. El primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, per exemple, va aprofitar l’estrada per anunciar un pla més ambiciós per retallar les seves emissions de gasos amb efecte hivernacle fins a arribar a una reducció del 81%, per sota dels nivells de 1990, per al 2035. "No hi ha seguretat nacional, no hi ha seguretat econòmica, no hi ha seguretat global sense seguretat climàtica", va afirmar Starmer.

El president de Zimbàbue va explicar que al seu país la crisi climàtica es manifesta mitjançant sequeres devastadores i fam. El governador de les illes Seychelles, en canvi, va dir que les seves terres podrien desaparèixer davant l’amenaça de la pujada del nivell del mar. El president espanyol va parlar de la tragèdia viscuda a les inundacions de València com l’exemple més directe possible del perill que suposa la crisi climàtica per al territori. El mateix tipus de desastre natural que va explicar, des de l’altra punta del món, el president de Malawi. "Ja no estem parlant de la crisi climàtica mitjançant models i prediccions, sinó amb els exemples de catàstrofes naturals que estem patint arreu del món", va destacar Mohamed Younis A. Menfi, president de Líbia.

Notícies relacionades

Crida unànime

Els governs van llançar una crida unànime a aconseguir un "acord més ambiciós" tant en matèria de finançament climàtic com en els plans de retallada d’emissions. En aquesta mateixa línia també es va pronunciar Guterres, que va aprofitar el seu discurs davant els líders globals per reclamar la creació d’un impost específic per als sectors més contaminants com l’aviació, el transport marítim i l’extracció de combustibles fòssils per recaptar així més fons per a l’acció climàtica. "Els que contaminen han de pagar", va remarcar el secretari de les Nacions Unides durant un discurs en el qual, una vegada més, va demanar als líders mundials que "escoltin el tic-tac del rellotge" que marca "el compte enrere final per limitar l’augment de la temperatura global" a un llindar segur.