Scholz i Merz pacten anar a les urnes el 23 de febrer
El canceller se sotmetrà a una moció de confiança com a pas previ el 16 de desembre
Després de l’enfonsament de la coalició de Govern d’Olaf Scholz, Alemanya anirà a les urnes de manera anticipada el 23 de febrer, segons van acordar ahir el grup parlamentari socialdemòcrata i l’oposició conservadora que lidera Friedrich Merz.
El bloc de Merz ocupa la primera posició en intenció de vot, amb més del 30%. Scholz té poques perspectives de ser reelegit, tot i que el mateix canceller es mostra convençut que guanyarà de nou. S’empara que el 2021 va aconseguir la victòria contra pronòstic. No obstant, la situació ara és diferent. No disposa, com llavors, de mesos per lluitar per la remuntada i té al seu davant un rival que el dobla en els sondejos.
La data marcada compta amb el suport de verds i liberals, però la convocatòria formal correspon al president alemany, Frank-Walter Steinmeier. Després d’una reunió de tot just 40 minuts amb els caps del grup socialdemòcrata i conservador, així com amb representants del partit ecologista, Steinmeier va donar llum verda al pla pactat, van informar fonts de l’oficina presidencial.
A mig camí de tots dos
Scholz anirà als comicis com a canceller en funcions. El 16 de desembre s’haurà sotmès a un vot de confiança amb intenció de perdre’l, com a pas previ per demanar formalment a Steinmeier la dissolució del Parlament.
Les dues dates, la del vot de confiança i la dels comicis, queden a mig camí entre el calendari inicial plantejat per Scholz i la contraproposta accelerada de Merz, que exigia a Scholz sotmetre’s al vot parlamentari avui mateix. El canceller volia postergar el vot de confiança a gener i que els comicis fossin al març. Argumentava que s’havien de complir una sèrie de terminis i donar prou temps als petits partits per tenir les seves llistes a escala nacional i a tots els districtes. Aquesta opinió va ser recolzada per l’autoritat electoral del país, que va recordar la complexitat operativa de preparar uns comicis en un país amb 65 milions d’electors. Van saltar advertències sobre una suposada escassetat de paper per imprimir paperetes, cosa que la indústria del sector va rebutjar. La veïna Polònia va oferir suport logístic mentre que l’oposició clamava que Alemanya no és una "república bananera", en paraules del primer ministre del land de Hesse, Boris Rhein.
Notícies relacionadesLa ruptura de la coalició entre socialdemòcrates, verds i liberals es va materialitzar la setmana passada al destituir Scholz el seu ministre de Finances, Christian Lindner. Va esclatar així la tensió persistent entre els tres socis, per la negativa del liberal Lindner a aixecar el fre al deute. Scholz li exigia deixar-lo en suspens, en una Alemanya que tancarà el 2024 per segon any consecutiu en recessió, per complir l’ajuda promesa a Ucraïna sense sacrificar ajudes al ciutadà. Scholz continua així en el seu càrrec però al capdavant d’un govern en minoria, ja que només manté els Verdes com a aliats, una cosa que a Alemanya és insòlita en un executiu nacional.
Scholz buscava guanyar temps per buscar aquesta improbable remuntada. Va en tercer lloc en els sondejos, per darrere de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). El seu full de ruta incloïa aprovar els pressupostos del 2025, ja sense la tenalla de Lindner, però comptant encara amb el suport dels seus socis Verds, i pactar amb l’oposició suports puntuals a projectes com la reforma de les pensions o el blindatge del Tribunal Constitucional davant la puixant AfD.
