Gir a la Casa Blanca

Trump confia la seva política exterior a figures de marcat perfil neocon

L’equip, triat en funció de la seva lleialtat al president electe, combina accentuats recels contra el règim de Xi, el suport incondicional a Israel i una bel·licosa hostilitat envers l’Iran

Trump confia la seva política exterior a figures de marcat perfil neocon

MATT ROURKE/ AP

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

El personalisme que imprimeix Donald Trump a la seva gestió, unit a la seva manera d’entendre les relacions internacionals com un negoci purament transaccional, el converteixen en un líder imprevisible. Una endevinalla que no sembla que s’hagi de resoldre arran dels seus nomenaments en política exterior i Defensa. Trump ha prioritzat la lleialtat. El resultat és un equip heterogeni, amb diversos veterans de guerra i noms més coneguts per les seves aparicions televisives que per la seva experiència en els àmbits que dirigiran. Una estranya barreja de falcons, neòfits i fins una aïllacionista pròxima a Rússia.

Les dues nominacions que més han tranquil·litzat l’establishment de la capital, sense complaure necessàriament el moviment MAGA de Trump, són les del senador Marco Rubio com a secretari d’Estat i el diputat Mike Waltz com a assessor de seguretat nacional. Fins fa poc tots dos entroncaven perfectament amb els neocon, aquells croats bel·licistes que van causar una enorme destrucció al Pròxim Orient amb el pretext d’exportar la democràcia.

Waltz va treballar com a director de política del Pentàgon sota el comandament de Donald Rumsfeld i com a assessor antiterrorista de Dick Cheney, dos dels arquitectes de les invasions de l’Iraq i l’Afganistan. Però en els últims temps tots dos han anat modulant les seves posicions per ajustar-se als nous estàndards imposats pel trumpisme. Rubio va votar a l’abril contra l’ajuda militar a Ucraïna i ara defensa "un acord negociat amb Rússia", mentre Waltz ha criticat els socis de l’OTAN per no contribuir prou a la defensa col·lectiva o el "xec en blanc" a Kíiv.

Tots dos combinen també els seus recels contra el règim de Xi amb el suport incondicional a Israel i una bel·licosa hostilitat envers l’Iran. No en va, els principals patrons financers de Rubio són les organitzacions del lobby sionista a Washington, segons dades d’Open Secrets. Waltz, per la seva banda, ha demanat a Trump que "permeti a Israel acabar la feina" a Gaza i posi sobre la taula un pla militar per obligar Teheran a repensar-se el seu programa nuclear. Molts a l’Estat jueu es freguen les mans. Pensen que, com a mínim, Trump els donarà llum verda per annexionar-se la Cisjordània palestina.

Hostil a l’ONU

Aquesta mateixa vena ideològica defineix Elise Stefanik, la diputada escollida per Trump per ser ambaixadora dels EUA davant l’ONU, tot i la seva completa inexperiència en el terreny diplomàtic. D’acord amb les postures del Govern ultranacionalista de Netanyahu, Stefanik ha advocat per retirar el finançament a les Nacions Unides llevat que deixi de condemnar les accions israelianes. Una ONU a la qual ha acusat de "depravació moral i antisemitisme extrem".

Notícies relacionades

Més sorprenent ha sigut la nominació de Pete Hegseth per dirigir el Departament de Defensa. Hegseth va servir com a reservista a l’Iraq i l’Afganistan, però essencialment és conegut per presentar un dels programes favorits de Trump a Fox News, així com per la seva obsessió amb la ideologia woke i la correcció política, que, segons el seu parer, ha contaminat tots els estaments del Pentàgon.

Hegseth té vincles amb el nacionalisme cristià més reaccionari i al seu últim llibre acusa els generals woke del Pentàgon d’haver produït una força "dèbil" i "efeminada" al promoure la diversitat, la igualtat i la inclusió a l’Exèrcit. És probable, no obstant, que Hegseth afronti moltes dificultats per ser confirmat al Senat, malgrat la majoria amb la qual comptaran els republicans. El mateix que li passarà a Tulsi Gabbbard, el nomenament en política exterior que més estupefacció ha aixecat. Aquesta antiga diputada demòcrata, ara amb una nova samarreta, entronca amb l’ala més aïllacionista i antiintervencionista del partit.