Nuvolades econòmiques

Negres nuvolades econòmiques es discerneixen sobre el futur de la Unió Europea (UE) en un moment de gran debilitat política i paràlisi a causa de les divisions entre els Vint-i-set i d’un eix francoalemany sense lideratge. El nombre d’aturats és molt més elevat que fa un any en nombrosos estats membre i els ajustos industrials i les fallides anunciades dispararan la destrucció de llocs de treball, en un context de creixement econòmic molt feble, amb guerra comercial oberta amb la Xina i la perspectiva d’una altra guerra comercial amb els Estats Units quan Donald Trump assumeixi la presidència.

El Banc Central Europeu (BCE) admet públicament que la UE ha quedat despenjada i endarrerida econòmicament, industrialment i tecnològicament respecte als EUA i la Xina. Però els Vint-i-set, en la cimera europea de Budapest la setmana passada, es van mostrar incapaços d’adoptar mesures efectives per revertir la situació i continuen sense concretar com finançaran els 800.000 milions d’euros anuals d’inversions addicionals que la UE necessita per sortir de la seva espiral de declivi.

Situació precària

Alemanya i França, els dos principals motors de la UE, estan en una situació precària política i econòmica. El producte interior brut (PIB) alemany, per segon any consecutiu, es contraurà el 2024 el 0,1%, segons la Comissió Europea. A més d’Alemanya, set països més de la UE patien una contracció anual del seu PIB al finalitzar el tercer trimestre, segons l’Eurostat. La producció industrial al setembre era el 4,5% inferior a la de fa un any a Alemanya i el 2,4% inferior a la UE. Així mateix, a Alemanya hi havia al setembre 186.000 aturats més que fa un any, segons diu l’Eurostat, i aquesta xifra augmentarà per l’anunciat tancament de tres factories de Volkswagen i les dificultats industrials alemanyes.

França, gràcies al turisme i als Jocs Olímpics, creixia a l’1,3% anual en el tercer trimestre, però la Comissió Europea rebaixa la xifra global del 2024 al 0,7%. Al setembre, França ja sumava 103.000 aturats més que fa un any, segons l’Eurostat. El nombre de fallides i suspensions de pagaments empresarials creix molt ràpidament, amb més de 52.200 processos iniciats des de principi d’any, que posen en perill 150.000 llocs de treball més, principalment en petites empreses, segons el Consell Nacional d’Administradors Judicials (CNAJM). S’hi sumen els anuncis recents de tancaments de fàbriques, com Michelin, i d’ajustos dràstics de plantilla, com la cadena de supermercats Auchan (Alcampo). A més d’Alemanya i França, 11 països més de la UE també registraven un augment anual del nombre d’aturats al setembre, segons l’Eurostat. Les reduccions anuals més pronunciades en el nombre d’aturats s’han produït a Itàlia, Espanya i Grècia.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va pronosticar a l’octubre un creixement econòmic molt baix a la UE per a la resta de la dècada, amb una mitjana anual inferior a la de la dècada del 2010-2019, que al seu torn ja havia sigut inferior a la de la precedent. Aquesta previsió poc favorable de l’FMI no inclou l’impacte negatiu de la possible guerra comercial de Trump contra la UE. Les devastadores inundacions patides per Espanya també penalitzaran inevitablement el creixement de l’economia amb millor comportament de la UE.

Cost elevat de l’energia

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, reconeix per la seva banda l’endarreriment econòmic i tecnològic europeu respecte als EUA i la Xina i assenyala que els principals factors que contribueixen a aquest declivi són els costos elevats de l’energia a la UE, el retard tecnològic, les debilitats de la seva política industrial i el fet que les empreses europees comptin amb menys facilitats de finançament.

Notícies relacionades

Scholz exigeix a Putin la pau a Ucraïna en la primera conversa en dos anys

Abonat a la conspiració

Els líders dels Vint-i-set van acollir favorablement l’informe de l’expresident del BCE Mario Draghi per corregir el declivi econòmic de la UE en la cimera de Budapest del 8 de novembre. Però les divisions internes van impedir avançar en la seva proposta essencial d’emetre deute comú europeu per finançar les ingents inversions requerides, una possibilitat que ni s’esmenta.

La Declaració de Budapest repeteix les gastades promeses de reduir els costos de l’energia, impulsar una estratègia industrial, reforçar la capacitat tecnològica i accelerar la creació d’un mercat de capitals europeu, però sense concretar com, ni acordar mesures efectives. Els líders es van limitar a encarregar a la Comissió Europea propostes sobre política industrial, desenvolupament tecnològic, indústria militar i desregulació normativa.