Europa fracassa en el seu intent de regular el mercat de la vivenda

Els problemes per atenuar la pujada del preu de la vivenda, tant de compra com de lloguer, no són patrimoni exclusiu d’Espanya. Diversos països europeus han posat en marxa iniciatives sense gaire èxit. La cada vegada més escassa oferta, l’augment de la població a les principals ciutats i el turisme de masses dificulten la tasca de trobar mesures eficaces.

França

Des de fa anys, ciutats com París, Lió i Rennes han vist com l’accés a la vivenda cada vegada és més difícil. Malgrat que, des de fa anys, la capital francesa compta amb un límit de lloguer per metre quadrat, que pretén limitar el preu del lloguer segons la zona, els metres quadrats i les característiques de l’habitatge, els preus segueixen molt per sobre del que la majoria de ciutadans poden permetre’s. El cost mitjà d’un espai d’entre 11 i 15 metres quadrats ronda els 700 euros al mes, sense despeses incloses.

Segons les xifres de l’Ajuntament de París, des de 1945 el nombre de vivendes de lloguer ha caigut exponencialment: d’un milió a 600.000 el 1980, fins arribar a les 350.000 el 2024. El 58% de les vivendes de lloguer de París pertanyen a propietaris que tenen almenys cinc immobles.

A la falta de vivenda i la paralització de la construcció se suma l’enduriment de les exigències per accedir a un lloguer, una situació que provoca que molts ciutadans es vegin obligats a arrendar sense contracte o en condicions il·legals, com per exemple viure en espais de menys de 9 metres quadrats. A això se suma la proliferació dels pisos turístics a la capital.

Per acabar amb la falta de vivenda, la tendència de les dobles residències a la capital i l’especulació immobiliària, l’alcaldessa de París, juntament amb el Govern de Macron, plantegen en els nous pressupostos del 2025 augmentar la fiscalitat sobre els immobles buits i les segones residències. LETICIA FUENTES

Alemanya

Alemanya és un país on hi ha més nombre d’inquilins que de propietaris: un 57% de les llars són de lloguer, davant el 43% són de propietat. Uns i d’altres pateixen la pressió de l’alça de preus i la falta d’oferta davant una població ascendent, en part a causa de la immigració.

A la recerca de solucions per alleujar la pressió sobre els inquilins i alhora respectar els drets del propietari, el Govern de la llavors cancellera Angela Merkel va articular el 2015 l’anomenat fre als lloguers, que afecta els nous contractes. Aquesta regulació preveu que un nou contracte de lloguer no pot estar per sobre del 10% del nivell mitjà dels arrendaments a la zona en la qual s’ubica l’immoble. La regulació hauria d’expirar el 2025. Però l’Executiu d’Olaf Scholz ja prepara allargar-lo per cinc anys més. A Berlín, el Govern regional va optar el 2020 per una mesura radical: la congelació durant cinc anys de qualsevol increment dels arrendaments que superés el límit de l’1,3% anual. La mesura va ser bloquejada pel Tribunal Constitucional, ja que un poder regional no té aquestes competències.

GEMMA CASADEVALL

Itàlia

En ciutats com Roma i Milà es van impulsar, en anys passats, algunes iniciatives que estaven basades en l’anomenat canone concordato. Aquest sistema el constitueixen acords entre associacions de propietaris i d’inquilins i té per objectiu consensuar preus assequibles per als lloguers. Les autoritats garanteixen descomptes fiscals als propietaris a fi d’incentivar-los a acceptar els acords. Els preus s’estableixen dins d’un rang predeterminat segons una taula de cada municipi que té en compte la ubicació i les característiques de l’immoble.

No obstant, tot i que la iniciativa ha sigut ben rebuda sobre el paper, encara hi ha dubtes sobre la seva implementació real en el mercat. Els propietaris encara es mostren reticents a adoptar aquests contractes, ja que prefereixen els lloguers de curt termini o turístics, que ofereixen beneficis més alts i immediats. A més, generalment les tarifes establertes no són gaire més baixes.

IRENE SAVIO

Regne Unit

L’escassetat de vivenda nova ha provocat un augment significatiu dels preus, especialment a les grans ciutats. Segons National Housing Federation, calen 145.000 vivendes a preus assequibles cada any al país. Els successius governs conservadors han mirat d’implementar mesures per revertir l’auge dels preus. Una d’elles, el programa Help to Buy (Ajuda per Comprar), va facilitar l’accés a crèdits sense interessos per a la compra de vivendes noves entre els anys 2013 i 2023. Però el pla va acabar inflant-ne els preus.

Notícies relacionades

Pisos socials buits per falta de renovació malgrat l’alta demanda

Xi informa Biden de la seva decisió de treballar amb Trump

El Govern laborista, que està en el poder des de juliol, s’ha compromès a construir 1,5 milions de vivendes en un termini de cinc anys. Una iniciativa que té per objectiu alleujar la pressió sobre el mercat i que pretén implementar a través de la reforma de les lleis.

LUCAS FONT