Biden permet a Ucraïna atacar territori rus amb els seus míssils de llarg abast
Els ATACMS nord-americans s’utilitzaran contra les tropes de Corea del Nord que intenten expulsar els soldats de Kíiv de la regió de Kursk / França i el Regne Unit segueixen els passos dels EUA
Quan li queden menys de dos mesos com a inquilí de la Casa Blanca, el president dels Estats Units, Joe Biden, va accedir ahir a un prec que el Govern ucraïnès, amb el seu president Volodímir Zelenski al capdavant, feia mesos que li plantejava. Inquiet davant l’enviament de milers de soldats de Corea del Nord a lluitar contra les tropes de Kíiv, el mandatari nord-americà ha permès finalment a Kíiv que faci servir els míssils de llarg abast de fabricació nord-americana MGM 140 ATACMS, amb un radi de 300 quilòmetres, per atacar objectius en territori rus.
Tot i que no van transcendir detalls de l’autorització, mitjans de comunicació com Bloomberg van avançar que no serà un xec en blanc a Kíiv, i que es mantindrien algunes de les restriccions vigents fins ara. Rússia havia advertit, mitjançant els seus portaveus, que una mesura com aquesta seria considerada com una "gran escalada".
Missatge a Pyongyang
Segons van informar fonts oficials a The New York Times, el més probable és que els primers objectius contra els quals es farà servir aquest armament seran les tropes nord-coreanes, en un intent d’"enviar el missatge" al règim de Pyongyang que "les seves forces són vulnerables i no hauria d’enviar més" soldats al front ucraïnès. En la recta final de la presidència de Biden, i abans que Donald Trump torni a la Casa Blanca, Rússia ha premut l’accelerador en tots els fronts, en particular al Donbàs, i també ha concentrat 50.000 homes als voltants del tros de territori de l’óblast (regió) de Kursk amb l’ànim de recuperar-ne el control. S’ha confirmat la presència de 10.000 soldats nord-coreans, però els comandaments militars aliats temen que el país asiàtic pugui arribar a enviar en un futur pròxim fins a 100.000 homes.
La decisió es produeix després d’un bombardeig massiu contra la ja malmesa infraestructura elèctrica del país eslau, que ha provocat almenys nou morts. Un total de 120 míssils i 90 drons van ser disparats en un breu lapse de temps, i van obligar els residents de Kíiv i d’altres ciutats a amagar-se en refugis, rememorant les dramàtiques escenes viscudes a l’inici de la invasió russa fa prop de mil dies i obligant les autoritats ucraïneses a imposar restriccions en el subministrament d’energia.
María Senovilla, reportera espanyola freelance establerta a Ucraïna, va relatar en un post a la xarxa social X les vicissituds viscudes. "Ahir vaig sortir de Kherson enmig d’un bombardeig; a l’arribar a Mikolaiv un míssil va impactar al centre de la ciutat; el soroll va ser tan immens que la gent va arrencar a córrer als refugis", va relatar la reportera.
D’acord amb l’analista de temes internacionals Ignacio Montes de Oca, en el cas que Washington autoritzés Kíiv a fer servir els projectils més enllà de la regió de Kursk, totes les posicions de llançament de l’últim bombardeig quedarien "dins del rang d’abast de les armes occidentals proveïdes a Ucraïna", cosa que li permet extreure la conclusió que la negativa vigent fins ara estava concedint a Putin "un avantatge que paguen els civils ucraïnesos".
El president electe
No està clar quina postura adoptarà Trump quan arribi a la Casa Blanca. Durant els últims mesos ha criticat els enviaments d’armes a Ucraïna, tot i que també ha transcendit que durant la seva última conversa amb el president Vladímir Putin li va demandar que desescalés la guerra, recordant-li al seu torn que els EUA tenien grans quantitats de material militar al continent europeu llest per ser enviat a Ucraïna.
La decisió ha obert finalment el camí perquè països com ara França o el Regne Unit, que ja havien expressat la seva disposició a permetre a Ucraïna l’ús dels seus míssils de llarg abast en territori rus tot i que esperaven que els EUA fessin el primer pas, facin el mateix.
Notícies relacionadesSegons informa el rotatiu parisenc Le Figaro, Kíiv també podrà atacar objectius en territori de la Federació Russa amb els míssils de creuer SCALP, coneguts al Regne Unit com a Storm Shadow, que poden arribar a una velocitat de 1.000 quilòmetres per hora i un abast de 560 quilòmetres, i que han sigut construïts pel consorci europeu de fabricació de míssils MBDA.
La dotació d’armes de llarg abast i l’autorització per colpejar objectius en territori rus és un dels punts principals del denominat Pla de Victòria de Zelenski.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- De l’inquilí al propietari: deu cares de la crisi ¿Quin és el seu problema principal? ¿Què vol de les institucions?
- Radiografia del dèficit habitacional El preu del lloguer puja el doble que el salari dels joves
- Guardó anual d’EL PERIÓDICO Estopa rebrà el Català de l’Any com a clímax del seu any triomfal
- Les conseqüències de la dana El Cecopi i l’Aemet desmenteixen Carlos Mazón
- EL PERIÓDICO de la vivenda Illa impulsa barris de nova creació i centra la legislatura en la vivenda
- Per salvar el planeta caldrà un bilió de dòlars anuals
- La meitat de les víctimes de la dana van morir en plantes baixes o en garatges
- Cau una banda vinculada al càrtel de Sinaloa que va assassinar un home a BCN
- Vuit persones mortes per accidents de trànsit en un cap de setmana negre
- Catalunya obre quatre centres d’atenció actius les 24 hores