Triple missatge per a Putin, Kim Jong-un i Trump

Ull per ull. Rússia va decidir elevar la internacionalització de la guerra a Ucraïna amb l’enviament de fins a 12.000 soldats nord-coreans a la línia del front. Els Estats Units responen ara permetent a les Forces Armades de Kíiv llançar míssils de llarg abast ATACMS, de fabricació americana, contra terra rus. Una reclamació que el president Volodímir Zelenski considerava de tanta importància que la va posar negre sobre blanc en un dels cinc punts del seu Pla de Victòria, que va presentar personalment a Europa i els EUA. Ja ho ha aconseguit. Les implicacions militars i geopolítiques es van aclarint a mesura que es conegui on i com es produeixen aquests atacs, i quina és la reacció de l’Exèrcit de Vladímir Putin.

"És un pas rellevant, encara que s’ha de veure si serà un punt d’inflexió des del punt de vista militar. La decisió envia un senyal no només a Rússia, sinó als aliats occidentals, perquè el seu suport sigui més decidit", apunta un alt càrrec de l’entramat de seguretat i defensa del Govern ucraïnès a aquest diari. "Al camp de batalla la situació és difícil, per la qual cosa aquesta decisió és important perquè dona opcions a Ucraïna de reduir les capacitats militars ofensives russes. I serveix com a factor dissuasori sobre augmentar el nombre de tropes nord-coreanes involucrades en la guerra". Un missatge també al líder nord-coreà Kim Jong-un perquè no enviï més carn de canó a una guerra que li és aliena.

Aquestes tropes estan desplegades sobretot a la regió de Kursk, un territori rus que Ucraïna va envair l’estiu passat. ¿Podrien portar-se a terme aquests "atacs profunds" contra aquestes tropes nord-coreanes mentre es troben en infraestructures russes rellevants, com els aeròdroms en els quals es trobin o les estacions de tren a les quals arribin? Seria un cop polític important perquè farien patir Rússia al seu propi territori. El president Joe Biden havia evitat fins ara fer el pas, malgrat la insistència de Zelenski. Des de Rússia, les amenaces eren d’alt voltatge: polítics moscovites van advertir que, si es donava permís a Ucraïna per atacar amb míssils terra rus, això es consideraria un pas cap a la Tercera Guerra Mundial. El missatge d’ahir, després de conèixer-se diumenge la decisió de Biden per filtracions a The New York Times i The Washington Post, va ser més moderat.

Territoris conquerits

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Lula impulsa en el G20 una aliança contra la fam

"Putin ja ho ha explicat de forma senzilla: si es produeixen, no es consideraran atacs d’Ucraïna, sinó dels països que li han donat permís. Perquè el guiat fins a l’objectiu el fan especialistes militars d’aquests països occidentals. I això canvia la naturalesa de la guerra", va dir el portaveu de Putin, Dimitri Peskov. Deixen oberta així la porta a una escalada. Potser a una possible internacionalització del conflicte més enllà de terra ucraïnès. Per exemple, a l’armar els rebels houthis que ataquen vaixells al mar Roig amb míssils russos.

Però Putin no té gaire incentius per escalar ara. En tan sols dos mesos arribarà a la Casa Blanca el nou president, Donald Trump, que ha expressat el seu desig d’acabar el conflicte, en termes que semblen molt favorables per al Kremlin: mantindria els territoris conquerits mentre que Kíiv hauria de renunciar a entrar a l’OTAN.