Ucraïna usa els míssils dels EUA i Putin eleva l’amenaça nuclear

Segons el comunicat de guerra publicat per agències de notícies russes com ara TASS, cinc míssils van ser abatuts per complexos Pantsir i S-400, mentre que les restes del sisè van caure al recinte d’una instal·lació militar a la regió fronterera de Briansk, on va provocar un incendi. No hi va haver ni ferits ni morts.

Les autoritats russes van informar que el llançament va ser a les 03.25 hores (hora local). "Els seus fragments [del míssil] van caure al territori tècnic d’una instal·lació militar a la regió de Briansk, i van provocar un incendi, que va ser ràpidament extingit. No hi ha ferits ni danys", va expressar el Ministeri de Defensa en el comunicat.

Aquest és el primer atac registrat amb míssils de llarg abast des que Biden va donar permís diumenge passat a la utilització dels ATACMS nord-americans per atacar objectius dins de Rússia, cosa que ha obert a les forces ucraïneses un nou ventall de potencials operacions, a causa que aquests míssils tenen un radi d’abast de fins a 300 quilòmetres. A més, dilluns, el cap de la diplomàcia de la UE, Josep Borrell, va declarar que alguns països de la UE també han autoritzat l’ús de les seves armes per a atacs a l’interior del país euroasiàtic.

Llenya al foc

Aquesta autorització de Washington va indignar Moscou, que es va posicionar en contra de l’esmentada mesura i la va considerar una manera de "llançar més llenya al foc". Ahir, com a resposta, Putin va modificar la doctrina nuclear nacional, contemplant nous escenaris que justificarien l’ús de les armes nuclears russes contra atacs en territori rus per part de països avalats per potències nuclears. Aquest seria el cas d’Ucraïna, que rep suport de països com els Estats Units, el Regne Unit i França, tots amb arsenal nuclear.

En la doctrina prèvia, la resposta nuclear responia a una situació en què "estigués en perill la mateixa existència de l’Estat". En l’actualització es puntualitza que "la Federació de Rússia es reserva el dret a utilitzar armes nuclears en resposta a l’ús d’armes nuclears i (o) altres armes de destrucció massiva contra ella i (o) els seus aliats".

El nou document també afegeix que podria haver-hi una resposta atòmica "en cas d’agressió contra la Federació de Rússia i (o) la República de Bielorússia com a membres de l’Estat de la Unió amb l’ús d’armes convencionals, que suposi una amenaça a la seva sobirania i (o) integritat territorial".

A més de llançar aquest avís a Ucraïna, també és un avís per als aliats de Kíiv. El document contempla actuar contra països que recolzin atacs contra Rússia: "La dissuasió nuclear també es porta a terme respecte als estats que proporcionen el territori, l’espai aeri i (o) marítim i els recursos sota el seu control per a la preparació i execució d’una agressió contra la Federació de Rússia".

No és la primera vegada

No és la primera vegada de la història recent que Rússia modifica aquesta doctrina. A finals de setembre d’aquest 2024 Putin ja va canviar algunes parts d’aquest document. Llavors Putin va remarcar que Moscou podria autoritzar una possible resposta nuclear a un atac massiu aeri contra el seu territori. A més, també assenyalava com a cobel·ligerants aquells països que recolzin un país que bombardegi Rússia.

Notícies relacionades

L’entorn de Trump i donants sota sospita impulsen els ultres alemanys

Els països àrabs discuteixen un pla propi per a Gaza davant el de Trump

En el marc de la guerra d’Ucraïna, Moscou ha fet alguns conats d’utilitzar armament atòmic al front, amb declaracions incendiàries d’algunes veus de l’oficialisme rus o maniobres militars amb equip atòmic, tot i que sempre ha preferit adoptar una postura més prudent a l’hora d’actuar.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va apuntar en la seva roda de premsa que Moscou "considera l’ús d’armes nuclears com una mesura forçada extrema".