Ucraïna podrà arribar a 250 objectius a Rússia amb els míssils autoritzats pels EUA

Aquesta valoració és compartida per l’Institut per a l’Estudi de la Guerra (ISW, per les seves sigles en anglès), organització que ha descrit l’autorització com a "limitada" a l’óblast (regió) de Kursk, unes condicions que permetran a l’Exèrcit rus "mantenir alguns dels seus santuaris" des dels quals continuar atacant ciutats i infraestructura sense por de represàlies militars. "L’ISW continua valorant que els EUA haurien de permetre atacar tots els objectius militars legítims dins de la rereguarda operacional de Rússia que cau en el radi d’acció de les armes proporcionades pels EUA", sentencia el think tank.

En el cas que Washington acabés aixecant tots els vetos, o que en el seu defecte França i el Regne Unit permetessin fer servir més enllà de la regió de Kursk els seus projectils SCAPL –decisions que, com bé diu Zelenski, no s’anunciarien amb temps per motius de seguretat– la pregunta sorgeix immediatament: ¿què és el que quedaria exposat als projectils de llarg abast disparats des d’Ucraïna?

La resposta també està inclosa en un informe de l’ISW. El think tank va concloure l’agost passat que més de 250 objectius militars legítims es troben a la rereguarda russa i dins del radi d’acció dels MGM-140 ATACMS, incloent bases aèries, objectius militars i objectius paramilitars. L’esmentada xifra constitueix una substancial millora respecte a les capacitats actuals que proporcionen els projectils M142 HIMARS, armes que tan sols poden abastar una vintena dels esmentats objectius potencials. El document també desestima la versió que l’autorització va deixar de tenir sentit quan Rússia va decidir traslladar les seves bases aèries fora del radi d’acció, ja que "un 85%" dels potencials objectius "no" són aeròdroms militars.

Lògica "delirant"

El primer escenari bèl·lic on es faran servir els projectils de llarg abast nord-americans serà la regió de Kursk, el sortint de territori rus en mans de les tropes ucraïneses el control del qual intenten recuperar desenes de milers de soldats, entre ells milers de militars nord-coreans i que podria ser utilitzat per les autoritats de Kíiv com una carta en una eventual negociació. "Els míssils ATACMS poden posar en risc objectius d’alt valor russos i nord-coreans; això podria ajudar els ucraïnesos a mantenir el sortint de Kursk, que està sota pressió", va dir a Reuters Michael Kofman, investigador sènior del centre Carnegie a Washington. "Ucraïna hi ha desplegat les seves millors unitats. Podran mantenir-se durant algun temps si reben prou munició i reemplaçaments", va valorar Robert Lee, el seu col·lega a l’Institut d’Investigació de Política Exterior a Filadèlfia.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Els analistes, això sí, descarten que els bombardejos puguin obligar Corea del Nord a replantejar-se l’enviament de soldats a Ucraïna. "La lògica dels EUA és delirant", va criticar amb acidesa Timofiy Mylovanov, exministre d’Economia d’Ucraïna i en l’actualitat president de l’Escola d’Economia de Kíiv. "Si Putin considera que els (ciutadans) russos són prescindibles, Kim Jong-un certament també", va escriure en un missatge a la xarxa social X. En l’actualitat, es calcula que al voltant de 10.000 soldats han sigut enviats a lluitar en la guerra ucraïnesa, tot i que els comandaments occidentals temen que Pyongyang arribi a desplegar-ne uns 100.000. El Kremlin intenta per tots els mitjans evitar una nova mobilització, sabedor que la mesura és impopular entre la ciutadania russa i li podria crear problemes interns.

Això sí. Entre la població ucraïnesa i l’oposició russa a l’exili, persisteix una vegada més el sentiment que Occident, una vegada més, arriba tard, un retard que sempre acaba per empoderar un règim com el de Vladímir Putin. Els consellers de Joe Biden a Washington fa mesos que mediten la decisió, sense adonar-se que tenen davant un president que intenta sempre explotar les divisions i la falta de decisió en els seus interlocutors o rivals, un home que només "entén el llenguatge de la força", va recordar Mylovanov.