L’enemic de la presidenta en el qual Feijóo ha volgut influir

La resposta immediata és que Weber busca tant sí com no el suport del partit d’Alberto Núñez Feijóo per ser reelegit com a líder del PPE en el congrés que tindrà lloc a l’abril. Se celebrarà a València, l’epicentre de la catàstrofe la responsabilitat política de la qual pretén carregar a Ribera el PP espanyol. En paral·lel, amb la seva maniobra, Feijóo ha aconseguit influir en Weber per forçar els socialistes europeus a trencar la línia vermella de no avalar els candidats ultres d’Itàlia i Hongria a la Comissió Europea.

Línia europeista

Però fins i tot amb aquest rerefons costava creure que Weber portés a les seves últimes conseqüències el veto del partit de Feijóo a una espanyola per a un lloc clau a la CE. En cas d’enfonsar-se l’aprovació de Ribera, s’ensorrava també l’aliança europeista que sustenta Von der Leyen. Tot podia precipitar-se aquesta setmana, tret que aparegués un d’aquests acords típics de Brussel·les per impedir-ho. I va aparèixer ahir, el dia clau, en una reunió entre les tres famílies de l’europeisme que donen suport a Von der Leyen.

A la recerca d’altres explicacions a una sobreactuació que ha deixat atònits avesats corresponsals de Brussel·les, es va estudiar un canvi de paradigma en Weber com a líder del PPE. És a dir, la següent mà allargada al dretanisme radical dels Patriotes per Europa, el grup de l’hongarès Viktor Orbán, l’austríac Herbert Kickl i la francesa Marine Le Pen, que el cap de setmana passat va elegir com a president Santiago Abascal. O als Reformistes i Conservadors de la italiana Giorgia Meloni, més pròxim a Von der Leyen, però amb menys pes. A aquestes conjectures es va sumar el perfil polític de Weber, del qual destaca un puzle de ressentiments o batalles perdudes. La seva biografia és la d’un líder que va apuntar a dalt de tot, sigui en la Unió Cristianosocial de Baviera (CSU), al bloc conservador alemany o a Brussel·les, però es va quedar a mig camí. Entre les figures relacionades amb les seves derrotes hi ha Von der Leyen. I entre els seus culpables hi ha una altra dona, Angela Merkel.

Personatge incòmode

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Nascut el 1972 a Niederhatzkofen, una comunitat de 125 veïns de Baviera, Weber ha sigut un personatge més aviat incòmode fins i tot en el seu partit de tota la vida, la CSU. Mai va arribar a la seva direcció, que ara ocupa Markus Söder, tan dretà com ell, però més carismàtic.

Va fer seva la màxima del fundador de la CSU, Franz Josef Strauss, segons la qual a la dreta de la seva formació no hi pot haver espai per a cap altre partit que no surti de legalitat. Aquesta posició va quedar enrere amb l’aparició de formacions ultres, com la d’Orbán o Alternativa per a Alemanya (AfD), més tòxica que la resta de la família radical europea. Malgrat les seves picabaralles amb Orbán, se l’identifica amb el corrent de PPE dels qui cooperen o estan disposats a fer-ho amb els ultres. Una cosa que a Alemanya descarten els conservadors des de temps de Merkel.