Populars i socialistes aixequen els seus vetos i avalen la CE de Von der Leyen

Entorn de les cinc de la tarda es va fer oficial. Populars, socialdemòcrates i liberals havien pactat aprovar en bloc tots els candidats pendents, inclosos Ribera i l’ultraconservador italià Raffafele Fitto, a més del comissari hongarès Olivér Várhelyi.

L’acostament es va escenificar amb l’arribada conjunta dels líders, Manfred Weber, Iratxe García Pérez i Valerie Hayer, a la reunió de presidents en la qual es debatia el contingut de l’agenda del pròxim ple de l’Eurocambra. En aquest ple, que se celebra la setmana que ve a Estrasburg, està previst que es voti la nova Comissió. "Europa necessita estabilitat", va dir Weber al sortir.

Però les esquerdes de l’acord es van deixar veure aviat. A les set de la tarda, els coordinadors de les diferents comissions parlamentàries que avaluen els comentaris es van reunir. El que havia de ser un tràmit, es va acabar convertint en una reunió de gairebé quatre hores pel bloqueig, una altra vegada, dels populars.

No va ser fins a les onze de la nit quan es van acabar de redactar les cartes de recomanació de Ribera i de Fitto, i es va fer efectiva la confirmació. El retard es va deure que els populars van demanar incloure en la seva recomanació una línia demanant la dimissió de la vicepresidenta en cas que sigui encausada per la seva gestió de la dana.

La línia, pactada amb els Patriotes d’Europa, grup en què s’asseu Vox, fa referència al codi de conducta de la Comissió Europea, segons el qual Ribera només hauria de dimitir si ho demana la presidenta. A més, no forma part de la carta com a tal sinó que s’ha inclòs en un annex i, a més, no és vinculant. En resposta, els socialistes van incloure el seu rebuig que l’italià sigui vicepresident.

Aquest va ser l’últim obstacle, després d’una setmana d’encreuaments d’acusacions, bloquejos i negociacions que va concloure amb un acord precari. La imatge i sobretot la confiança entre els socis de la coalició proeuropea de centre queda tocada.

Respecte a Ribera, els populars van rebaixar el to. Una setmana després de la duríssima audició contra Ribera, el Grup Popular Europeu va aixecar el seu veto a la vicepresidenta i ho va fer a més suavitzant les seves condicions, en contra el criteri del PP espanyol.

Per la seva banda, les forces progressistes aconsegueixen que algunes de les competències del candidat a comissari de Sanitat i Benestar Animal, l’hongarès Olivér Várhelyi siguin reassignades a una altra comissària. Els grups demanaran a Von der Leyen que la salut sexual i reproductiva de les dones, i tot el que tingui a veure amb la gestió de crisis i, en particular, de pandèmies, passi a les mans de la belga Hadja Lahbib, candidata a comissària per a la Gestió d’Emergències i Igualtat.

Els socialistes cedeixen i accepten que l’ultradretà italià Raffaele Fitto sigui vicepresident per a la política de Cohesió i de Reformes, contra el criteri de diverses delegacions, com la francesa o l’alemanya. A canvi, socialdemòcrates i liberals aconsegueixen un compromís escrit per consolidar la majoria de centre que, juntament amb els Verds, va fer presidenta Von der Leyen, i que els populars se salten des de fa mesos per pactar amb l’extrema dreta.

El contingut d’aquest acord, no obstant, no fa sinó replicar el programa polític amb què Von der Leyen va ser confirmada el mes de juliol passat. Les parts es comprometen a cooperar durant tota la legislatura, però no hi ha obligacions, ni exigències concretes. Res impedeix que els populars continuïn teixint aliances cap a la dreta, com va passar a penes unes hores després de firmar l’acord.

Malestar en els Verds

Von der Leyen va aconseguir la seva confirmació el mes de juliol passat amb 401 vots. L’alemanya va comptar amb el suport de populars, socialdemòcrates, liberals i verds, amb els que va negociar fins al final. Aquests últims, sense cap candidat a comissari, han sigut exclosos de la taula aquesta vegada.

"Hem dit des de les eleccions que l’única manera d’aconseguir una majoria estable és treballar junts com a proeuropeus. No estan fent això, estan trencant el pacte", va assegurar el líder dels Verds Bas Eickhout, que va reconèixer estar decebut. Pel pacte a tres i la manera amb què s’han gestionat les audiències.

Mentrestant, el líder dels Conservadors i Reformistes, l’italià Nicola Procaccini, destacava que no existeixen les coalicions al Parlament Europeu. I afegia que les majories es construeixen tema a tema.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ucraïna llança míssils de llarg abast britànics contra Rússia

Sobre com la política nacional ha dominat les negociacions per a la formació de la Comissió Europea, Eickhout va argumentar que "probablement no sigui una bona idea portar la polarització de Madrid a Brussel·les".

Una vegada es formalitzi tot el procediment administratiu, es podrà convocar oficialment el vot previst el pròxim 27 de novembre. Si Von der Leyen compta amb prou suport, el seu nou executiu es podrà posar en marxa, com estava previst, al desembre. "Està sota control", va assegurar Roberta Metsola, la presidenta de l’Eurocambra.