El conflicte del Pròxim Orient

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra

El Tribunal Penal Internacional ordena detenir el líder israelià per delictes contra la humanitat a Gaza 

Els 124 països signants de l’Estatut de Roma han de detenir el dirigent si trepitja el seu territori

Netanyahu s’uneix a Putin en la llista de líders buscats per crims de guerra
3
Es llegeix en minuts
Mario Saavedra

El Tribunal Penal Internacional (TPI) va emetre ahir una ordre de detenció contra el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i també contra qui va ser el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant, per presumptes crims de guerra i contra la humanitat en el conflicte bèl·lic que tots dos han liderat contra Hamàs a Gaza des del 8 d’octubre de l’any passat.

L’ordre internacional d’arrest suposa que els 124 països signants de l’Estatut de Roma de 1998, que és la base legal del TPI –entre d’altres, Espanya i la resta de la Unió Europea (UE)– han d’executar la detenció del primer ministre si trepitja el seu terra.

Netanyahu està perseguit internacionalment per presumptes delictes d’enorme gravetat: l’ús de la fam com a arma de guerra contra els habitants de Gaza (crim de guerra) i crims contra la humanitat per presumptament ordenar assassinats deliberats de població civil, per la persecució per qüestions de nacionalitat als palestins i per altres actes inhumans". La Haia llista fets com les amputacions sense anestèsia a nens petits, provocades pel bloqueig de l’ajuda humanitària a Gaza, entre altres atrocitats.

Pels mateixos delictes s’ha ordenat la detenció de Gallant i el líder palestí de Hamàs, presumptament mort, Mohammed Deif, pels atacs del 7 d’octubre del 2023. A Gaza han mort ja més de 44.000 persones, majoritàriament dones i nens; i a Israel, unes 1.400, a més d’un centenar que segueixen en mans de Hamàs.

La decisió del TPI és inèdita: mai abans l’organisme havia ordenat la detenció del cap de Govern d’un país democràtic i aliat dels EUA. Posa Netanyahu al nivell del president rus, Vladímir Putin, contra qui pesa una ordre d’arrest per crims de guerra a Ucraïna. Anteriorment, el tribunal va emetre ordres d’arrest contra el president sudanès Omar Hassan al-Bashir i el libi Moammar al-Gaddafi.

"Aquesta decisió és inèdita i marca un abans i un després. Es tracta del dirigent d’un país que es presenta com a democràtic i ara està acusat de crims d’enorme gravetat", valora Haizam Amirah Fernández, analista especialitzat en món àrab contemporani. "És el moment de la veritat per a països que han estat fent malabars diplomàtics i jurídics en el seu suport incondicional a l’Estat d’Israel, sobretot Alemanya".

Dilema diplomàtic

Notícies relacionades

El Govern espanyol apunta que detindria Netanyahu si trepitgés terra nacional, tot i que evita dir-ho explícitament. "Espanya respecta la decisió del TPI i complirà amb els seus compromisos i obligacions en relació amb l’Estatut de Roma i el dret internacional", van assegurar ahir fonts del Ministeri d’Exteriors. El món entra ara en terreny diplomàtic desconegut. L’encara cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va instar els països de la UE que executin l’ordre perquè "és vinculant". El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va assegurar que el seu país complirà les decisions del TPI. Holanda va advertir que "no establirà contactes no essencials" amb el Govern israelià i "actuarà d’acord amb les ordres d’arrest". Suïssa va confirmar que l’arrestarà si entra al seu territori. França actuarà "d’acord amb els estatuts del TPI", i el primer ministre irlandès, Simon Harris, va demanar als que puguin ajudar el tribunal que el recolzin "de forma urgent". Els matisos van arribar de països com Itàlia i Àustria . Podrien negar-se a l’arrest, però seria de difícil justificació en democràcies avançades.

Els EUA van carregar contra l’ordre. L’Administració Biden, que ha recolzat Israel amb armes i diners en aquesta guerra, té converses amb Tel Aviv per veure quins passos fan. Congressistes republicans han demanat que s’imposin sancions al TPI i els seus membres. El país no està adherit al tribunal i en aquest sentit no està obligat a executar l’ordre. Així mateix, tampoc han firmat l’Estatut de Roma països com la Xina, Rússia o l’Índia.