El poder ultra es reforça a la UE

El pacte parlamentari in extremis aquesta setmana sobre la composició de la nova Comissió Europea, que tornarà a presidir Ursula von der Leyen, exemplifica el poder de la ultradreta en les institucions de la Unió Europea (UE). La ultradreta no només ocuparà una de les sis vicepresidències executives de la Comissió Europea, sinó que al Parlament Europeu els tres grups d’extrema dreta i els eurodiputats ultres no inscrits orienten les decisions i la legislació gràcies a les aliances que amb ells teixeix el Partit Popular Europeu (PPE) sota el lideratge de Manfred Weber.

Els 188 membres del grup popular més els 189 membres dels tres grups d’extrema dreta i els 8 eurodiputats ultres no inscrits sumen una majoria absoluta de 385 vots en un hemicicle de 720 escons. En el Consell de la UE, la ultradreta també té més pes a través dels governs que controla directament (Itàlia, Hongria, Països Baixos) i en aquells en què condiciona la seva política (Finlàndia, Suècia, Eslovàquia). Fins i tot la supervivència del Govern francès del conservador Michel Barnier depèn del fet que l’ultra Agrupació Nacional (RN) de Marine Le Pen no doni suport a una moció de censura.

La postfeixista primera ministra italiana, Girogia Meloni, ha obtingut per al seu candidat, Raffaele Fitto, una de les vicepresidències executives de la Comissió Europea amb responsabilitat sobre les Polítiques de Cohesió i Reformes i un pressupost anual de desenes de milers de milions d’euros. Meloni ha aconseguit aquesta vicepresidència executiva malgrat que el seu partit, Germans d’Itàlia, va votar contra la reelecció de Von der Leyen al Parlament Europeu el 18 de juliol i malgrat el compromís informal de Von der Leyen abans de la seva reelecció amb socialistes, liberals i verds d’impedir llocs destacats per a la ultradreta. Meloni, principal líder del quart grup de l’Eurocambra, l’ultra Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), ni tan sols va donar suport al nomenament de Von der Leyen en el Consell Europeu.

El candidat d’Orbán

Olivér Várhelyi, el candidat de l’autoritari primer ministre hongarès, Viktor Orbán, repetirà com a comissari, malgrat la seva poc modèlica gestió precedent i que va suspendre el seu primer examen parlamentari. Várhelyi assumirà una cartera de menys prestigi, Sanitat i Salut Animal (alleugerida de la gestió d’epidèmies i drets reproductius), en lloc de l’actual d’Ampliació i Veïnat amb què Von der Leyen va premiar Orbán el 2019, perquè els seus vots van ser decisius en el seu nomenament per primera vegada com a presidenta de la Comissió Europea.

Orbán és un dels líders del tercer grup més gran de l’Eurocambra, l’ultra Patriotes per Europa, juntament amb Marine Le Pen (RN) i Santiago Abascal (Vox). Hongria té obert des del 2018 un expedient per violació greu i persistent dels principis democràtics a instàncies del Parlament Europeu, però s’esllangueix en el Consell de la UE per la falta de voluntat de la resta dels Vint-i-set per adoptar les sancions polítiques previstes en l’article 7 del Tractat de la UE.

Notícies relacionades

Atac israelià a una base militar i a un edifici al Líban

Orbán convida Netanyahu i li garanteix que no serà detingut

Els grups socialista, liberal i verd del Parlament Europeu es van rebel·lar davant la concessió a Itàlia d’una vicepresidència executiva en la Comissió Europea i la repetició del comissari hongarès tan pròxim a Orbán. Els populars europeus van contraatacar amb l’amenaça de vetar la socialista Teresa Ribera com a vicepresidenta executiva (Transició Verda i Competència). El pacte del 20 de novembre manté tots els candidats, però va deixar ressentiments en tots els grups, en especial els verds, que en són els grans perdedors. Sense els vots dels verds, Von der Leyen no hauria sortit escollida al juliol, però ara han quedat relegats i fins i tot van ser exclosos de la negociació final entre populars, socialistes i liberals. El vot sobre la nova Comissió Europea al Parlament Europeu el 27 de novembre revelarà l’amplitud del malestar causat pel pacte dins dels grups.

Els Socialistes i els liberals, per salvar la cara a l’acceptar un vicepresident executiu de la ultradreta, van forçar la firma d’una declaració amb els populars sobre una cooperació constructiva durant la legislatura. Però el document Plataforma de Cooperació només enumera una agenda política genèrica i deixa de mans lliures els populars per continuar amb les seves aliances amb la ultradreta dins i fora del Parlament Europeu. El 14 de novembre, populars i ultres ja van votar junts per diluir la llei europea contra la desforestació.