La guerra d’Ucraïna silencia el gulag bielorús sota el jou de Lukaixenko

"Bielorússia és una gran presó, una presó a l’aire lliure", denuncia Volha Takartxuk, una dissenyadora convertida en una popular bloguera durant l’agitat estiu de fa quatre anys, quan la petita exrepública soviètica va afrontar la mostra de descontentament social més gran des de la independència del país. Ni tan sols a la veïna Rússia l’atropellament de les llibertats bàsiques ha arribat a un nivell semblant, lamenta la dissident. "Tinc la impressió que som un laboratori, un experiment" de la repressió per al veí país. Takartxuk posa com a exemple el cas de la seva mare, arrestada el gener del 2022 en una batuda contra persones que facilitaven enviaments suplementaris d’aliments als presos polítics, una possibilitat que amb la llei a la mà permet el sistema penitenciari bielorús.

"Dos dies abans de l’operació, van declarar extremista el fons que finançava" les compres, i "centenars de persones van ser arrestades d’immediat; moltes eren pensionistes, de més de 50 anys, fins i tot de 70", rememora. Per a aquesta gent, diu Takartxuk, una pena de presó en una colònia penitenciària bielorussa equival a "un assassinat", ja que descarta que puguin suportar les dures condicions penitenciàries. Ella mateixa, durant el seu empresonament d’un any i mig de durada, va entrar en contacte amb una àvia que van estar traslladant en un tren "durant tres dies", en terribles condicions d’aglomeració, juntament amb altres presos.

Un bon nombre de metges i professionals de la sanitat han sigut empresonats, per raons com negar-se a esborrar als certificats mèdics de detinguts que van examinar els resultats dels cops amb les porres, afirmen fonts opositores. "Hi va haver un cas d’un noi que va perdre la vista quan el van pegar amb una porra a un ull; d’altres han sigut colpejats amb tanta duresa que han embogit i no poden tornar a fer una vida normal", relata.

Segons els càlculs fets per Tatsiana Khomitx, germana de la flautista Maria Kolesnikova, una de les mandatàries opositores, a les presons bielorusses encara queden al voltant de 1.500 presoners polítics, molts d’arrestats durant les manifestacions antigovernamentals posteriors als comicis del 2020. Els carrers del país tenen en l’actualitat un aspecte buit. "El país s’està buidant; molts se n’han anat i d’altres han sigut arrestats, i això es nota en la vida diària", indica Alena Turava, presidenta de Razam Bielorrussos de Catalunya, que agrupa l’oposició del país eslau present a Barcelona i manté contactes amb l’interior.

Sense metges

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Moltes professions, com els metges, estan sent assumides per ciutadans arribats d’exrepúbliques soviètiques de l’Àsia central, davant la gran quantitat de vacants generades. Takartxuk també ha pogut constatar un abans i un després de la seva tancada. "Després de les eleccions, tot i que la situació era difícil, hi havia esperança; quan vaig sortir de la presó, tot era gris, la gent està terroritzada i ni tan sols somriu pel carrer", assenyala.

La vida dels presos excarcerats també s’ha tornat molt complicada. En molts casos, són obligats a presentar-se regularment a les comissaries, cosa que els obliga a rememorar les vicissituds carceràries i els impedeix girar full. Takartxuk recorda com havia d’anar a la comissaria cada dilluns i esperar a la cua juntament amb altres opositors alliberats fins a "cinc hores". "Era la cua dels protestants", en fa gairebé broma. I tot això embolcallat en una atmosfera de temor permanent de ser arrestat. "Qualsevol agent té dret a aturar-te pel carrer, obligar-te de manera il·legal que li ensenyis el teu telèfon mòbil", critica l’opositora. "Qualsevol canal independent a Telegram, una petita pàgina de contactes a Instagram, pot ser suficient perquè iniciïn allà mateix un procés criminal en contra teu", conclou.