La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear

La victòria del republicà Donald Trump en les eleccions nord-americanes tampoc ajuda i en els cercles del poder iranià es tem que el multimilionari recuperi la política de "pressió màxima" contra el país persa. "Les declaracions d’alts funcionaris sobre la possibilitat que l’Iran militaritzi el seu programa nuclear són cada vegada més directes i freqüents", explica Hamidreza Azizi, acadèmic iranià i membre de l’Institut Alemany per als Assumptes Internacionals i de Seguretat. "El debat sobre la necessitat de la dissuasió nuclear s’ha convertit en una cosa rutinària en els mitjans iranians. I això és una clara indicació del canvi de discurs oficial a l’Iran, tenint en compte com de ferri és el control governamental de tots els mitjans de comunicació", afegeix Azizi.

El debat a l’Iran sobre el seu programa nuclear i la bomba atòmica, per descomptat, no és nou, sinó que fa dècades que existeix. Però les veus es van tornar més insistents a partir del 2018, quan el llavors president Donald Trump va trencar l’acord nuclear negociat pel seu predecessor, Barack Obama, que va servir per incrementar la supervisió internacional mentre Teheran reafirmava les seves intencions pacífiques.

No obstant, quan Trump va trencar el pacte tot va canviar. L’Iran va reprendre i va accelerar el seu programa d’enriquiment d’urani, necessari per al desenvolupament de la bomba. En l’actualitat, posseeix urani enriquit al 60%, un nivell que podria incrementar en poc temps fins al 90% necessari per armar una bomba atòmica. Una circumstància que situa l’Iran molt a prop de convertir-se en una potència nuclear, com ho són els EUA, Rússia, França, el Regne Unit, la Xina, l’Índia, el Pakistan i Corea del Nord. Israel, malgrat no haver-ho admès mai obertament, disposa també d’armament nuclear.

Equilibri destruït

"El sagrat Alcorà ens ordena incrementar el nostre poder al màxim per atemorir els nostres enemics i crear així una força de dissuasió armada. La nació iraniana ha de tenir qualsevol arma que els nostres enemics terroristes, els Estats Units i Israel, també posseeixin", ha dit aquesta setmana el parlamentari iranià Mahmud Nabavian, en una clara referència a l’arma nuclear. "La guerra a Gaza, que ja no només queda limitada a la Franja, és el principal motor del canvi de discurs a l’Iran sobre el seu programa nuclear. En el passat, la capacitat de dissuasió militar iraniana estava definida per la seva doctrina de la defensa avançada: la presència i el reforç de milícies regionals com Hezbol·là al Líban o Hamàs a Gaza", diu Azizi.

Després dels atacs israelians contra els seus lideratges i estructura, aquests dos grups han quedat ara severament danyats i debilitats. "Cada vegada és més forta a Teheran la percepció que establir un empat nuclear –desenvolupar la bomba– és l’única via possible per establir una dissuasió real [contra l’enemic]", continua l’expert.

Riscos i atacs preventius

Creuar el llindar i convertir-se en una potència nuclear, no obstant, té els seus riscos. "Les extenses inspeccions de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (AIEA) –el director de la qual, Rafael Grossi, va estar la setmana passada a Teheran–, sumades a la penetració dels serveis d’intel·ligència israelians a l’Iran, suggereixen que qualsevol intent de desenvolupar una arma nuclear probablement seria detectat immediatament. En aquest cas, tant Israel com, possiblement, els EUA podrien prendre mesures preventives", considera Azizi.

Notícies relacionades

Cuba, el gran èxode

Un atac israelià al cor de Beirut mata 15 persones i en fereix 63

Aquestes mesures, de fet, ja s’han adoptat. "No és cap secret. Hi ha un component específic del seu programa nuclear que va ser el nostre objectiu en l’atac", va assenyalar aquest dilluns passat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, sobre el bombardeig israelià del 26 d’octubre contra tres bases militars iranianes. Netanyahu no va voler donar més detalls sobre quins components concrets del programa nuclear iranià van ser atacats.

"En aquest context, la reelecció de Trump probablement augmenti les tensions regionals, i pot servir perquè l’Iran acceleri els seus passos cap a la fabricació d’armes nuclears. El fort suport de Trump a Netanyahu podria envalentir Israel per atacar les instal·lacions nuclears de l’Iran. Una acció d’aquest tipus podria ser, al seu torn, el catalitzador final que solidifiqui la determinació de Teheran per desenvolupar una arma nuclear", afegeix Azizi.