Les promeses de Trump posen en perill el sistema educatiu dels EUA
Llibres prohibits, eliminar l’esclavitud dels llibres d’història i desviar el finançament de l’escola pública a escoles religioses són algunes de les mesures que pot prendre l’Executiu
"Una cosa que faré ben aviat a l’Administració és tancar el Departament d’Educació a Washington", ja advertia Donald Trump en un vídeo de la seva campanya. L’ara president electe deia a l’anunci que els funcionaris públics que treballen en el departament "odien els nens" i culpava les escoles d’"adoctrinar els nens amb material racial, sexual i polític inapropiat", amb referència a continguts inclusius d’educació cívica. Trump tornarà al poder amb la branca legislativa a favor, però alguns republicans de la vella guàrdia ja han dit que no li donaran carta blanca, per la qual cosa la pregunta és fins on podrà arribar amb la seva promesa electoral.
La proposta més coneguda és la de prohibir llibres. Això és només la punta de l’iceberg de l’intent de modelar el currículum obligatori, però també és una veritat a mitges: l’Executiu no pot prohibir la venda de determinats títols. El que sí que pot fer és eliminar-los de les llistes de lectura obligatòria i de les biblioteques d’escoles i instituts. Novel·les com 1984, de George Orwell; El conte de la serventa, de Margaret Atwood, o El diari d’Anna Frank ja s’han començat a retirar de les prestatgeries escolars d’alguns dels districtes més conservadors. Altres formes de censura inclouen eliminar capítols de la història americana, com els referents a l’esclavitud, en resposta a un moviment liderat per pares i mares blancs que diuen que aquests continguts fan sentir culpables els seus fills blancs.
Croada ‘antiwoke’
La croada de Trump contra l’educació parteix de la guerra declarada contra el que ell denomina moviment woke (literalment, "els desperts" en anglès, en referència despectiva al sector social més progressista), afegida a la creença que una retallada de pressupost i de personal de l’administració pública farà més eficient el sistema. Amb aquesta missió, ha fitxat dos multimilionaris, Elon Musk i Vivek Ramaswamy, perquè liderin un nou Departament d’Eficiència Governamental. Però per tancar un departament (equivalent a un ministeri a Espanya) necessitarà el Congrés (que apunta a una victòria republicana però encara segueix el recompte) i el Senat, on sí que hi ha majoria republicana de 53 escons davant els 47 demòcrates.
No obstant, necessitarà una majoria qualificada de 60 sobre 100 per tirar endavant una mesura tan estructural. La complicitat dels demòcrates és improbable; fins i tot és dubtós que tots els republicans hi estiguin a favor. Per això, la pregunta és, ¿es conformaran amb un ‘no’ per resposta? Probablement no. Però hi ha altres reformes substancials que podrien emprendre en solitari.
L’estratègia de Trump aquí és similar a la de l’avortament: no diu que el vol prohibir, sinó que la decisió ha de quedar en mans dels estats, la qual cosa, de facto, implica la seva prohibició a mig país. En educació, només el 10% del pressupost es gestiona en àmbit federal. Tot i així, són uns 60.000 milions de dòlars a l’any destinats a la integració d’alumnat en situació de pobresa i amb discapacitat, i gestiona préstecs estudiantils per valor d’1,6 bilions de dòlars. La supressió del departament deixaria en suspens aquests programes.
Censura a l’esclavitud
Mentrestant, Trump posarà al capdavant d’aquest departament que vol tancar Linda McMahon, exexecutiva de l’empresa multimilionària de lluita lliure World Wrestling Entertainment, que presideix un comitè de recaptació de fons pro Trump i que té una experiència amb prou feines testimonial en educació en l’àmbit local. Trump va celebrar en un comunicat que McMahon avanci en dos objectius principals que ell anomena el "dret a saber" dels pares (relatiu a censurar el currículum) i l’"elecció escolar universal", que donaria a tots els contribuents l’opció de desviar els seus impostos destinats a l’escola pública del seu districte i dirigir-la en el seu lloc a, per exemple, una escola religiosa, fins i tot en una altra part de l’estat.
"Treure els nens dels esports femenins" ha sigut un altre mantra de la campanya de Trump, declarant la guerra als nens i les nenes transsexuals, tergiversant les lleis d’inclusió aprovades sota l’Administració Biden, que simplement van estendre la declaració dels drets civils per explicitar la prohibició de discriminar per raons de gènere a les escoles. Aquesta mesura sí que podria ser fàcilment revertida per Trump.
També sembla que serà el final del programa de Biden per condonar el deute dels préstecs universitaris. El 2023, quan el Tribunal Suprem va fer a Biden aturar aquest programa, Trump va dir que hauria sigut "molt, molt injust per als milions i milions de persones que han pagat el seu deute amb treball dur", i sembla clar que el revocarà independentment que el departament d’Educació continuï existint.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona
- Col·lisió entre Broncano i Motos per Jorge Martín
- Milers de persones exigeixen a Barcelona un "lloguer just"
- Estopa: "Patim una mica la síndrome de l’impostor, però, és clar, és un honor"
- La pressió d’Israel i la tornada de Trump empenyen l’Iran cap a la bomba nuclear