El conflicte del Pròxim Orient
Israel es mostra disposat a un alto el foc al Líban recolzat pels EUA
El temor que Washington s’aparti de les negociacions ha inclinat la balança.
Els mediadors matisen que encara queden qüestions per resoldre.
L’Exèrcit hebreu va prosseguir els atacs contra Beirut, i Hezbol·là va llançar 340 míssils sobre territori israelià.
La guerra contra el Líban sembla avui més a prop del final que ahir, segons els mediadors. Tot i que sobre el terreny s’hagi viscut una de les nits més violentes des de l’inici del conflicte. Israel ha acordat en principi un alto el foc recolzat pels Estats Units amb Hezbol·là, d’acord amb els mitjans israelians diumenge a la nit. Per ara, el primer ministre Benjamin Netanyahu estaria treballant en com presentar-ho al públic després de mantenir consultes d’alt nivell sobre l’assumpte. Mentrestant, el territori israelià rebia el llançament de 340 coets de la milícia libanesa, que van ferir 11 persones, i els libanesos patien pèrdues humanes i amplis nivells de destrucció arran dels atacs aeris hebreus.
Funcionaris de Tel Aviv, Washington i Beirut van assenyalar que l’aprovació de la proposta no era definitiva i que encara quedaven per resoldre diverses qüestions, però que les autoritats israelianes havien donat el vistiplau als principis fonamentals de la proposició. El mitjà israelià Ynet va informar que això s’havia comunicat al Líban. Hores abans des de Beirut, l’alt representant de política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, va dir en una trobada amb la premsa espanyola que "estaven pendents de l’aprovació del Govern de Netanyahu" d’una proposta prèviament acceptada per Hezbol·là i l’Estat libanès.
Tres fases
El text acordat inclou tres etapes, segons el mitjà israelià Haaretz. En primer lloc, la treva serà seguida per la retirada de les forces de Hezbol·là al nord del riu Litani. Després, vindrà la retirada israeliana del sud del Líban, on, des de l’1 d’octubre passat, les tropes hebrees porten a terme una invasió terrestre. Finalment, tindran lloc negociacions entre israelians i libanesos sobre la demarcació de les zones frontereres en disputa. Tot això serà controlat per un organisme internacional liderat pels Estats Units, tot i que, segons Haaretz, Israel espera rebre una carta de Washington que afirmi el seu dret a intervenir militarment al Líban –igual que fa a Síria– en cas que Hezbol·là trenqui els termes de l’alto el foc davant la inacció de l’Exèrcit libanès i les forces internacionals.
Sembla que, per fi, els israelians han cedit. El temor que el seu fidel aliat Washington es retiri de les negociacions ha sigut el que ha fet inclinar la balança. Segons diversos informes dels mitjans hebreus, l’enviat especial dels Estats Units Amos Hochstein va dir als funcionaris israelians durant el cap de setmana que aquesta era la seva última oportunitat d’avançar amb l’acord. Si no l’acceptaven, Hochstein estava disposat a abandonar els seus esforços i Israel i Hezbol·là haurien d’esperar que el president entrant Donald Trump assumeixi el càrrec al gener abans que es reprenguessin els esforços de mediació nord-americans. L’enviat de l’Administració del president Joe Biden va ser la setmana passada a Beirut i Jerusalem impulsant l’acord.
Tot i que es tracta del moment més optimista de les negociacions en els dos últims mesos, en els quals l’Exèrcit israelià ha matat més de 3.000 persones al Líban, el cel dels dos països enviava el missatge contrari. Hezbol·là va disparar 340 míssils i drons contra Israel, segons la ràdio de l’Exèrcit israelià, amb la qual cosa va ferir 11 persones i va causar "greus danys" a Tel Aviv. Al sud del Líban, els seus combatents continuen oposant una ferotge resistència a la invasió israeliana. El Canal 12 israelià va informar diumenge a la nit que Israel esperava que els atacs de la milícia augmentessin a mesura que les parts s’acostessin a arribar a un acord.
Notícies relacionadesPer la seva banda, menys de 48 hores després de l’atac més ferotge contra el cor de Beirut, que va matar 29 persones dissabte de matinada, l’Exèrcit israelià va tornar a acarnissar-se amb els suburbis del sud de la capital libanesa; després que Hezbol·là prometés que la sort de Tel Aviv anava lligada a la sort de Beirut, i que, per tant, la ciutat israeliana patiria el mateix nivell de violència que l’urbs libanesa. "Qui cregui que pot establir una equivalència, que es passegi pels suburbis de Beirut, especialment aquesta nit", va respondre el portaveu en àrab de l’Exèrcit israelià, Avichay Adraee. En tot just mitja hora, les autoritats militars hebrees van llançar 12 ordres d’evacuació contra els suburbis beirutins.
Davant la tràgica situació que es viu al país dels cedres, el Ministeri d’Educació va anunciar la cancel·lació de les classes com a mínim fins al gener. La pràctica totalitat de les escoles libaneses s’han reconvertit en refugis per acollir centenars de milers de desplaçats. En total, des del 8 d’octubre de l’any passat, més de 3.754 persones han mort i 15.626 més han resultat ferides com a resultat de la violència israeliana.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un canvi d’armari d’hivern sostenible
- INNOVACIÓ Una eina catalogarà l’art flamenc importat
- Temporada d’exposicions Zurbarán i ‘Tinta contra Hitler’, grans fites del MNAC per al 2025
- LITERATURA Irene Zurrón i Víctor Recort guanyen ex aequo el premi Documenta
- ‘AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA’ L’escena s’emociona amb València