Israel accepta l'acord d'alto el foc amb Hezbol·là al Líban
El gabinet de seguretat de l'Estat hebreu dona llum verda a la proposta de treva de 60 dies, recolzada pels Estats Units
Biden assenyala que Gaza també "mereix un final dels combats"
Deixaran de caure les bombes sobre el Líban. Després de dos mesos de guerra oberta, Benjamin Netanyahu va anunciar ahir el seu suport a la proposta d’alto el foc amb la milícia xiïta Hezbol·là al país dels cedres i que està recolzada pels Estats Units. Moments després, el gabinet de seguretat israeliana, que aglutina els principals ministres i les cúpules militar i d’intel·ligència, va donar llum verda a l’acord, que entrarà en vigor avui. Tant el president nord-americà, Joe Biden, com el francès, Emmanuel Macron, es van proposar ahir com a garants de l’alto el foc i van assegurar que "vigilaran que aquest acord sigui implementat en el seu conjunt i aplicat".
"La durada de l’alto el foc dependrà del que passi al Líban", va dir Netanyahu sobre una proposta que en principi contempla una durada de 60 dies. "Amb la plena entesa dels EUA, estem preservant plena llibertat d’acció militar: si Hezbol·là trenca l’acord i intenta armar-se, atacarem", va afegir. "Si [Hezbol·là] mira de reconstruir la infraestructura terrorista a prop de la frontera, atacarem; si dispara un coet, si cava un túnel, si porta un camió amb míssils, atacarem", va defensar el primer ministre israelià.
A l’espera que la treva comenci, l’Exèrcit israelià va continuar amb el llançaments d’atacs aeris intensius a totes les ciutats del Líban, inclosa Beirut, al llarg de la jornada d’ahir. "A qualsevol violació respondrem amb la força", va prometre Netanyahu, i va declarar que "un bon acord és aquell que es compleix, i el farem complir".
En una compareixença a la Casa Blanca, el president nord-americà Joe Biden també va voler posar el focus a Gaza i va considerar que els seus habitants "també mereixen que es posi fi als combats i als desplaçaments". "Han viscut un infern", va destacar.
Netanyahu va presentar els tres motius pels quals cal acceptar l’alto el foc ara. La primera raó és centrar-se en l’amenaça iraniana, tot i que no va especificar a què es refereix amb això. La segona és permetre que les tropes descansin i reposin els dipòsits d’armes; va al·ludir als "grans retards en els enviaments d’armes" sense esmentar l’Administració de Biden. "Aquest retard aviat es resoldrà", va celebrar, en una picada d’ullet a la tornada de Donald Trump a la Casa Blanca. La tercera raó és desvincular els fronts nord i sud i aïllar Hamàs. "Amb Hezbol·là fora d’escena, Hamàs es queda sol en la campanya; la nostra pressió augmentarà", va declarar, assenyalant que això permetrà a Israel portar els ostatges a casa.
El text acordat per a l’alto el foc inclou tres etapes. En primer lloc, hi haurà una retirada de les forces de Hezbol·là al nord del riu Litani. Després, vindrà la retirada israeliana del sud del Líban, on, des de l’1 d’octubre passat, les tropes hebrees porten a terme una invasió terrestre. Finalment, al cap de 60 dies en què l’Exèrcit libanès es desplegarà al sud del Líban, tindran lloc negociacions entre israelians i libanesos sobre la demarcació de les zones frontereres en disputa.
Tot això serà monitorat per un organisme internacional de supervisió liderat pels Estats Units, i integrat pel Regne Unit, Alemanya, França i previsiblement un cinquè país àrab.
Un dels grans esculls de l’alto el foc va ser la llibertat exigida per Israel per tornar a atacar el Líban en cas d’incomplir-se el que s’ha acordat. Tel Aviv volia el dret firmat per atacar el país si Hezbol·là es rearma, si prepara un atac contra territori israelià o si els seus milicians tornen al sud del país. Segons el mitjà nord-americà Axios, Washington hauria donat garanties sobre el seu suport a accions militars israelianes en cas d’actes hostils de Hezbol·là.
Fase inicial
Segons el text acordat, les dues parts accedeixen a un desarmament del sud del Líban en una fase inicial de 60 dies. Durant aquest temps, es compliria amb la retirada de personal armat des de la Línia Blava que estipula la Resolució 1701 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, establerta després de la guerra del 2006. L’Exèrcit libanès, supervisat per tropes nord-americanes i franceses, es desplegaran en l’àrea buidada. Les Forces Armades Libaneses compten amb un potencial militar molt inferior que el de Hezbol·là.
Notícies relacionadesDesprés que hagin transcorregut aquests 60 dies, Israel i el Líban arribaran a una fase de negociació de la demarcació de la frontera entre els dos països. Israel assegura que no pretén establir una zona d’amortiment al sud del Líban, però tampoc tornarà els presos de Hezbol·là capturats durant el conflicte al país dels cedres. En aquests dos mesos d’intensos bombardejos israelians, més de 3.000 persones han mort al Líban, i 1,2 milions han sigut desplaçades de cap a cap del petit territori libanès.
"A partir d’ara, confirmem que la Resistència seguirà, continuarà, seguirà endavant", va dir el diputat de Hezbol·là, Hassan Fadlallah, a Reuters.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Obligatori per llei La multa que et pot caure per no estar empadronat on vius
- Energies renovables El pàrquing de l’Alcampo de Sant Boi es transformarà en la instal·lació fotovoltaica més potent de l’àrea de Barcelona
- Conflicte a Girona Una família denuncia que un home s’ha quedat d’ocupa en una casa que li van deixar a Llagostera
- Mamarazzis El City, la prioritat de Pep Guardiola després de la seva separació
- Exclusiva Mamarazzis Andreu Buenafuente, fitxatge sorpresa d’RTVE
- Violència contra les dones Laura Palmer i la por que ens va quedar
- Transparència Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments
- Trump, la Lluna i més enllà
- Aquesta nit Gala dels premis Gaudí
- Premier league Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034