El Líban afronta un futur incert davant el fràgil alto el foc amb Israel

"Sense un acord integral que impliqui l’Iran, l’alto el foc corre el risc de ser una mesura temporal", va indicar a Al-Jazeera el politòleg de la Universitat Americana de Beirut Imad Salamey. "Fins i tot sota aquestes circumstàncies, l’alto el foc és possible que no compri més que uns anys de pau relativa".

Aquesta vegada Hezbol·là no té gaires motius per invocar la "victòria divina" que va clamar el 2006, l’última vegada que les parts es van enfrontar. Israel no només ha decapitat el seu lideratge, començant pel seu carismàtic secretari general Hassan Nasral·là, sinó que ha degradat severament les seves capacitats militars, mentre el seu espionatge s’infiltrava fins a la medul·la en l’organigrama de la milícia proiraniana, com va demostrar amb el devastador atac dels buscapersones. "Hem aconseguit que reculin dècades", va dir dimarts el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, després d’anunciar l’alto el foc. Ara caldrà veure si l’Estat jueu és capaç de transformar els seus èxits tàctics en una cosa semblant a una victòria estratègica, que podria dependre de com s’implementin els termes de l’alto el foc.

Tocat però no enfonsat

Perquè Hezbol·là està debilitat, però ni de bon tros enfonsat. Fins a l’últim dia no ha deixat de llançar míssils i drons sobre Israel. O de presentar batalla en al cos a cos amb emboscades als pobles fronterers del sud del Líban. No en va, a principis de mes el diari hebreu Yedioth Ahronoth va publicar que en més d’un mes d’invasió terrestre les tropes israelianes no havien aconseguit prendre el control ple d’un sol poble de la regió. I això que van arribar a desplegar fins a cinc divisions, o uns 50.000 soldats. "És sabut que l’Exèrcit israelià volia un acord des de fa un temps", assegura Karim Makdisi, professor de política internacional de la Universitat Americana de Beirut. "Si hi ha un alto el foc no és per la pressió dels EUA, sinó perquè Hezbol·là ha aguantat el tipus i ha continuat llançant míssils contra Israel", afegeix aquest diari.

Pels detalls que s’han anat filtrant, l’acord aprovat dimarts s’assembla molt a la resolució 1.701 del Consell de Seguretat de l’ONU que va posar fi a la guerra del 2006. Una resolució que no va acabar complint cap de les parts. A diferència de llavors, aquesta vegada no es reclama el desarmament de Hezbol·là, però afegeix una mena de mecanisme de supervisió liderat per Washington i París per vigilar que els termes de l’acord es compleixen.

La idea fonamental de tot plegat és que Hezbol·là traslladi les armes i els combatents al nord del riu Litani, situat a uns 30 quilòmetres de la frontera israeliana. Tindrà 60 dies per fer-ho, el mateix espai de temps previst perquè els militars israelians abandonin el Líban. A la franja fronterera s’hi instal·larà l’Exèrcit libanès juntament amb la força d’interposició de l’ONU (FINUL).

Notícies relacionades

La Xina investiga per corrupció el seu ministre de Defensa

Llum verda a la Comissió de Von der Leyen malgrat el ‘no’ del PP espanyol

Perquè tot arribi a bon port serà indispensable la cooperació de Hezbol·là, tenint en compte la debilitat de l’Exèrcit libanès i la reticències dels seus comandaments a mirar de coaccionar la milícia xiïta. Tampoc la FINUL té mandat per exercir tasques policials. I un dels problemes és que molts dels quadros de Hezbol·là procedeixen dels pobles xiïtes del sud. Desenes de milers de militants amb les seves famílies: ¿acceptaran renunciar a tot i exiliar-se al seu propi país? Un parlamentari de Hezbol·là ja ha dit que pretenen ajudar els desplaçats a tornar a casa –si en queda res– al sud i a participar en les tasques de reconstrucció.

Més a mitjà termini tant els EUA com França, el Regne Unit o Israel aspiren a reforçar les capacitats de l’Exèrcit libanès per convertir-lo en una força efectiva que sigui capaç eventualment de reemplaçar Hezbol·là com a garant de la seguretat del país. "Aquests països volen que l’actual cap de l’Exèrcit, Joseph Aoun, es converteixi en president, cosa que podria derivar en un rol més prominent per als militars", explica Makdisi. "Però això podria generar molta inestabilitat", afegeix.