Llum verda a la Comissió de Von der Leyen malgrat el ‘no’ del PP espanyol

Ursula von der Leyen va aconseguir ahir el suport d’un Parlament Europeu més dividit que mai a una escola de comissaris escorada cap a la dreta, amb l’espanyola Teresa Ribera com a segona de bord, amb qui governarà durant els pròxims cinc anys. Amb 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions, Von der Leyen es va assegurar repetir mandat com a presidenta de la Comissió i el vistiplau al seu nou equip. Un executiu que reflecteix una Europa cada vegada més escorada cap a la dreta –són els governs els que nominen els comissaris–, però que tindrà Ribera, socialista, com a vicepresidenta primera al càrrec d’una transició Neta, Justa i Competitiva.

Una majoria inestable

Von der Leyen va defensar Ribera, que ha sigut objecte de les crítiques més dures durant les audiències, i va destacar la seva preparació per al càrrec i la seva devoció per Europa, i confia que garanteixi una política de competència moderna "que recolzi les nostres ambicions". La primera gran iniciativa a què es compromet la Comissió serà un pla per millorar la competitivitat, amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització de la indústria, mentre es tanca la bretxa d’innovació amb la Xina o els EUA.

"Treballarem amb totes les forces democràtiques proeuropees d’aquesta cambra. I com he fet en el primer mandat, treballaré sempre des del centre", va assegurar Von der Leyen davant el Parlament en un discurs en el qual amb prou feines va presentar novetats respecte al programa polític del juliol. Les prioritats no han canviat: rellançar la competitivitat de la UE i consolidar la independència, accelerar la transformació verda de la indústria, enfortir les polítiques de seguretat i defensa, i fer-ho a més responent a les preocupacions de la ciutadania: el cost de la vida i la vivenda. "Volem el millor per a Europa, i el millor per als europeus. Així que ara és el moment d’unir-nos", va insistir Von der Leyen.

Però els esdeveniments de les últimes setmanes, el debat previ al vot i el resultat van confirmar que no hi ha una majoria de centre estable a l’Eurocambra. Von der Leyen va perdre 31 vots respecte al juliol, amb vots discordants en tots els grups. Entre aquests, els 22 eurodiputats del Partit Popular espanyol que es van comprometre a ser socis lleials durant la legislatura però van al·legar no poder recolzar un executiu en el qual s’assegués Ribera. En qualsevol cas, aquest escenari farà previsiblement més difícil aprovar legislació durant aquest mandat. El líder dels populars europeus, Manfred Weber, va celebrar l’acord que ha fet possible aquesta Comissió, amb el suport "dels partits fundadors d’Europa". Però Weber va recordar també els Conservadors i Reformistes, liderats per Germans d’Itàlia, amb un candidat, Rafaelle Fito, que els populars van defensar com a propi. Els socialdemòcrates i els liberals no ho oblidaran.

La socialdemòcrata Iratxe García Pérez va assegurar que el suport del seu grup a la Comissió "no és un xec en blanc" i va advertir Weber i Von der Leyen contra les aliances amb l’extrema dreta. "Les forces europeistes que hem construït la Unió des de la seva fundació tenim un acord. I els acords es compleixen", va dir l’espanyola. "No acceptarem un doble joc perquè no es pot construir Europa amb els que volen destruir-la".

Notícies relacionades

La Xina investiga per corrupció el seu ministre de Defensa

El Sinn Féin flaqueja abans de les eleccions després de liderar les enquestes 3 anys

"La pregunta ara és com treballarem junts els pròxims cinc anys", va dir la líder dels liberals, Valerie Hayer, que va advertir a Weber que la majoria que ha construït en els últims mesos no té recorregut "perquè va contra Europa". Hayer també va ser crítica amb la politització de les audiències acusant els populars de "vampiritzar el procés".

Entre els vots en contra, destaca Patriotes per Europa, el grup fundat per Viktor Orbán, que malgrat tenir un candidat a l’executiu, la va rebutjar unànimement. També l’Esquerra, la colíder de la qual, Manon Aubrey, va criticar la dretanització de la Comissió.