Irlanda vota enmig del descontentament per la vivenda i la gestió migratòria

Irlanda acudeix avui a les urnes per elegir els seus representants al Parlament i el Govern dels pròxims cinc anys, una cita que es produeix en un ambient de crispació social, amb una part de la població amb cada vegada més dificultats per accedir a una vivenda i amb un rebuig generalitzat cap a les polítiques actuals d’acollida d’immigrants. El primer ministre Simon Harris aspira a renovar la coalició de centredreta que ha governat el país des del 2020, formada pel seu partit, el Fine Gael, juntament amb el seu rival històric, el Fianna Fáil, i els Verds. A davant tindran un Sinn Féin –durant dècades el braç polític dels terroristes de l’IRA– que es troba en hores baixes després de més de tres anys liderant folgadament les enquestes.

Tot apunta que tant el Fine Gael com el Fianna Fáil –amb una estimació de vot pròxima al 20% cada un– revalidaran el seu acord de Govern, que va incloure en la passada legislatura una alternança en el càrrec de primer ministre. Tant Harris com el líder del Fianna Fáil, Michéal Martin, han evitat atacar-se mútuament durant la campanya, cosa que ha sigut interpretada com una clara mostra de les seves intencions. No obstant, les ensopegades de Harris en els últims dies, especialment el seu enuig davant les cambres amb una cuidadora social que li va recriminar no haver fet res per protegir el seu sector, li han costat alguns punts a les enquestes i podrien posar dificultats als tres socis per aconseguir la majoria necessària, de 88 representants, al Parlament.

Els líders de la coalició confien que les últimes mesures aprovades pel Govern ajudin a convèncer l’electorat. Harris ha inclòs una baixada d’impostos en els últims pressupostos i s’ha vist beneficiat de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) contra Apple, emesa al setembre, que ha obligat la multinacional nord-americana a desemborsar 14.000 milions a l’Estat irlandès per compensar els avantatges fiscals rebuts al país. L’Executiu també s’ha compromès a construir més de 300.000 vivendes abans del 2030 per contenir l’escalada dels preus, un dels assumptes que més preocupen als irlandesos juntament amb la immigració.

L’actual primer ministre ha promès més "fermesa" en les polítiques d’asil, en un intent de contenir l’escalada de violència encoratjada per agitadors d’extrema dreta en els últims dos anys. L’arribada de més de 100.000 refugiats ucraïnesos, així com l’augment en més d’un 50% de les sol·licituds d’asil respecte al 2023, han provocat indignació en un sector de la població colpejat per l’augment del cost de la vida i per la crisi de la vivenda. Els atacs contra hotels i altres allotjaments temporals d’immigrants han posat en alerta les autoritats i han donat ales a candidats independents d’extrema dreta en les circumscripcions més afectades per aquestes polítiques.

Notícies relacionades

La Xina i els EUA intercanvien presoners acusats d’espionatge

Ucraïna denuncia un atac massiu rus contra la xarxa energètica

Sinn Féin debilitat

Malgrat el creixent descontentament amb el Govern, els nacionalistes del Sinn Féin no han aconseguit capitalitzar aquesta indignació. El partit liderat per Mary Lou McDonald va arribar a comptar amb un 36% de la intenció de vot a mitjans del 2022, però els escàndols interns i les dificultats per posicionar-se en matèria migratòria, a causa de la seva base electoral heterogènia, han posat molt costa amunt les possibilitats d’arribar al Govern d’Irlanda per primera vegada en la seva història. El partit ha aconseguit remuntar lleugerament a les enquestes en els últims dies i continua comptant amb opcions d’aconseguir una victòria per la mínima –amb prop d’un 20% dels vots–, però fins i tot en aquest escenari tindrà moltes dificultats per armar una majoria parlamentària que li permeti governar. Les poques possibilitats d’èxit del Sinn Féin han allunyat la possibilitat que la formació aconsegueixi el poder simultàniament a Irlanda i a Irlanda del Nord.