La treva al Líban dona esperances a un sistema polític bloquejat des del 2022

Dues espelmes amb un 6 i un 5 enterrades a la sorra celebren desvalgudes els anys que no complirà el clergue el pròxim agost. Un policia custodia l’accés al buit on Israel va fer història. Després de 32 anys al capdavant de Hezbol·là, l’Exèrcit hebreu va aconseguir, el 27 de setembre, assassinar Nasral·là mentre era en un búnquer set o vuit pisos per sota de la terra. Amb ell, també va morir gran part de la cúpula de la milícia partit. "El que ha passat és una gran derrota per a Hezbol·là i no hauríem de fingir que va ser una victòria com ells pretenen ara", diu Michael Young, editor sènior del Malcolm H. Kerr Carnegie Middle East Center a Beirut, a EL PERIÓDICO.

Destrucció o victòria

Entre la destrucció dels suburbis del sud de Beirut continuen sonant els trets festius, la gent continua fent onejar banderes de Hezbol·là, passegen abraçats al retrat de Nasral·là i treuen els dits en forma del signe de la victòria per la finestreta del cotxe. "La raó per la qual diuen que va ser una victòria és perquè han de convèncer els seus propis partidaris que, de fet, van tenir èxit en alguna cosa, que tota aquesta destrucció no va ser un signe de derrota, sinó un signe de victòria", explica Young. Hezbol·là creu que la xifra dels seus combatents morts durant 14 mesos d’hostilitats podria arribar a diversos milers, fins a 4.000, i que la majoria van morir des que Israel va llançar l’ofensiva al setembre, segons han dit tres fonts familiaritzades amb les seves operacions a Reuters.

Més enllà de les pèrdues militars en forma de milicians, que multiplicarien per 10 les sofertes en la guerra del 2006, el Líban mira expectant fins a quin punt Hezbol·là ha sigut delmat políticament. L’organització xiïta compta amb una branca política amb diputats al Parlament. "A escala nacional, el que veurem les pròximes setmanes i mesos és una creixent assimilació per part de la societat libanesa de la realitat que això va ser un revés per a Hezbol·là", reconeix Young. Fa alguns dies, el successor de Nasral·là Naim Qassem, va pregonar en el seu discurs la recuperació de l’equació "l’Exèrcit, el poble i la resistència" que ha dominat la política i la societat libaneses en les últimes dècades.

Aïllament

Notícies relacionades

La Xina i els EUA intercanvien presoners acusats d’espionatge

Irlanda vota enmig del descontentament per la vivenda i la gestió migratòria

"La idea que hem de posar l’Exèrcit libanès al mateix nivell que la resistència [Hezbol·là] serà cada vegada més qüestionada per altres actors polítics libanesos", apunta Young en aquest sentit. "A més, serà difícil per a Hezbol·là defensar això després que hagi estat aïllat i la comunitat xiïta hagi estat aïllada al Líban els últims mesos a causa del que molta gent creu que va ser una guerra innecessària", afegeix.

L’ofensiva israeliana contra el Líban, iniciada el 8 d’octubre de l’any passat pel llançament de coets per part de Hezbol·là a través de la frontera amb Israel, s’ha intensificat en els dos últims mesos amb atacs a tot el país. Almenys 3.961 persones han mort i 16.520 han sigut ferides en aquests 14 mesos.